"Si la patronal ha ratificat l'acord per la reforma laboral, és per fer-s'ho pensar"

En els últims anys les dones estan assumint cada volta més responsabilitats en els sindicats. També al País Valencià. El juliol passat, Ana García es va convertir en la primera líder sindical valenciana de CCOO. Aquest novembre Beatriu Cardona es convertí en la cara visible de la Intersindical, en substitució de Vicent Maurí. Des de molt abans que elles, però, la CNT disposa d'un lideratge femení. Es tracta d'Antonia Madueño, secretària general d'aquest sindicat minoritari des de 2012. Professora d'anglès a un institut d'Aldaia, Madueño (Gandia, 1982) aspira a fer créixer la seua organització sense abandonar els valors de "participació i assemblearisme" que practiquen des d'un sindicat històric.

-Com va incorporar-se vostè a les files del sindicat CNT?
Jo coneixia la CNT pel seu passat, per la seua història com a sindicat decisiu en determinats moments històrics. Però quan vaig arribar a la universitat em vaig adonar que, a més d'història, la CNT era un sindicat actiu i combatiu. A les manifestacions mirava als sindicats mals dits majoritaris i em cridava l'atenció la seua passibilitat, la seua manca de combativitat. En canvi, allà on hi havia la CNT detectava energia i ganes de combatre per la classe treballadora. Va ser aleshores quan em vaig adonar que la CNT no era una cosa teòrica, sinó una organització activa i útil per a la societat. El 2011 em vaig afiliar i li vaig començar a dedicar tot el meu temps lliure, fins al punt que el 2013 em triaren secretària general de la Confederació Regional de Llevant.

-Confederació Regional de Llevant?
És la denominació històrica que té, tot i que la intenció és canviar-ho per una denominació més adient als temps que corren.

-Com està la CNT d'afiliació al País Valencià?
Les nostres xifres no són les dels grans sindicats, però la tendència dels últims temps és positiva. De fet, des de desembre de 2020 l'afiliació ha crescut d'un 52%. Això ha estat possible gràcies a una campanya de difusió potent perquè hem de fer molta pedagogia per explicar-li a la gent perquè som diferents dels sindicats de concertació. Tenim seccions sindicals constituïdes en una trentena d'empreses.
D'una altra banda, i a diferència d'altres organitzacions, som un sindicat jove: el 32,7% de l'afiliació té entre 26 i 35 anys. Aquesta dada evidencia que hi ha segments de població i del treball a les necessitats de les quals, els sindicats mals dits majoritaris no han sabut donar satisfacció. S'està posant de manifest que hi ha un model de concertació sindical que no té en compte els sectors més precaris i les xicotetes empreses. Per exemple, estem tenint moltes incorporacions del sector de l'hostaleria. Com és possible que als sindicats de la concertació no se'ls caigue la cara de vergonya quan el conveni d'aquest sector porta caducat des de 2013.

-A CCOO hi ha una dona, igualment a Intersindical. I també vostès. Què està passant?
Afortunadament, cada volta hi ha més dones amb càrrecs dins els sindicats, que fins ara havien estat molt masculinitzats. El sindicalisme és un reflex d'una societat que ha canviat. El hàndicap en el nostre cas és que nosaltres no contemplem la figura de l'alliberat o alliberada. És a dir les nostres hores de dedicació són hores del nostre temps lliure al marge de la nostra feina.

-I per què estan en contra de la figura de l'alliberat o alliberada sindical?
Ni tan sols ho considerem i, de fet, és un dels punts bàsics del nostre model sindical: volem independència política i econòmica. Els alliberats sindicals ho són per unes eleccions sindicals i les seues subvencions depenen del model representatiu dels seus sindicats. Nosaltres tenim un model d'implantació, que no de representativitat. Per a nosaltres la representativitat és tindre representativitat en els sectors en tantes empreses com siga possible. Nosaltres ens organitzem mitjançant comissions sindicals no mitjançant comitès d'empreses. El nostre model és combatiu i mobilitzador, tot essent conscients que això significa un sacrifici extra. Tenir alliberats significaria acceptar subvencions, participar en unes eleccions sindicals en les quals no creiem i acceptar unes ingerències que no volem acceptar. El nostre model busca acabar amb el delegacionisme i que siguen els mateixos treballadors i treballadores qui s'impliquen en la lluita.

-La setmana passada es va tancar amb un important acord entre els sindicats majoritaris, patronal i govern per a la reforma laboral. La reforma elimina la preeminència del conveni d'empresa sobre el sectorial en matèria salarial i incrementa les sancions per l'ús irregular dels contractes temporals. Segons el Ministeri de Treball es tracta d'un "acord històric". Què n'opinen des de la CNT?
En primer lloc, hem d'acceptar que estem a l'espera que es publique al BOE, perquè de moment la informació que tenim és parcial. A hores d'ara, amb el que sabem, ens sembla una reforma insuficient. De fet, si la patronal l'ha ratificat, és per fer-s'ho pensar. S'ha de reconèixer que millora alguns aspectes i hi ha avanços. Ara bé, no s'han tocat les indemnitzacions per acomiadament ni els salaris de tràmit. Per tant, es deixa dos aspectes que per a nosaltres eren bàsics.

-Segons la ministra "el pacte permetrà restablir l'equilibri en les relacions laborals i propiciarà una recuperació econòmica més justa i inclusiva".
Nosaltres som un sindicat inconformista per naturalesa. En cap cas la classe treballadora es pot conformar amb aquest acord si no s'han millorat les indemnitzacions per acomiadament. Crec que s'està traslladant a través dels mitjans de comunicació -també des dels progressistes- un missatge victoriós que no es correspon amb la realitat. Ens temem que amb aquest acord es continue aprofundint en la precarietat dels treballadors i treballadores.

-Una altra de les grans fites d'aquesta legislatura ha sigut l'increment del Salari Mínim Interprofessional (SMI). Creu que el fet que dins el govern hi haja Unides Podem s'ha notat d'alguna manera positivament en la tasca que fa el govern espanyol? Quina nota li posaria al govern?
Per nosaltres la pujada de l'SMI era una qüestió irrenunciable de justícia social. No es pot negar que era necessari. És un avanç, però també considerem que és insuficient per a un govern que s'autodenomina com "el govern més progressista de la història". No podem ignorar que la majoria de convenis contemplen increments salarials superiors al de l'SMI. La nota no pot ser molt positiva per aquest govern. No crec que passara de curs...

-Necessita millorar, doncs?
Correcte. Necessita fer un treball progressiu.

-CCOO ha dit que és una reforma "de recuperació i guany de drets". UGT ha dit que aquest és un acord "sòlid". Què opina del paper que tenen els dos sindicats majoritaris en el procés de diàleg social?
Els mal anomenats sindicats majoritaris parlen per tota la classe treballadora, quan han provocat un descrèdit absolut del sindicalisme en general. Altrament, baixem a peu de carrer i preguntem què opina la gent sobre els sindicats. Aquests dos sindicats el que fan a través del pactisme i la concertació, venen drets de la classe treballadora que ja estaven assolits i conformar-se amb mesures laborals que són insuficients. Només per interès de pau social i pactisme, s'accepten acords que són perjudicials.

-En què es diferencia el seu model sindical del dels sindicats majoritaris?
Hi ha la participació, la combativitat i la independència. Nosaltres rebutgem les subvencions que provenen de les eleccions sindicals. Tenim un model sindical que considerem que és mobilitzador perquè fa que els treballadors i treballadores s'impliquen en el sindicat. En el nostre cas, som un sindical transversal, no únicament ideològic.
A més, som un sindicat netament assembleari. Hi ha sindicats que es diuen assemblearis, però la realitat és que les assemblees són purament informatives. En el nostre cas, no. Els acords no els prenen els càrrecs o les executives. Els nostres afiliats a les empreses poden prendre les decisions amb total llibertat. I, per descomptat, no poden tindre responsabilitats en els sindicats aquells que tenen carnet de partit.
Estem convençudes que som una eina real i eficaç per a la classe treballadora. Som molt diferents del sindicalisme de concertació.

-La individualització del capitalisme, tanmateix, va just en contra d'aquesta participació activa que vostès proclamen...
La desmobilització sindical és una de les grans eines del capitalisme. Per això, a la CNT intentem que els afiliats i afiliades s'involucren en la resolució dels conflictes dels companys. Un conflicte laboral no és un conflicte d'una persona o d'una secció laboral; és un conflicte laboral de totes i tots. Dins del sindicat ens esforcem perquè els treballadors es consciencien que tenen darrere tot el sindicat.

-En els últims anys, l'externalització de serveis i l'increment de la precarietat ha fet que apareguen nous perfils de treballadors com ara els ryders o les kellys, que en alguns casos han tingut dificultats per veure's representats en els sindicats de tota la vida. Quin paper poden tenir ací sindicats minoritaris com el seu?
Són sectors oblidats pels grans sindicats perquè durant molt de temps no els han interessat. Fins al punt que aquests treballadors i treballadores han hagut de muntar els seus propis sindicats. De fet, una part de l'afiliació nova que hem tingut darrerament prové dels sindicats majoritaris. Hi ha delegats d'empresa que han marxat dels seus sindicats perquè busquen en nosaltres un model més combatiu.

-Quins són els objectius de la CNT a mitjà i llarg termini?
Els objectius a llarg termini els tenim claríssims: cal continuar creixent i defensar els drets dels treballadors i les treballadores. En quant la pandèmia ens ho permeta, volem recuperar la lluita al carrer.