Parlem de la “Geografia literària” publicada per Pòrtic i escrita per Soldevila. De totes maneres, els materials exclosos s’incorporaran el curs que ve al web Endrets.cat. La sèrie seguirà amb els volums dedicats a les Illes, el País Valencià i les Franges i es clourà amb el temàtic Universos literaris.
“Pot semblar que, al llibre, hi falten autors i llocs —ens diu Soldevila— però per exigències editorials he hagut de fer una garbellada molt gran. I, és clar, sota la meva responsabilitat s’hi han quedat els autors i els llocs amb els textos més representatius i que m’han semblat més atractius per a un públic generalista. Malgrat tot, a hores d’ara, és del volum de què em sento més satisfet.”
És comprensible. Si tenim en compte que parlem de l’Empordà i la Selva, comarques que inclouen la lloadíssima Costa Brava; de la Garrotxa, el Pla de l’Estany, el Ripollès i la Cerdanya, comarques que inclouen els Pirineus orientals; i de Girona i els seus voltants, pensarem en una gran quantitat de figures de primera línia que hi van néixer, viure-hi o fer-hi estades habituals o esporàdiques, atrets per l’encís de tants i tants indrets i paisatges, d’allò més variats.
En primer lloc, pensarem en Josep Pla, evocat a la nota de la contracoberta: el volum, s’hi diu, “aplega uns 700 llocs literaris d’uns 114 municipis amb textos de més de 200 escriptors de totes les èpoques i tendències estètiques, capitanejats per la incontestable paleta descriptiva i recreadora de Josep Pla”.
La llista d’autors d’aquestes comarques és impressionant. Després de Pla, parlem de Víctor Català, Prudenci Bertrana, Carles Bosch de la Trinxeria, Joaquim Ruyra, Carles Fages de Climent, Gaziel, Ramon Muntaner, Carme Guasch, Modest Prats, Salvador Dalí, Miquel de Palol, Josep Pous i Pagès, Joan Triadú o Marià Vayreda.
Pel que fa a generacions no tan reculades, esmentats i citats al volum, hi trobem Joaquim Carbó, Narcís Comadira, Rafael Nadal, Antoni Puigverd, Josep Maria Fonalleras, Susanna Rafart, J.N. Santaeulàlia, Daniel Palomeras, Núria Esponellà, Vicenç Pagès o Miquel Pairolí.
La dels forans que se n’enamoraren —o, fins i tot, les conegueren, camí de l’exili— i les van descriure és extensa i il·lustre: Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Maria Àngels Anglada, Víctor Balaguer, Xavier Benguerel, Jordi Pere Cerdà, Pere Coromines, J. V. Foix, Joan Santamaria, Rafael Tasis, Tomàs Garcés, Martí Genis i Aguilar, Àngel Guimerà, Marià Manent, Miquel Martí i Pol, Narcís Oller, Alfred Badia, Eugeni d’Ors, Joan Perucho, Baltasar Porcel, Pere Quart, Pere Ribot, Mercè Rodoreda, Santiago Rusiñol, Joan Vinyoli o Josep M. de Sagarra.
Les comarques gironines són capdavanteres dels espais i itineraris literaris catalans. El 2003 apareixen els dos volums de l’Atles literari de les terres de Girona, a cura de Narcís-Jordi Aragó i Mariàngela Vilallonga, ara accessibles al portal www.atlesliterari.cat., a partir del qual s’ha creat la col·lecció “Itineraris literaris autoguiats” que publica la Càtedra del Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada-Carles Fages de Climent, de la Universitat de Girona.