UN OASI DE FERTILITAT
Ens deixem portar pel Túria. Aviat supera Cases Altes i tot seguit Cases Baixes, les quals, amb menys de 200 habitants cadascuna, s’independitzaren d’Ademús als anys quaranta del segle XIX. La vall del riu blanc, com el batejaren els musulmans, dibuixa una feixa de verdor que serpenteja enmig d’un ambient àrid, de terra dura, rogenca o grisa; un oasi que es perllonga i que acompanya el riu i el viatger, tot protegint-lo i reconfortant-lo.
A Cases Altes trobareu el Centre d’Interpretació del Pa i a Cases Baixes, un molí fariner del XVIII restaurat i museïtzat.
Poc després, terres de Castella. Un interludi entre el Racó d’Ademús i el conjunt del País Valencià, on el Túria es cola a través d’una alternança de congostos i espais fèrtils, conreats i d’una evident benevolència. Enclavada a la Serranía de Cuenca, Santa Cruz de Moya fa de pont entre les comarques valencianes del Racó d’Ademús i dels Serrans. Hi passarem obligatòriament en el decurs d’aquest periple. El poble posseeix l’encant endèmic dels assentaments humans de la zona, però sobretot mereix un respecte per posseir un monument commemoratiu als maquis que lluitaren contra els feixismes —tant de la dictadura franquista, com de l’ocupació nazi de França—, erigit per les Associacions d’Antics Guerrillers Espanyols (AAGE) de Madrid, València i Catalunya el 6 de juny del 1991.
Superat el poble, el riu Arcos, nascut a la serra de Javalambre, s’aboca al Túria, i acte seguit aquest torna a penetrar al País Valencià.
Un conjunt de barrancs connecten la vall amb un espai obert, elevat, que ocupa el poble d’Ares dels Oms, a més de 950 metres d’altitud. Ací, el clima continental es dona sense titubejos: rigorós i inflexible, com la puresa del cel, net de contaminació lumínica per la manca de poblacions i d’infraestructures viàries i industrials. És per això que ha esdevingut Reserva Starlight: hi trobareu el Centre Astronòmic de l’Alt Túria, a la mola de Santa Caterina, a més de 1.300 metres d’altitud, amb un parell d’observatoris astronòmics, des d’on podreu gaudir de la bellesa de les nits estrellades.
Titagües, com Ares dels Oms, es manté cautament a una certa distància del riu que solca unes muntanyes que han abandonat l’aridesa per una massa forestal contínua, una de les més importants del País Valencià. Sempre entre engorjats i muralles imperatives, les aigües circulen nervioses i agitades. Una infraestructura industrial en desús surt al pas del viatger: és la piscifactoria de la Tosquilla, un antic molí reconvertit per a la cria del peix. Podreu accedir-hi en vehicle motoritzat des de Titagües: a mig camí entre aquesta població i Toixa, una via rural, asfaltada en el seu inici, abandona per la dreta la carretera CV-35. És el camí de Zagra, que es llença de cap al Túria, on, a banda de la piscifactoria, trobareu l’àrea recreativa de Zagra, sota una albereda refrescant, i no lluny l’apreciada cascada del barranc de Bercolón.