Ara fa tres setmanes, un dimecres, els pares de Marc van rebre un missatge de l'escola avisant-los que, tan prompte com pogueren, anaren a recollir-lo a l'escola. Aquell mateix matí un company havia donat positiu i, per tant, la resta de l'alumnat de cinquè A hauria de fer quarantena durant 10 dies. "Ens vam organitzar com van poder. El meu home és autònom i s'ho va arreglar per estar dos matins, mentre jo treballava. A mi l'empresa em devia dies de vacances i vaig poder cobrir altres dos dies. I encara com que fou la setmana del pont!", explica Rosa A., la seua mare. El dia 13 Marc va poder retrobar-se amb els companys. Divendres, però, confinaren l'aula de segon de la menuda de la casa, Laia. I el protocol és taxatiu: deu dies a casa. "Com se suposa que ens hem d'apanyar si no tinc la possibilitat de teletreballar? Hem de prescindir de la feina del meu home durant altres deu dies", es lamenta Rosa.
Situacions com aquestes s'han viscut a moltes llars aquestes darreres setmanes. Els grups de whatsapp dels coles han tirat fum aquests dies, a mesura que s'incrementaven els positius i la ruleta russa del coronavirus girava. En alguns centres, els casos han estat tan nombrosos que semblava una partida macabra d'Hundir la flota, versió coronavirus. La setmana passada, segons dades de la Conselleria d'Educació, l'1,1% dels alumnes dels centres d'infantil i primària van haver de guardar aïllament per haver estat en contacte amb un positiu. És a dir, que un 98,9% de l'alumnat va assistir a classe amb regularitat. En xifres percentuals, l'afecció pot no semblar gaire elevada. Tanmateix, això significa un total de 444 aules confinades. Si la ràtio és d'entre 18 alumnes (per a infantil) i 25 (per a infantil), al voltant de 9.300 famílies estarien afectades.
Perquè que un xiquet haja de guardar quarantena significa que almenys un adult n'haja de tindre cura les 24 hores del dia. I el comodí dels avis, tan recurrent quan no hi havia pandèmia, és massa arriscat en aquesta tessitura. Per a aquelles famílies on tots dos progenitors treballen, aquesta circumstància esdevé un maldecap de primera magnitud. No cal dir pel que fa a les cada volta més nombroses famílies monoparentals. Alguns han d'encreuar els dits perquè les seues empreses els deixen teletreballar; altres han optat per consumir dies de vacances; i els qui no han tingut més remei, han hagut de recórrer als avis i àvies. En molts casos, els retards a l'hora de fer PCR no ha fet més que incrementar l'angoixa de les famílies mentre fan l'encaix de les peces del rubbik de la conciliació en temps de pandèmia.
"Vivim en una societat capitalista que posa en el centre de la vida el treball i menysté la resta de les esferes de la vida. Mentre no canviem això, aquest problema serà irresoluble", analitza Sandra Obiol, que és professora en la facultat de Sociologia de la Universitat de València. "No hi ha els mecanismes necessaris perquè les famílies puguem tindre cura dels nostres fills si estan en una quarantena preventiva", afegeix Rubén Pacheco, que és president de l'Associació de Mares i Pares d'Alumnes (FAMPA) a València.
La realitat és que en una societat de tradició familiarista, s'ha deixat en mans de les unitats familiars la resolució d'un problema individual (el confinament d'un xiquet o xiqueta) que en realitat forma part d'una dimensió comunitària (la gestió de la pandèmia). "Si la pandèmia és col·lectiva, caldria articular solucions col·lectives. Som conscients que en benefici col·lectiu, tots hem de fer sacrificis personals, però no pot ser que qüestions com la conciliació no formen part de les prioritats de l'agenda política", lamenta Pacheco.
Pla Me Cuida (només un poc)
Perquè si en el curs passat la pandèmia va evidenciar les limitacions del pla Me Cuida, del govern espanyol, aquest curs no han fet més que evidenciar els molts esvorancs d'aquest. En teoria, aquest pla, aprovat el març de 2020, tot just a l'inici de l'esclat de la pandèmia, articula diversos mecanismes per facilitar la cura de persones depenents en temps de pandèmia als treballadors i treballadores per compte alià. Sobre el paper aquest pla incentiva el teletreball i permet flexibilitzar horaris i reduccions de jornada de fins al 100%. En cap cas no contempla que un confinament puga ser motiu de baixa laboral o l'opció de permisos retribuït. El pla del Ministeri d'Igualtat ha estat prorrogat fins finals del mes de gener de 2022.
A primera vista, doncs, pot representar una salvaguarda per a les famílies amb fills confinats, però, com destaquen des de les associacions de pares i mares d'alumnes, la normativa és plena de forats. "Les mesures articulades generen desigualtat i no són vàlides per a tots els tipus de famílies -avisa Rubén Pacheco-. Normalment les persones que poden sol·licitar el teletreball tenen feines ben remunerades econòmicament. Hi ha feines on la presencialitat és indispensable, i solen ser les pitjor remunerades". Des de Comissions Obreres reconeixen, a més, que si bé la pròrroga del Pla Me Cuida permet sol·licitar el teletreball, les empreses són menys receptives a aquesta opció que no durant el curs passat.
El teletreball no és, a més a més, la panacea. Pot ser una opció quan les criatures ja són autònomes, però no ho són si els xiquets o xiquetes són encara plenament depenents. Les dones, que són qui, segons les estadístiques, més han sol·licitat teletreballar durant la pandèmia, n'han estat les màximes perjudicades en veure's demandades, de forma simultània, des del front laboral i el familiar.
D'una altra banda, l'opció de reduir la jornada duu aparellada, igualment, una reducció salarial. "No totes les famílies es poden permetre el luxe de renunciar a una part o tot el sou d'un dels progenitors", recalca Pacheco. "En un context de precarietat i parcialitat, hi ha persones que han d'optar per deixar els nanos amb els avis perquè demanar reduccions o adaptacions d'horari pot significar el comiat", avisa Cloti Iborra.
Fet i fet, obliga a preguntar-se on es situen les cures en l'agenda política. "Al principi de la pandèmia es deia que es produiria un canvi de valors. El temps ens ha demostrat que allò va ser un miratge perquè el que estem fent és reprendre les antigues dinàmiques", avisa Sandra Obiol. I Rubén Pacheco remata: "Les famílies estan fent mans i mànegues per poder fer front als confinaments dels fills i filles. Ho fan a costa d'assumir feina extra, utilitzar festius,... Al final, tot aquest estrès afegit, acabarà passant-nos factura".
------------------------------------------------------------------------
TELETREBALL: UN PARANY PER A LES DONES
La pandèmia va obligar molts treballadors i treballadores a explorar el teletreball. En les primeres etapes de la pandèmia molts van pronosticar que aquella formula havia vingut per quedar-se. A mesura que van decaure les restriccions, però, les empreses es van fer menys receptives a aquesta opció, que en l’imaginari col·lectiu es va plantejar com una opció perfecta per poder conciliar vida familiar i laboral.
Tanmateix, el que estan demostrant les diverses investigacions que s’han fet al respecte és que el teletreball ha esdevingut un parany per a les dones, perquè acaben suportant més càrregues de feina que no quan treballaven de forma presencial. Així ho evidencia la investigació duta a terme per Sara Moreno i Vicent Borràs, doctors en sociologia i professors de la UAB, a més de membres de l’Institut d’Estudis del Treball i del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Teletreball. Moreno i Borràs han seguit durant un any i mig l’experiència de treball per captar les diferències apreciables entre homes i dones. I conclouen que les dones van tenir més dificultats per diferenciar feina i cures. Així, les dones enquestades per a la investigació Que teletreballin ells. Apreneentatges de pandèmia més enllà d’obvietats, elles van experimentar sentiments d’angoixa i de culpabilitat per no poder arribar a tot, mentre que ells han expressat que van poder diferenciar totes dues esferes amb més facilitat. Segons aquests dos investigadors, els homes perceben el teletreball com una oportunitat per millorar la qualitat de vida o les seues condicions laborals. Elles, per contra, ho perceben, sobretot, com una oportunitat per millorar la conciliació.
La investigació de Moreno i Borràs apunta en la mateixa línia del que ja indicava la l’estudi realitzat per les investigadores valencianes Cristina Benlloch i Empar Aguado i Anna Aguado. En aquest cas, van realitzar entrevistes en profunditat a dones que havien teletreballat durant el confinament de 2020 i van arribar a diverses conclusions. Entre aquestes, que eren elles les qui s’havien fet càrrec del seguiment educatiu dels fills quan van tancar les escoles; que acabaven allargant la seua jornada laboral a la nit, a costa de les hores de son; i que en molts casos eren elles les qui adaptaven els seus horaris perquè les seues parelles masculins pogueren treballar en les hores pre-establertes. El resultat de tot plegat era que eren elles les qui patien més estrès i ansietat.