El partit sobiranista i menorquinista Més segueix marcant diferències amb la resta de l’esquerra balear. Durant tota la present legislatura s’ha mostrat com la formació més contundent d’aquest espectre polític, gràcies al fet que no és present en el Govern, en el qual de forma voluntària no hi volgué participar. Com és conegut, fa par del govern del Consell de Menorca però es negà a entrar a l’Executiu baleàric, al qual s’estimà més donar-li suport extern. Des d’aleshores –juliol de 2019– s’ha caracteritzat per ser crític a vegades amb l’Executiu o, si més no, deixar-lo en evidència en algunes qüestions. Com ben bé podria ser el cas, ara, novament.
Esmenes al pressupost
En efecte, segons informa la formació sobiranista menorquina, Més per Menorca ha presentat diverses esmenes als pressuposts generals de les Balears per al 2022, moltes de les quals fan referència a qüestions educatives o lingüístiques. I n’hi ha, a més, una altra força destacable. Es tracta de la proposta, via esmena, de suprimir el pressupost que el Govern de les Illes destina al manteniment del Palau de Marivent, on estiuegen els reis d’Espanya cada any. Concretament, els menorquinistes proposen passar els 750.000 euros prevists per al manteniment del complex –que Felip i la consort, acompanyades de les dues filles, solen usar una setmana a l’any, dues com a molt–per destinar-los al suport per a infants amb necessitats educatives especials greument afectats en l’etapa de primer cicle d’educació infantil. Serà una nova ocasió en la que Més a ben segur haurà retratat a una part de la resta de l’esquerra, la que no hi voti a favor.
També en l’àmbit de l’educació de zero a tres anys, Més per Menorca reivindica millorar el finançament del Govern da aquesta etapa educativa. Concretament, els menorquinistes reclamen que el Govern aporti, d’una banda, 8.000 euros per infant a les escoletes de la xarxa pública; i, per altra banda, 4.000 euros per infant a les escoletes de la xarxa educativa complementària.
Més per Menorca ha volgut centrar bona part de les esmenes en l'ensenyament –d'altres estan destinades a assolir inversions del Govern a l'illa menorquina– i a tal efecte igualment ha demanat que es tripliqui l'import del programa de beques de mobilitat per a estudiants universitaris, per passar dels actuals 450.000 a 1.350.000 d'euros. A més, reclama que els estudiants de Menorca, Eivissa i Formentera també es puguin beneficiar de la deducció autonòmica de la declaració de l'IRPF per a la realització d'estudis fora de la seva illa, «i no siguin penalitzats si aquests estudis es poden fer a la UIB-Mallorca». Aquesta és una petició que ja va fer la Sindicatura de Greuges de Menorca i que el ple del Consell Insular va aprovar una el 21 de setembre de 2020.
Pel que fa a política lingüística, Més per Menorca reclama un increment de la partida destinada a cursos de formació de llengua catalana per a la població adulta, amb l’objectiu de cobrir la demanda existent, que supera amb escreix l’oferta. En concret, se sol·licita 275.000 euros addicionals, per tal que aquesta partida arribi als 700.000 euros. A més, els menorquinistes demanen «multiplicar per tres la quantitat destinada a la convocatòria d'ajuts per a actuacions de foment de l'ús de la llengua catalana, que permeti passar així de la quantitat actual de 225.000 euros a 675.000 euros, amb l’objectiu que els ajuntaments puguin contractar dinamitzadors lingüístics». I així mateix proposa un pla de formació en català per al personal de l’IB Salut, un àmbit on en el darrer any molts ciutadans han patit discriminacions lingüístiques.