Gonçalo M. Tavares: «M'agrada la idea que podem ser definitius en una direcció, i un altre dia, en una altra»

El pas per l'escola Bloom de Barcelona, que acaben de crear els escriptors Borja Bagunyà i Lana Batasic, no podia ser més escaient: Tavares va parlar-hi del seu darrer llibre, Breus notes sobre literatura-Bloom, amb un subtítol que dóna pistes de l'artefacte juganer i profund alhora que ha construït: Manifest: diccionari tecnicoliterari dels Bloom Books. Una de les moltes maneres (definitives) de fer literatura. Per a ell, la creació d'un llibre comporta fer un gènere literari

-Què l'ha empès a escriure aquesta barreja de diccionari, manifest i més coses?

-Abans havia escrit un parell de llibres amb el personatge de Bloom. Un és La perna esquerda de Paris seguido de Roland Barthes e Robert Musil i l'altre, Un viatge a l'Índia [també a Periscopi]. El nom de Bloom ve d'Ulisses de Joyce, però ara ja ha perdut aquest lligam. Després d'aquests llibres, em vaig adonar que la paraula "Bloom" contaminava la frase, tota l'estructura del llibre. Exigia unes frases molt concentrades. D'alguna manera, el Breus notes sobre literatura-Bloom són breus notes sobre dos llibres que havia escrit abans. Dos llibres entre molts. És sobre una part molt mínima de la meva feina.

-En el llibre hi ha alguna cosa de mirar de provocar.

-Provocar en el sentit de dir alguna cosa que no és neutre. Sovint aquestes frases sobre el que és literatura-Bloom van en contra de bona part de la meva feina. És una presa de posició que té sentit en aquests dos llibres. M'agrada la idea que podem ser definitius en una direcció, i un altre dia, en una altra. Quan es crea un llibre, d'alguna manera s'està fundant un gènere literari. Aquí és el gènere literari Bloom.

-Si mira al seu voltant, què diria que és Bloom?

-No ho sé perquè no ho he pensat en aquest sentit. El que he pensat és que dos llibres que he escrit tenen característiques molt particulars. No és una temptativa de crítica literària ni de fundar una escola. Ara bé, la literatura Bloom té molt a veure amb la idea de fragment. La frase és el centre del llibre. La narrativa és menys important que la intensitat de la frase.

-Aquest llibre en si mateix és una mescla de gèneres. Aquí hi ha frases molt poètiques que no lligarien amb un diccionari a l'ús...

-Sí, i la idea de diccionari no sembla que lligui amb un manifest. A mi no m'entusiasmen els gèneres literaris més clàssics. Sovint són una limitació de l'escriptura. En tots els meus llibres, a Portugal, al final hi surt una espècie de mapa, amb una classificació pròpia: cançons, contes, enciclopèdia, epopeia, llibres-Bloom...

-Aquí, com en Un viatge a l'Índia, hi ha un joc constant de fer lluir el significat a partir de la contradicció. La contradicció i la no certesa poden tenir molt de significat?

-Les frases sovint són contundents, però és una contundència que sembra incertesa. Sovint la força d'una frase té molt a veure amb la potència, i la potència són les possibilitats que obre. Pensar és augmentar les possibilitats, no disminuir-les. El diccionari vol fer arribar cada frase a una conclusió que permeti moltes més coses que a l'inici. No és una conclusió definitiva.

-Per què aquest elogi de la brevetat i la necessitat d'anar a allò essencial?

-Hi ha moltes paraules de la llengua que no diuen res. Una cosa són els substantius i els verbs, que diuen molt. Dins la literatura-Bloom, dels adjectius dic que no són una mala opció, però impliquen un judici. "Joao era vanitós" és una presa de posició de l'escriptor, que roba la possibilitat al lector de jutjar. I el lector es queda sense res a fer, quan la literatura-Bloom diu que el lector és un treballador?

Breus notes sobre literatura-Bloom
Gonçalo M. Tavares
Edicions del Periscopi, Barcelona, 2016
Traducció de Pere Comellas
Assaig, 144 pàgines