Les Corts Valencianes van aprovar dimecres d’aquesta setmana els pressupostos de la Generalitat per al 2022. Són els setens que, de forma consecutiva, aprova el govern progressista valencià. Els comptes d’enguany, inclouen, a més de la partida fictícia per l’infrafinançament que ja s’havia inclòs en els exercicis anteriors, una segona partida “fantasma” de 1.000 milions d’euros per reivindicar davant Madrid un fons de transició cap a la nova normalitat. En total, el pressupost no financer suma 20.703,2 milions d’euros. “Són els pressupostos que toquen en un moment de tanta dificultat”, va assegurar el conseller d’Hisenda Vicent Soler.
Xifres a banda, la negociació dels pressupostos per a l’any vinent ha permès desencallar una qüestió que, de fa cinc anys, romania enquistada. Els grups que formen el Botànic van arribar dimarts passat a un acord per tal d’aplicar, en el mitjà termini, un impost turístic voluntari i d’aplicació municipal. El compromís adquirit pels tres grups, PSPV-PSOE, Compromís i Unides Podem, és presentar a les Corts, abans que finalitze el mes de març, una proposició de llei per a la creació de l’impost valencià d’estades turístiques. Abans, durant el dos mesos previs, tindrà lloc un procés de diàleg amb el conjunt del sector turístic, ajuntaments, associacions de veïns i veïnes.
La patronal hostalera Hosbec, amb seu a Benidorm, tira foc pels queixals davant l’anunci fet dimarts pels socis del Botànic. “El PSPV-PSOE ens ha traït”, assegurava a aquest setmanari Antoni Mayor, president de la patronal, l’endemà de l’anunci. El mateix dia, el secretari autonòmic de Turisme, Francesc Colomer, es manifestava, en una entrevista a PlazaRadio, decebut per l’entesa. “Ni jo ni el meu departament érem coneixedors d’aquest acord”, va manifestar Colomer, un home pròxim a Ximo Puig.
D’ençà que els partits minoritaris del Botànic plantejaren aquesta qüestió, l’any 2017, la patronal hostalera s’ha situat radicalment en contra de la mesura. El seu argument és que l’activitat turística, tant els empresaris com els turistes, ja paga els impostos convencionals (l’IVA en cas dels usuaris) i que incorporar un impost específic significaria un perjudici per al sector. “L’acord destil·la cinisme pel seu contingut: mai s’ha escoltat ni comprès un sector que ha sigut clar com l’aigua durant els darrers cinc anys amb un no a la taxa —asseguren des d’Hosbec—. És un acord que s’implanta per motius ideològics minoritaris”. En declaracions a aquest setmanari, el seu president, Antoni Mayor, confiava que alguns diputats socialistes es despengen de l’acord i voten en contra de la proposició de llei. “Els passarà com a Boris Johnson”, vaticinava. I afegia: “El PSOE ens ha traït”. Els partits en l’oposició —PP, Ciutadans i Vox— també s’hi han manifestat furibundament en contra, igual que la Confederació Empresarial Valenciana (CEV).
Passar pantalla
L’acord assolit aquesta setmana, doncs, deslloriga la madeixa de la taxa turística. “Fins ara el Partit Socialista no s’havia mogut del no. L’acord és un pas endavant”, remarca Ferran Martínez, diputat d’Unides Podem, que ha participat activament en les negociacions. Tant Unides Podem com Compromís havien plantejat en anys anteriors, tot coincidint amb la negociació dels pressupostos, esmenes per tal que aquesta qüestió fora tinguda en consideració. Sempre, però, s’havien topat amb la postura contrària dels seus socis socialistes. Els del puny i la rosa havien defès fins ara que un impost havia de consensuar-se amb el sector (que sempre s’ha manifestat obertament en contra) i que, en tot cas, no podia malmetre un sector que, al País Valencià, representa el 15,9% de l’ocupació i el 15,5% del PIB, segons les dades d’Exceltur.
Han hagut de passar sis anys del Botànic perquè aquesta opció comence a fer forat entre els socialistes, partit on conviuen dues ànimes en relació amb aquesta qüestió. La contundència dels socis ha estat determinant. No es pot passar per alt que a principis d’aquesta tardor, en un acte conjunt, la vicepresident Mónica Oltra, per la banda de Compromís, i Héctor Illueca, per la banda d’Unides Podem, van mostrar-se partidaris d’aprovar una taxa turística amb els beneficis de la qual impulsar polítiques públiques destinades al lloguer o la promoció d’habitatge públic per al jovent. La reivindicació, que fins aleshores s’havia vehiculat sobretot a les Corts, adquiria una altra dimensió. La foto de tots dos vicepresidents, plegats, verbalitzant una mateixa petició, va coure al Palau de la Generalitat, que va replicar amb un “no és el moment”.
La qüestió va tornar a posar-se damunt la taula de negociació dels pressupostos per a 2022. La part socialista es va tancar en banda. De cap de les maneres volien un impost d’àmbit autonòmic. En tot cas, estaven oberts a parlar d’un impost d’àmbit municipal. Era la primera volta que els socialistes es mostraven oberts a fer concessions. I els socis ho van aprofitar. El 17 de novembre presentaven una esmena als projecte de pressupostos per a la implantació d’un impost valencià d’estances turístiques.
D’aleshores ençà, els tres socis del Botànic han fet el seu particular torcebraç. Finalment, dimarts d’aquesta setmana, anunciaven l’acord: Unides Podem i Compromís es comprometien a retirar la seua esmena, però a canvi els socialistes s’obren a presentar, en el termini de tres mesos, una proposició de llei que aborde de forma definitiva aquesta qüestió. L’impost serà d’àmbit autonòmic, però tindrà aplicació municipal. Per tant, cada ajuntament el podrà aplicar a conveniència. “Crec que és la via més raonable, amb un marc legal molt sòlid”, va recalcar Manolo Mata, durant la presentació de l’acord. “Hem de convèncer el màxim d’ajuntaments i les institucions vinculades al turisme que és bo”, va afegir.
En el text presentat aquesta setmana els tres socis es comprometen que l’esmena presentada per Compromís i Unides Podem al pressupost siga la base de la proposició de llei, per bé que, incorporant “les millores recollides en el procés de diàleg amb els actors afectats”. És, doncs, un acord que, dins el Botànic, no acontenta les aspiracions de ningú, però tampoc no disgusta ningú. La seua entrada en vigor, tenint en compte els temps parlamentaris, podria retardar-se fins al primer trimestre de 2023.
Tots a una?
Des de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) la mesura és vista amb bons ulls. “Ens sembla la formula idònia, perquè respecta l’autonomia municipal en una qüestió que resulta sensible”, estima Rubén Alfaro, president de la FVMP. “La Comunitat Valenciana és un territori molt divers, amb zones més turístiques que altres. I dins dels municipis turístics, hi ha una gran casuística. Cada ajuntament podrà decidir en funció de la seua realitat i després de consultar els seus agents socials”, estima el també alcalde d’Elda.
A l’economista Asensi Descalç, autor de “Sobre l’aplicació d’un impost turístic al País Valencià. Reflexions des de l’economia”, de la Fundació Nexe, l’opció que l’aplicació siga estrictament municipal, per contra, no li fa el pes. “Cada territori té unes especificitats i una realitat econòmica. Noruega, per exemple, que té un recurs potentíssim com és el petroli, grava de manera específica la seua extracció, perquè d’aquesta manera pot fer polítiques públiques potents. Ací el nostre recurs és el turisme. L’aplicació, per tant, hauria de ser autonòmica”, planteja, alhora que lamenta que el discurs neoliberal haja “fet calar la idea que un impost turístic és perjudicial”. I recorda que Catalunya i les Balears disposen d’aquesta ferramenta de fa més d’un lustre sense que això haja repercutit en l’arribada de turistes.
De fet, un dels riscos que planteja aquest model d’impost d’aplicació municipal és que es genere un efecte rèplica: és a dir, que cap municipi el vulga aplicar perquè el municipi veí tampoc no l’aplica, en considerar que cobrar l’impost li resta competitivitat a l’hora de triar destinació. Seria allò de “o tots o ningú”. De moment, municipis tan significatius com Gandia, Cullera o l’Alfàs del Pi, tots dos governats pel PSPV-PSOE, han anunciat que no tenen previst fer-lo efectiu. En el mateix sentit s’ha manifestat el popular Luis Barcala pel que fa a Alacant.
“Jo confio que passarà tot just el contrari: els alcaldes i alcaldesses que són reticents s’adonaran que, en aquells municipis on s’aplica, disposen de més recursos per fer polítiques públiques i, per tant, detectaran l’oportunitat d’aplicar-ho també als seus municipis”, exposa Ferran Martínez, d’Unides Podem. No es pot passar per alt, en tot cas, l’efecte “irradiador” que podria tenir València: tant el valencianista Joan Ribó com la vicealcaldessa socialista Sandra Gómez persegueixen de fa temps l’aprovació d’aquesta norma. La postura de Gómez, de fet, explica, en part, que el PSPV-PSOE s’haja mogut des del no rotund cap a l’opció estrictament municipal.
En tot cas, encara caldrà esperar perquè aquest instrument es faja realment operatiu. D’acord amb el que han pactat Unides Podem, Compromís i PSPV-PSOE, durant els mesos de gener i febrer hi haurà una taula de diàleg amb els sectors implicats, un període durant el qual és previsible que la patronal faja mans i mànegues per ajornar o boicotar el procés. I si, com està previst, els grups presenten la proposició de llei a finals de març els terminis parlamentaris podrien retardar la seua aplicació fins 2023, any durant el qual és prevista la celebració de les eleccions autonòmiques. I és ací on sorgeixen els dubtes: si els partits de l’oposició i la patronal converteixen la seua oposició a l’impost en bandera electoral durant la campanya, s’atrevirà el Botànic a fer efectiva l’aplicació? El temps ho dirà. •
-----------------------------------
QUI? COM? QUAN?
L’acord entre els socis del Botànic estipula que l’esmena presentada per Unides Podem i Compromís serà la base per a la redacció de la proposició de llei per a la creació de la taxa turística. A partir d’ací, plantegem preguntes i respostes, tot tenint en compte que l’articulat definitiu podria incorporar modificacions:
Impost autonòmic i municipal? El que vol fer el Botànic és crear un impost d’àmbit autonòmic. Ara bé, la tarifa autonòmica està 100% bonificada, és a dir, no es paga. Per tant, el que s’ha fet és habilitar l’instrument legal perquè cada municipi aplique el recàrrec que considere convenient.
Qui paga? Els usuaris i usuàries d’hotels, càmpings, auto-caravanes, cases rurals, albergs, habitatges turístics i creueristes.
Qui n’està exempt? Menors de 16 anys, estances de l’Imserso i altres programes socials, estances per motius de salut, estances per causa de força major. A més, el nombre màxim de dies a computar, en estades llargues, serà de set dies per persona.
Quines quantitats es paguen? El text estipula unes tarifes autonòmiques però aquestes estaran bonificades al 100%. Per tant, en principi cada ajuntament podria establir els seus recàrrecs.
Qui recapta els diners? L’Agència Tributària Valenciana, però aquests aniran a parar íntegrament a les arques municipals dels ajuntaments.
Què pot fer-se amb aquests diners? Polítiques d’accés a l’habitatge en zones de preus tensionat; defensa del medi ambient; lluita contra la precarietat en el sector; millora dels serveis, infraestructures i dotacions turístiques; lluita contra el frau; i desestacionalització.