El 17 de desembre de 2020 Ximo Puig va comparèixer a última hora de la vesprada en el patí gòtic de la Generalitat. Amb posat seriós, Puig anunciava una mesura tan inèdita com la mateixa pandèmia: a taula, durant els següents dies de celebracions nadalenques, podrien seure només sis comensals de, com a màxim, dos nuclis familiars. Ningú resident fora del territori podia accedir al País Valencià. A Catalunya, el límit eren deu, de dos nuclis familiars, mentre que a les Illes el govern de Francina Armengol va seguir els passos del seu col·lega valencià. Per a tothom, fou un Nadal atípic. Perquè si un ingredient és indispensable en aquestes dates del calendari aquest és els retrobaments nadalencs, les taules guarides de menjars deliciosos i la canalla corrents per obrir els seus presents. La pandèmia, però, ho impedí.
Ho notaren els ciutadans i ciutadanes, però també —i sobretot— la indústria nadalenca, que a Catalunya i el País Valencià són potentíssimes. Un Nadal descafeïnat significà una retallada en la facturació de tres sectors molt arrelats a casa nostra: el torró, el cava i el joguet, tots tres amb una forta implantació i amb un comportament molt estacionari. Els tres sectors van registrar xifres a la baixa el 2020 a causa de les restriccions en la sociabilització.
El dubte és, a les portes de les festes, si aquests sectors podran recuperar el vigor prepandèmic. La sensació, fins fa un mes aproximadament, era que tot tornaria a la normalitat, però la irrupció de la variant òmicron i, sobretot, l’increment de casos arreu de la Unió Europea, fa témer als sectors productius que la recuperació serà més tèbia que no s’esperava a principis d’aquest tardor. Com ja feren l’any passat, els epidemiòlegs alerten de la necessitat d’introduir limitacions a la vida social: res de grans trobades ni reunions multitudinàries entre generacions. Un tret de gràcia per als qui anhelaven unes festes com les prepandèmiques.
Però com pot afectar això els sectors productius nadalencs de casa nostra? Avaluem com li va anar a cadascun dels sectors l’any passat i quines són les previsions per a aquestes festes.
CAVA
El cava concentra el 58% de les seues vendes en el període nadalenc i és una activitat productiva essencial en la comarca catalana de l’Alt Penedès, així com en municipis de l’Alt Camp, l’Alt Empordà, el Baix Penedès, l’Anoia, el Bages, el Baix Llobregat, la Conca de Barberà, el Garraf, el Maresme, la Selva i el Tarragonès, a més de la comarca valenciana d’Utiel-Requena. El 71% de la seua producció es destina al mercat internacional.
El confinament, el tancament de la restauració i les mesures de distanciament social van provocar que el 2020 venguera 34 milions d’ampolles menys que l’any precedent, quan el coronavirus encara no havia fet acte de presència. Això significà un descens en les vendes del 13,6%. La xifra de negoci durant 2020 va caure el 14%, segons les dades del Consell Regulador del Cava. Les exportacions van descendir el 7,1% i es van quedar en les 153 milions d’ampolles. Alemanya, Regne Unit, Bèlgica, Estats Units i el Japó van ser els principals mercats de destinació. El mercat espanyol va registrar un descens del 12,3%, i el sector de l’hostaleria, amb una disminució del 38,8%, va ser el més afectat.
Per a aquest any, el sector cavista espera millorar les xifres de venda al voltant del 5%, és a dir, que no és previst recuperar encara els nivells anteriors a la pandèmia. Segons les xifres aportades pel mateix sector aquesta setmana, les exportacions tindran un comportament més potent que no el mercat interior, per bé que tots dos registraran increments significatius respecte de la campanya anterior.
JOGUET
La campanya de Nadal representa entre el 75% i el 80% de la facturació del sector jogueter. De com funcionen, doncs, les vendes aquestes pròximes setmanes, depèn en bona mesura l’estat de salut de la indústria. No s’ha de perdre de vista, a més, que País Valencià i Catalunya són els principals fabricants de joguets de l’Estat. En territori valencià, i més concretament en les comarques del nord d’Alacant, es concentra el 40% de les empreses i la facturació de tot l’Estat. Darrere li va Catalunya, amb un 36% del total d’activitat.
Com va passar a la resta de sectors, el joguet no va ser immune a les restriccions de mobilitat durant 2020. Segons dades de l’Associació Espanyola de Fabricants de Joguets (AEFJ), el mercat estatal va registrar durant l’any passat una contracció del 7%. Aquesta disminució es va veure parcialment compensada pel comportament del mercat exterior, que va registrar un increment de l’1%. L’any passat el sector va facturar 1.600 milions d’euros, dels quals 700 provenien del mercat exterior.
Les previsions per a aquest any són una mica millor. En els mesos d’octubre i novembre s’han registrat increments del consum que se situen al voltant del 9%, la qual cosa situa el sector en xifres molt pròximes a les registrades el 2019. L’increment va ser especialment notable en el mercat llicenciat, especialment en els productes vinculats a la saga de Mandalorian, Harry Potter i Mario Bros. Especialment notable va resultar el mes de setembre, quan es va registrar un increment del 16% respecte del 2020 i del 13% respecte del 2019. Les exportacions també han crescut al voltant del 10% en el que portem de 2021.
En tot cas, si un canvi ha apuntalat la pandèmia aquest ha estat el de les vendes per internet. “El coronavirus ha accelerat una tendència que ja es percebia en els darrers anys”, explica José Antonio Pastor, president d’AEFJ. A hores d’ara el 40% de totes les compres es fan a través de dispositius digitals. “I encara hi ha marge per créixer. Al Regne Unit i Alemanya el percentatge arriba al 50%”, explica el màxim responsable de la patronal.
Els problemes sorgits en les cadenes logístiques no han afectat, en principi, el sector, que treballa amb molt mesos d’antelació per tenir preparada la campanya de Nadal. “S’ha de tenir en compte que al mes de gener nosaltres ja presentem les nostres propostes per a l’hivern següent i a l’octubre els productes han d’estar distribuint-se als lineals per posar-los a l’abast dels consumidors. Com tots els anys, poden haver-hi ruptures en la cadena per a determinats productes que registren vendes molt elevades, però això succeïx tots els anys”, explica Pastor, el qual, no obstant, creua els dits perquè els problemes de subministrament no s’allarguen en el temps.
TORRÓ
Si el cava és la beguda indispensable del Nadal, el torró és el dolç per antonomàsia. Tot i que se’n produeix en tot el territori, és al municipi de Xixona, a la comarca de l’Alacantí, on es concentra el gruix de la producció. El monocultiu, en aquesta part del país, és total. Cada any es produeixen, amb Denominació d’Origen Xixona, 20 milions de tauletes d’aquest dolç. Fins a 24 empreses s’hi dediquen i el seu és, d’entre tots els productes, el d’un consum més estacional.
Durant l’any 2020, a causa de les restriccions en la sociabilitat, es va produir una disminució de les vendes del 5%. El mercat espanyol, al qual es destina el 85% de la producció, va registrar una contracció del 6%. Per a la campanya d’aquest any els productors esperen recuperar el 5% que van perdre la campanya passada. En principi, indiquen des del sector, els fabricants no tenen previst incrementar els preus de venda, a pesar que l’encariment de l’energia ha incidit directament en els costos de producció.
