Bèlgica no extradirà Josep Miquel Arenas, Valtònyc, a Espanya. Així ho ha decidit el Tribunal d’Apel·lació de Gant aquest dimarts. Es tracta d’una victòria absoluta del raper mallorquí. Però és també molt més. Ja no es tracta només de la seva situació personal. Sinó que Valtònyc i el seu advocat Gonzalo Boye han deixat en evidència el sistema judicial espanyol.
Sense extradició. La justícia belga ha decidit finalment, després de més de tres anys de lluita en els jutjats, que l’euroordre emesa per l’Audiència espanyola, que reclamava el retorn forçat del cantant per complir a presó una condemna de tres anys i mig de presó per les lletres de les seves cançons, no sigui executada. O sigui, Arenas pot seguir residint a Bèlgica amb total llibertat, sense cap reserva per part de la justícia del país.
Com es recordarà, Espanya volia extradir-lo per injúries a la Corona, enaltiment del terrorisme i amenaces, però cap dels delictes ha estat acceptat. Es veia venir la decisió, però no es tenia cap certesa que finalment fos així. Existia la possibilitat que s'acceptés l'extradició i que un nou recurs de la defensa del raper mallorquí allargàs encara més mesos la decisió final. Però la justícia belga ha decidit que ja n'hi havia prou. S'ha acabat el maldecap de Valtònyc. A la fi s'ha complert l'esperança del cantant i els seus advocats. Els quals confiaven que es rebutjàs l'extradició. El passat mes de setembre, el Tribunal d'Apel·lació va ajornar la decisió perquè tenia dubtes sobre la vigència del delicte d'injúries a la Corona i va demanar al Tribunal Constitucional belga que es pronunciàs. En una sentència inèdita, el Constitucional belga va respondre que el delicte d'injúries a la Corona -present en una antiga llei que data de 1847- havia perdut el sentit i va abolir el delicte de l'ordenament jurídic belga. Aquesta resolució va ser celebrada en aquell moment com un triomf pels advocats de Valtònyc, que ho van considerar un suport al seu cas i van assenyalar que la seva situació pot acabar impulsant canvis legals en l'ordenament jurídic de Bèlgica. Ara, a la fi, tres anys i mig d'exili després, el raper suma una nova victòria contra Espanya, el sistema judicial de la qual queda en evidència davant de tota la Unió Europea i el món democràtic.
La bona nova va saltar a primera hora del matí del dimarts dia 28 de desembre. Tot d'una els advocats representants del raper mallorquí la compartiren per Twitter. Els juristes destacaren l'èxit assolit amb un significatiu "Victòria!" que acabava amb els tres anys i mig de persecució legal espanyola, després que Arenas partís de Mallorca el maig de 2018 per no entrar a la presó, tal i com l'Audiència i el Tribunal Constitucional espanyols havien decretat. Just després de conèixer la decisió judicial, Valtònyc valorà que «el tribunal ha expressat que el meu cas, com ja havia dictaminat el jutge de primera instància, s'ajusta a la llibertat d'expressió». Afegia que «em sento impotent i amb ràbia» davant la persecució espanyola, però advertí que «seguiré lluitant» perquè se li reconegui arreu el dreta cantar lliurament i criticà que «el govern espanyol, que es declara el més progressista de la història, continua tenint un estat feixista».
Ara existeix la possibilitat d’un recurs de la fiscalia davant del Tribunal de Cassació, però només afectaria a qüestions formals que s’hagin pogut esdevenir durant el procés judicial. El fons està clar i sentenciat: cap dels tres delictes pels quals va ser condemnat a Espanya mereixen l’extradició d’un país democràtic de la Unió Europea com és Bèlgica. La victòria judicial de Valtònyc ho és també del penalista Gonzalo Boye, cap de la defensa del raper mallorquí, el qual s’ha mostrat convençut durant totes aquests tres anys i mig que finalment es donaria la raó a Arenas i no seria extradit a la justícia del rei espanyol.
Un tribunal de primera instància va rebutjar l'euroordre contra el cantant mallorquí el mes de setembre del 2018 -només quatre mesos d’haver fixat la seva residència a Bèlgica - i des de llavors el Tribunal d'Apel·lació de Gant ha estat examinant la petició d’extradir-lo. Un llarg procés durant el qual s'ha esdevingut dos moments clau. El primer, quan aquesta instància va demanar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea si podia acceptar l'extradició ràpida pel delicte d'enaltiment del terrorisme, com demanaven les autoritats espanyoles. La resposta va ser que no i, per tant, la justícia belga havia d'anar per la via ordinària de la doble incriminació, o sigui que els delictes pels quals se’l reclamava havien d’existir talment a l’ordenament penal belga. Finalment, la justícia del país, després de diversos ajornaments de la decisió final, ha ratificat la seva negativa a entregar-lo. El segon moment clau en tota aquesta història de l’intent espanyol d’extradir Valtònyc té una enorme rellevància que trascendeix de molt la situació personal del raper mallorquí. Es tracta de la decisió del Tribunal Constitucional belga en relació a la protecció legal especial del monarca del país. És un element essencial que deixa en evidència la manca de democràcia plena a Espanya. Com s’ha dit, el jutge de Gant va elevar al Tribunal Constitucional belga el cas dels suposats atacs al rei espanyol, al·legant que una llei belga de 1847 protegia de manera semblant la corona del país i que, per tant, es podria entendre que era equivalent al cas espanyol. Si així hagués estat, Valtònyc podria haver estat extradit. El Constitucional del país decidí, però, que aquella vetusta llei era plenament inconstitucional perquè atacava la llibertat d'expressió i «no satisfà una necessitat social urgent i és desproporcionada amb l'objectiu de protegir la reputació de la persona del rei». Per tant, l’ultra protecció legal espanyola de la figura de monarca borbònic és única a tota la Unió i a tot el món democràtic. A cap estat de dret existeix res semblant. L’únic país on es podia argumentar que existia quelcom per l’estil era Bèlgica. Ara ja no. Gràcies a Valtònyc i a Boye. Han deixat en evidència que el cas espanyol és únic i que atempta contra la llibertat d’expressió.
Val a dir que just després d’esclatar l’últim escàndol borbònic a Espanya -i que suposà el fàctic desterro de Joan Carles de Borbó als Emirats Àrabs Units -, el març de 2020, el Govern de Pedro Sánchez, d’acord amb el rei Felip, anuncià -a través de les habituals filtracions a la premsa amiga – que una futura Llei de la Corona regularia la Prefectura de l’Estat amb la intenció d’ acostar-la als usos i costum dels caps d'estat de països democràtics. Res més s’ha sabut, de la pretensió. De fet, tot segueix igual que sempre i la discutida figura de Joan Carles ha rebut el suport fàctic de totes les estructures de l’Estat per evitar la seva imputació judicial, seguint el principi -que atempta contra qualsevol sentit democràtic – que l’actuació privada del monarca espanyol és immune a la llei. A la vista d’aquesta actitud, no pareix gens probable que la gran victòria de Valtònyc i Boye a favor de la llibertat d’expressió faci canviar res, a Espanya.