Després d’una carrera lligada a l’humor, la irreverència i al seu company de fatigues i soci Will Ferrell —amb qui va escriure pel·lícules com Anchorman: The Legend of Ron Burgundy o The Other Guys— Adam McKay va sorprendre el 2015 amb tot un cop d’autoritat artística: The Big Short (La gran aposta) acabaria guanyant l’Oscar a millor Guió i recolliria nominacions en quatre categories de les grosses, inclosa millor Pel·lícula. El viratge al drama satíric es confirmaria tres anys després amb la feina feta com a productor de Succession (la sèrie del moment, a HBO) i un altre film de gran consistència dramàtica, i tant o més prestigi entre crítics i públic, Vice (El vici del poder, 2018).
Amb el darrer film, però, el guionista, director i actor estatunidenc torna al gènere on va començar i ens proposa una hibridació de les dues pulsions que l’han portat fins aquí. Don't Look Up (2021) és irònica i seriosa, d'humor negre, amb denúncia político-social i moments realment hilarants. Un pastitx caricaturesc molt apte per entretenir-se, passar una bona estona i, també, reflexionar. Tres en un. Amb un mèrit elogiable, perquè se’n surt prou bé, malgrat els riscos que aquest complex equilibri implica. Si bé és cert que abusa del metratge i que els darrers vint minuts es fan llargs, la pel·lícula té un bon ritme, bons diàlegs i algunes escenes impagables. I tot, per explicar-nos, novament, la fi del món.
És pot oferir alguna cosa nova, fresca, gloriosa, en aquest àmbit? Bé sabem que hi ha moltes maneres d’abordar-la —la fi—, amb un aspecte irrefutable: cada vegada més obres, films, llibres i creacions artístiques en parlen, apocalipsi amunt i avall, com si no hagués quedat prou clar que la por a la destrucció total és el pal de paller dels temps que ens ha tocat viure. La realitat parla per si sola: emergència climàtica, pandèmies devastadores, accidents nuclears, desastres naturals. Tot ens sona massa proper, fàcilment realitzable. I aquí és on vol ser genuí, paròdic i hilarantment versemblant, Don't Look Up, que arriba als cinemes —benaurades casualitats distòpiques— deu anys després de l’estrena del títol de culte de Lars Von Trier, Melancholia, i pocs dies abans que ho faci Silent night (Camille Griffin), un altre apocalipsi, però aquest de cambra i nadalenc.
Al film, l’estudiant de postgrau Kate Dibiasky (Jennifer Lawrence) i el professor Randall Mindy (Leonardo DiCaprio) descobreixen que un cos celeste d’uns 10 quilòmetres ve directe a la Terra. Espaordits per l'evidència, alerten les màximes autoritats —la presidenta Orlean (Meryl Streep) i el seu fill i cap de gabinet, Jason (Jonah Hill)—, però sembla que no els importa gaire. En el periple per demostrar que cal fer-hi alguna cosa, coneixeran la misèria dels mitjans de comunicació, de les males arts de la premsa escrita, Phillip (Himesh Patel), a la frivolitat televisiva, Brie (Cate Blanchett).
Mark Rylance, Ariana Grande i Timothée Chalamet completen un elenc de primera que reprèn el tema exposat per Von Trier —ara no és un planeta, sinó un cometa, el que impactarà amb la Terra—, però des d’una altra perspectiva i inquietud moral: el focus és en l’ecologisme i els efectes del canviclimàtic; en quina mena de societat hem construït, incapaços de salvar-nos a nosaltres mateixos. I que sembla massa banal i rocambolesc per ser la pura veritat.
Don't Look Up
Títol d’estrena: No mires arriba
Direcció: Adam McKay
Estats Units, 2021
Durada: 145 minuts
Guió: Adam McKay
Fotografia: Linus Sandgren
Música: Nicholas Britell
Repartiment: Leonardo DiCaprio, Jennifer Lawrence, Meryl Streep, Jonah Hill, Cate Blanchett, Rob Morgan, Mark Rylance, Tyler Perry, Timothée Chalamet, Ron Perlman, Ariana Grande,.
Comèdia.