L’expectació provocada per l'estrena de l'espectacle i Germanies 2007, va omplir de gom a gom, el passat dissabte 6 de maig, la plaça de bous de València. Fins i tot centenars de persones van haver de quedar-se fora del recinte perquè s'havien esgotat les localitats. Abans de l'estrena de l'obra de Llach i Martí i Pol, però, els grups Urbàlia Rurana i Primera Nota van amenitzar la vetllada amb Folk Nou, un treball conjunt de les dues formacions que inclou músiques tradicionals de la comarca dels Ports, de les terres de l'Ebre, cançons tradicionals de Mallorca o peces típiques de Massalfassar, on es va coure aquest projecte comú. Valsos, polkes, jotes i també cançons d'amor es barrejaven amb els sons de les dolçaines que habitaven la plaça i amb els càntics reivindicatius dels més joves. Tot seguit, tres formacions van interpretar, enmig d'un silenci gairebé absolut, els himnes més representatius dels Països Catalans: la "Balanguera", els "Segadors" i la "Muixeranga".
L'esperada presència de Lluís Llach a l'escenari provocà l'ovació de les més de 15.000 persones que omplien el recinte. El cantautor, acompanyat dels seus músics, va oferir en la primera part del concert un recorregut pels més de trenta anys de carrera professional. Peces tan significatives com "L'estaca", "Venim del nord, venim del sud" o 'Temps era temps", dels seus primers treballs, van donar pas a algunes cançons del seu darrer disc, Nou, com "Tendresa" o "Una finestra al mar".
Finalment, una mica abans de la mitjanit, sonaven les primeres notes de Germanies 2007, un cant al present, al demà i al futur. Sota l'atenta mirada del poeta Miquel Martí i Pol, autor de les lletres, apareixia a l'escenari el contratenor Xavier Torra, que encetava una primera part de to més clàssic en representació de l'ànima d'un país. Poc després, començaven a sonar les veus blanques dels més de dos-cents xiquets, acompanyats al piano per Lluís Llach, fent un cant al present i també al futur que representen els infants. El demà, el fütur més immediat, arribava de la mà de la cantant Lucrecia, que representa, per la seua procedència, un cant al multiculturalisme i a la tolerància. La reunió de totes aquestes veus en un cant final posava el punt final a un espectacle que va captivar el públic i que es va repetir, això sí, amb la presència a l'escenari d'un emocionat Miquel Martí i Pol.
Res no feia sospitar que la màgia que va envoltar durant tota la nit la plaça de bous de València es truncaria tan de sobte. L'anunci d'una amenaça de bomba va obligar l'organització a desallotjar el recinte i va impedir les actuacions dels grups de rock Brams i Ja t'ho diré, que havien de culminar una nit que fins al moment havia esdevingut perfecta. Acció Cultural del País Valencià (ACPV), que ja va enviar la passada setmana una carta al president de la Diputació de València, Fernando Giner, lamentant l'agressió que havia rebut l'escultura del torero Manuel Montoliu ubicada a la plaça de bous, no es fa responsable de la nova agressió que va patir aquesta mateixa escultura durant la nit del 6 de maig.