Ordene llibres, i em ve a les mans un volum dels Diàlegs, de Plató. Si: convé llegir Plató i convé viatjar a Grècia. Grècia és un país una mica trist, amb massa ruïnes i massa popes, excessivament castigat per la literatura; però tot això, en última instància, en constitueix l'encant. D'altra banda, el visitant, per displicent que siga, no deixa de sentir un cert «complex» de bàrbar. Més o menys, com quan entrem a les planes dels Diàlegs. Perquè, «bàrbars», ho som, turistes i lectors, i l’aprensió de ser-ho no és mera beateria de la cultura, sinó... Potser beateria de la cultura, i no ens n'hem d'avergonyir. Els qui, de més a més, tenim Ramon Muntaner en la nostra genealogia encara ens hi veiem més afligits. L'èpic bandidatge dels almogàvers —totes les èpiques descansen en un bandidatge, i viceversa—, respectuós amb les pedres de l'Acròpolis, degué ser devastador. De fet, les paraules enganyen, i els famosos almogàvers de Muntaner no eren més que una «legió estrangera» —en l'acceptació francesa i castrense del terme— com qualsevol altra. O pitjor. Segons sembla, la «Companyia» ni tan sols funcionà com una força «colonial»: els professionals de la depredació no tenen «pàtria». Quan els poetes de la Renaixença, amb una innocència comprensible, evocaven els «almogàvers», ens van intoxicar tenebrosament. El tumultuós exèrcit de l'Escolàstica, tots els convents d'Europa, s'aplicà també a saquejar els «grecs». Plató no els era assequible, i manipularen Aristòtil... Jo vaig fer la meua peregrinació a Grècia un hivern maligne. Hi nevava quan se'ns va espatllar el cotxe. Fugint del fred —de la fred, com diuen a l'Empordà—, ens vam refugiar en una església on celebraven l'Epifania: un espectacle gloriosament bizantí. Mentre presenciava les filigranes de la litúrgia «ortodoxa», vaig pensar que potser Sòcrates es refredava de tant en tant, i que la seua filosofia se'n pogué ressentir. Plató no diu mai que Sòcrates esternudés. Els filòsofs no esternuden... Torné a dir-ho: val la pena transitar per Grècia, val la pena llegir o rellegir Plató...
Hemeroteca
Joan Fuster, pura reminiscència
Enguany se celebra el centenari de l'escriptor Joan Fuster. Per fer una primera petita commemoració, rescatem un dels seus primers articles en aquesta revista, publicat en el número 6, als quioscos durant la primera setmana de juliol de 1984.
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.