1497
525 anys
El 16 de febrer neix a Bretten (Baden-Wurtenberg) Philipp Melanchthon, mà dreta de Luter, a qui succeirà al capdavant del luteranisme a la mort del reformador. Autor, el 1521, dels Loci communes rerum theologicarum, primer recull sistemàtic de la doctrina luterana, la Inquisició localitza obres seves a les llibreries de València, el 1535.
1522
500 anys
Amb l’objectiu de traduir la Bíblia a les diferents llengües nacionals per estendre’n el coneixement, apareix la versió del Nou Testament en alemany, feta per Luter durant el seu refugi clandestí a Wartburg, text fonamental en la configuració de la llengua alemanya moderna. La primera edició tindrà un tiratge inusual de 3.000 exemplars i n’apareixeran 85 edicions més durant la dècada següent.
Inici de la Reforma a Zuric, amb Huldrych Zwingli, amb el famós sermó contra el dejuni quaresmal i la publicació d’Apologeticus Architeles, on exposa el seu pensament crític amb Roma en 67 tesis. Els llibres de baptismes, casaments i enterraments passen a ser redactats en alemany i no en llatí.
Neix a Mons (Valònia) Guido de Bres, pastor i alumne de Joan Calví i Teodor de Beza, redactor de la Confessio Belgica, base de moltes esglésies reformades. La Inquisició el penjarà a la forca el 1567. I a Devon (Anglaterra), neix John Jewell, autor d’Apologia ecclesiae anglicanae (1562), primera afirmació metòdica anglicana enfront de l’Església catòlica.
1572
450 anys
La matinada del 23 al 24 d’agost té lloc la matança de la Nit de Sant Bartomeu, assassinat en massa d’hugonots a París, entre ells el seu cap Gaspard de Coligny i l’humanista Petrus Ramus, aprofitant les noces d’Enric III de Navarra amb Margarida de Valois i el gran nombre de protestants que hi acuden. La massacre s’estendrà per tot França, a Orleans, Meaux, Charité-sur-Loire, Angers, Saumur, Lió, Bordeus, etc., i provocarà milers de víctimes, unes tres mil a la capital i vora deu mil a la resta. A Roma, la notícia es rep amb grans festes, s’hi bat una moneda commemorativa i el Papa ho celebra amb un Te Deum, mentre els síndics de Perpinyà informen que el rei d’Espanya ha escrit al bisbe d’Elna demanant-li de fer una processó solemne per la victòria obtinguda contra els protestants.
Mor a Edimburg, el 24 de novembre, l’escocès John Knox. Format a Ginebra, pare de la Reforma protestant a Escòcia i fundador del presbiterianisme, denominació relativa a les esglésies reformades de tradició calvinista. El 9 de juny anterior havia mort, a París, Joana d’Albret, reina de Navarra, senyora de Foix i coprincesa d’Andorra, mare d’Enric IV de França. Convertida al calvinisme el 1560, introduí el protestantisme com a religió oficial d’estat al Regne de Navarra i promogué l’edició del Nou Testament en basc i dels psalms en occità.
1747
275 anys
El 9 de setembre, a Brecon (Gal·les), neix Thomas Coke. Ordenat prevere de l’Església d’Anglaterra el 1772, escollit superintendent metodista per a Amèrica el 1784 i, tres anys després, primer bisbe metodista de la història, malgrat la desaprovació d’aquest càrrec per J. Wesley.
1822
200 anys
El 31 de juny, la Societat Bíblica Britànica i Estrangera (SBBE) demana al suís A. L. Lissignol, pastor a Montpeller, que cerqui un traductor del Nou Testament al català. Abans ja havia reclamat a la SBBE la conveniència de la traducció, atès que els catalans estaven molt orgullosos de la seva llengua.
La Santa Seu no dona la vènia com a ambaixador d’Espanya, a Roma, a l’eclesiàstic catòlic valencià Joaquim Llorenç Villanueva, per les seves tesis reformistes i episcopalianes. Contrari a la infal·libilitat del Papa i favorable a la versió de la Bíblia en les diferents llengües, és autor de Mi despedida de la curia romana (1823), crítica contundent a la cúria pontifícia. Considerat proper a l’església anglicana.
1847
175 anys
El 8 d’octubre neix a Granada (Andalusia), Antonio Martínez de Castilla, futur pastor i activista protestant, estudià a Lausana, introduí el protestantisme al Camp de Tarragona, on el 1876 fundà a Reus la primera església. I l’11 de novembre neix a Marseillan (l’Erau) Achille Araud, antic sacerdot catòlic i professor a Salònica, pastor a Perpinyà de 1892 fins a 1905.
El pastor Adolphe Monod, un dels principals promotors de l’Aliança Evangèlica Universal, principal predicador protestant a França el segle XIX, institueix la Setmana Universal de Pregària.
1872
150 anys
La comunitat protestant de Catalunya del Nord obté la creació d’una plaça de pastor, ocupada per L. Trial, i l’Ajuntament de Perpinyà adequa un lloc per al culte evangèlic a la cèntrica plaça Rigaud. Així es funda oficialment, el 28 de gener, l’església reformada en terres nord-catalanes, on se celebren cultes a Perpinyà, per a civils i militars, a més de Rià (Conflent) i els Banys d’Arles (Vallespir).
Coincidint amb la fundació del Circuit Metodista de Catalunya i Balears, lligat a la Methodist Missionary Society d’Anglaterra fins al 1964, el missioner W. T. Brown obre les esglésies metodistes del Poblenou i Sant Martí (Clot), a Barcelona, amb dues escoles a la primera i una a la segona, així com, a Maó, una escola metodista, al carrer de Santa Catalina i més tard una altra al de Santa Anna, on s’estableix també una capella per al culte. F. Tudurí construeix un cementiri protestant a Maó, en terrenys de la seva finca particular al Trepucó, conegut com a cementiri d’en Gravat, malnom familiar de Tudurí. El missioner gal·lès George Lawrence, de les Assemblees de Germans, obre a Gràcia, al carrer de Sant Joan, 35, un dipòsit de la Sagrada Escriptura, per difondre-hi textos bíblics. I el pastor Martín Benito Ruiz, exsacerdot catòlic i ordenat al ministeri pastoral per W. I. Knnap, s’estableix a Alacant, després d’una breu estada a València on ha deixat un petit nucli de creients.
Una resolució del Ministeri d’Hisenda espanyol, datada el 25 de març, autoritza l’entrada de bíblies i literatura protestant per les fronteres i duanes estatals, alhora que una reial ordre recorda l’obligatorietat dels municipis d’ampliar els cementiris amb un terreny annex al fossar catòlic, per enterrar-hi els no catòlics, normativa que serà de general incompliment. La mort d’una dona protestant a Barcelona, sense cap assistència espiritual, fa veure la necessitat que els membres de les esglésies protestants disposin d’un recinte hospitalari respectuós amb la seva fe. A. L. Empaytaz comença a posar-ne les bases amb un petit centre. Mentrestant, les 19 escoles protestants existents a Catalunya tenen, aquest curs, 1.581 alumnes, dels quals 270 són adults, 190 dones i 80 homes. Des de 1872 a 1892 prop de 20 mil alumnes passaran per les escoles dels germans a Barcelona, sostingudes financerament per George Müller, des de Bristol. A Londres, s’edita The Gospel in Spain, de G. Lawrence, amb nombroses referències a Catalunya i al País Valencià.
Neix a Montpeller Camille Leenhardt, pastor de l’església reformada a Perpinyà (1905-1920), adscrit al corrent ortodox, i, a Màlaga, Baldomero López Arias, mestre i maçó, membre del Partit Republicà Radical Socialista i primer pastor protestant a Elx.
1897
125 anys
El 2 de gener, el pastor F. Albricias crea l’Escola Model a Alacant, activa fins al 1937, el centre protestant de més prestigi als Països Catalans, per la qualitat, obertura i modernitat de l’ensenyament i dels equipaments, on seran alumnes personatges com Llorenç Carbonell, batlle de la ciutat, i Rodolf Llopis, secretari general del PSOE a l’exili. Fins al 1922 hi passaran més de 8.000 alumnes.
Pere Sala i Vilaret, membre de la Iglesia Española Reformada Episcopal (IERE) comença activitat evangèlica a Catalunya i, a Barcelona, el seu correligionari Nicolau Busquets hi obre una escola. El 19 de desembre, el valencià Joan B. Cabrera ordena prevere Antoni Estruch i Simó, la figura més destacada dels reformats episcopalians, anglicans, al Principat. Aquest any, el consolat britànic de Barcelona adquireix un immoble al carrer Rosselló, per construir-hi un temple, atès el gran nombre de creients anglicans residents a la ciutat. El projecte trobarà l’oposició militant del bisbe de Barcelona Jaume Català. El prevere anglicà F. de P. Castells, establert a Londres, tradueix del grec al català la Carta de l’apòstol sant Pau als cristians de Roma i també el Salm primer.
El mes de maig, es produeix la fusió entre la Iglesia Cristiana Española i la Unió Iberoevangèlica, amb el nom d’Iglesia Evangélica Española (IEE), amb arrelament al Principat, Alacant, Mallorca i Menorca. A. Martínez de Castilla, pastor a Reus de la IEE, predica l’evangeli a l’Alt Camp i, al Pont d’Armentera, on hi ha un punt de missió protestant, hi presideix tres enterraments, obligat a fer-los de nit, amb més de 300 assistents, mentre l’alcalde de Blanes prohibeix l’obertura d’un centre de culte protestant a la població, malgrat haver-hi presentat la documentació requerida.
Surt a Barcelona, fins al 1916, el Boletín del Esforzador, òrgan del moviment juvenil interdenominacional Esforç Cristià. El 23 de desembre, a Mataró, neix Elvira Peradejordi i Olm, muller de l’exmonjo de Montserrat Alfons Vallmitjana, pastor baptista a Alacant, fundadora de la primera església protestant a Castelló de la Plana, el 1947.
1922
100 anys
La missió baptista a Catalunya té obra establerta a Barcelona, Sabadell, Terrassa, Figueres, l’Escala, l’Estartit, Palamós i Sant Feliu de Guíxols, amb 180 membres batejats, tres grups de joves i cinc escoles dominicals. A Elx s’inaugura l’església baptista al carrer del Pont dels Ortissos, 5. Hi assisteixen T. Vickmann, el pastor d’Alacant L. Hombre Ponzoa i Baldomero López Arias, el primer pastor. El jove predicador Samuel Vila promou la creació d’una església baptista a Sant Cugat del Vallès, que inclou membres de Rubí i Terrassa, al mateix temps que neix l’església Ebenezer de Terrassa, amb el mateix Vila com a pastor durant 34 anys. L’1 de novembre es funda a Barcelona l’Institut Teològic Baptista, al carrer Rabassa, 17 de Gràcia, sostingut per la Convenció Baptista del Sud dels Estats Units, inicialment dirigit per Ambrosi Celma, professor amb el matrimoni N. J. Bengston i Elena Bengston, que hi ensenya anglès, Emili Mora i Marià Armengol. Percy Buffards i Everett Gill hi imparteixen, ocasionalment, conferències, al seu pas per la capital. S’inicia amb set estudiants: Miquel Abelló, Antoni Almudèvar, Zacaries Carles, Benet Ciruelos, S. M. Fernández, Vicent Francès i Samuel Vila, el qual també fa de professor d’algunes matèries. Nils Bengston, missioner suec deixa València després de dotze anys i s’estableix a Barcelona, on funda l’Editorial Bautista Española, situada al carrer Tavern, 29. Celebració de la conferència d’obrers baptistes organitzada per Everett Gill, representant de la Convenció Baptista del Sud dels Estats Units en substitució de la Missió Baptista Sueca, en la qual es proposa de donar coherència estructural i unificar les diferents missions i organitzacions baptistes internacionals que operen a l’Estat, bàsicament al País Valencià i Catalunya, en una Unió Evangèlica Baptista d’Espanya (UEBE).
Apareix a Lausana (Suïssa) Jesús de Nazaret: Armonía de los Cuatro Evangelios, traduït del francès per Francesc Albricias.
Amb la mort dels mestres metodistes Isabel Oleo i Seguí, muller del predicador Bartomeu Alou, figura màxima del protestantisme mallorquí, i Rafael Miguel Preto, l’escola de nenes de Capdepera i la de Palma es queden sense mestres. A València, mor el missioner baptista suec Johan E. Uhr i amb ell desapareix també el periòdic El Lazo Fraternal, fundat el 1916 i, a Barcelona, Isabel Lawrence, filla de G. Lawrence, autora i traductora al català i al castellà d’himnes per al culte. I neix a Badajoz (Extremadura), el 30 d’octubre, Ataülf Simarro Martínez, futur pastor baptista a Elda, la Barceloneta, Lleida i Elx, entres altres llocs.
L’iniciador del moviment pentecostal, William Joseph Seymour, fill d’un antic esclau, mor a Los Angeles (Califòrnia), el 28 de setembre.
1947
75 anys
El 7 de gener s’autoritza l’obertura de la capella baptista de Palamós, amb Manuel Zapater, i, el 24, la pràctica de cultes evangèlics al domicili particular de Francesc Camps i Serra, a Torroella de Montgrí. El 2 de febrer s’inaugura el temple baptista de Tarragona, dirigit per Josep Francès, que també s’ocupa de Reus, que obrirà al maig. Aquest any també obren l’església baptista de Vilafranca del Penedès, dirigida per Benjamí Santacana,; la de Tortosa, al carrer Taules Velles, 9, amb participació d’A. Gutiérrez Marín; la de Puigcerdà, assistida per Samuel Celma, i la de l’Estartit. Es reconstitueix formalment l’església baptista de Binèfar (la Llitera), al carrer Era Alta, 2, amb Antoni Almudèvar com a primer pastor i s’inicia obra baptista a Martorell (Baix Llobregat). Elvira Peradejordi i Olm s’estableix a Castelló de la Plana, hi inicia el culte baptista en el seu domicili i hi promou una escola dominical. La família Pérez i Manuel Mesodo en seran els primers membres de l’església. A Alacant, Manuel Velázquez hi reprèn el culte metodista a casa seva, recollint l’herència de la família Albricias. Els membres de les Assemblees de Germans, a Barcelona, inicien els Cursos d’estudi bíblic i, el mes d’agost, té lloc la primera assemblea nacional d’Esforç Cristià després de la guerra, a Capdepera i Palma, sota el lema “Unió i fervor”, amb joves protestants procedents de Mallorca, Menorca, Barcelona i València.
El general Franco, en un discurs radiofònic, diu ser partidari de la llibertat religiosa i, en declaracions a la premsa, afirma que les confessions no catòliques tenen completa llibertat i estan legalment protegides pel Fuero de los españoles, mentint per tranquil·litzar els països aliats occidentals, protestants, vencedors de la II Guerra Mundial. Però, en visitar Manresa, l’Ajuntament hi fa esborrar el rètol d’església evangèlicade la façana de l’edifici, perquè no es pugui veure la presència de protestants a la ciutat.
Campanya general antiprotestant que, el 21 de setembre, provoca l’assalt per part de carlins integristes al temple baptista de Granollers amb destrosses al mobiliari, a la biblioteca i agressions físiques al predicador, Antoni Blanc, que el deixen sord d’una orella; 25 requetès uniformats fan destrosses al temple metodista situat al carrer Ripoll de Barcelona, el 12 d’octubre; també atacs vandàlics al temple dels germans al Paral·lel, incidents al domicili particular del pastor Josep Capó a Rubí, al novembre, i dos atacs a l’església baptista de València i al temple del carrer Nou de la Rambla de Barcelona, el 28 de desembre. La pastoral antiprotestant de l’arquebisbe de Sevilla, el cardenal Pedro Segura, havia contribuït a la creació d’un clima que facilitava les hostilitats. L’Ajuntament de Dénia obliga al tancament del centre de culte baptista situat en el passatge de Sant Antoni i l’església ha de reunir-se al camp, en una propietat de la família Pastor, mentre la policia prohibeix un culte de baptismes a celebrar en una piscina de Lleida, fet que força Jaume Casals, pastor de Térmens, a desmuntar la seva banyera particular, dur-la a Lleida i batejar cinc creients. El projecte de construcció d’una església baptista a Alacant topa amb grans dificultats, ja que cap arquitecte de la ciutat o dels voltants no vol signar-ne els plànols per les pressions catòliques i amenaces d’excomunió.
Per iniciativa de J. D. Hughey té lloc Ia Conferència de pastors de les esglésies baptistes, a Barcelona, on es demana una aportació econòmica per al sosteniment dels pastors respectius, crida resposta favorablement per 15 esglésies de tot l’Estat, de les quals 13 són les d’Alacant, Barcelona, Badalona, Binèfar, Carlet, Dénia, Manresa, Navarrès, Palamós, Terrassa, València, Vilafranca del Penedès i Xàtiva. En aquest moment, el total de membres de les esglésies baptistes a Catalunya i al País Valencià és de 1.159, d’un total de 1.451 a tot l’Estat, amb 210 a Terrassa, 182 a Barcelona, 154 a València, 107 a Sabadell, 72 a Alacant, 67 a Manresa i 61 a Dénia, entre altres.
La delegació a Perpinyà del Quakers Service, després d’un gran homenatge públic per part de les autoritats locals, dona per acabada la seva activitat d’ajut humanitari, amb els refugiats republicans del sud, jueus i gitanos durant l’ocupació nazi. Mary Elmes, cara visible de la delegació, renuncia a la concessió de la legió d’honor que li havia estat oferta, mentre el Comitè de Servei dels Amics Americans (Quàquers) rep el premi Nobel de la Pau, “per l’ajuda silenciosa dels sense nom als sense nom”, pel conjunt de la seva obra humanitària.
El pastor Llàtzer Urrútia i Hernando, funcionari dels jutjats a Barcelona, comença a ser conegut com “el bisbe protestant del palau de Justícia”, per la seva total implicació per agilitar els tràmits legals a desenes de parelles d’evangèlics que volen casar-se pel civil i topen amb tot tipus de dificultats per a fer-ho.
J. D. Hughey promou un curs per correspondència, al qual s’inscriuen una setantena de joves, amb classes de Bíblia, apologètica, homilètica i història dels baptistes, alhora que apareix El Evangelio en Mallorca, de Joan Capó, breu història del protestantisme a l’illa, en 22 pàgines, de circulació restringida.
A escala internacional, té lloc a Whitby (Canadà) la conferència del Consell Internacional Missioner, que haurà de refer la tasca interrompuda per la II Guerra Mundial; se celebra a Copenhaguen (Dinamarca) el VII Congrés Baptista Mundial, en el qual intervé Samuel Vila, i a Lund (Suècia) es constitueix la Federació Luterana Mundial, que agrupa, sobretot, les esglésies d’Alemanya, països escandinaus i Estats Units d’Amèrica. I a Prali (Piemont), el pastor i teòleg valdès Tullio Vinay funda el Centre Ecumènic Àgape, on s’implicaran Josep Monells, Àngel Cortès i Maria Roca.
Mor Manuel Zapater i Celma, pastor de l’església baptista de Palamós i germà d’Antònia Zapater, fundadora de Priscil·la, primer grup protestant femení.
1972
50 anys
Cessen les emissions setmanals, iniciades quatre anys enrere a Ràdio Montecarlo, del programa en català “Aquell camí oblidat”, preparat per Miquel Valbuena a Barcelona, amb textos de B. Planes, À. Cortès, J. Vallès i B. Vinyes, però J. Gangonells i P. López comencen a Ràdio Manresa el programa “La hora del templo”; Ràdio Miramar de Badalona emet “El camino de la vida” i “La hora de la reforma” i Ràdio Juventud difon “La Voz Amiga” que prepara Joan Gili per a Evangelisme en Acció. A Dénia, l’Ajuntament concedeix la medalla d’or de la ciutat a Vicent Pastor Fullana, membre històric de la primera comunitat protestant deniera; a Xàtiva la comunitat baptista local crea l’Escola Infantil Betània; surt a Barcelona Vida Cristiana, publicació de les Assemblees de Germans en Crist, sota la direcció de Cristóbal Méndez, i, a Sabadell, El Noticiero Evangélico. Mor a Madrid l’anglès Ernest Trenchard, que havia estat missioner a Barcelona, durant dotze anys.
1997
25 anys
Celebració del I Congrés Protestant de Catalunya, a Terrassa, sota la presidència de Josep Monells i amb la presència del president de la Generalitat, Jordi Pujol, i el del Parlament, Joan Reventós. Josep-Lluís Castro hi presenta la ponència “Necessitat d’una teologia autòctona” i Àngel Cortès i Benjamí Planes hi fan aportacions sobre la llengua catalana i el cristianisme evangèlic.
Mor a l’Hospital Evangèlic de Barcelona, ciutat on havia nascut el 1931, Joan Gonzàlez i Pastor, l’historiador més destacat del món protestant als Països Catalans i pastor evangèlic, així com M. Eugènia Vidal, que el 1948, amb el llavors marit seu Pere Inglada, facilitaren a les esglésies protestants himnes alemanys i francesos traduïts al català, en plena repressió anticatalana.
