Primer va ser Més per Menorca. Ara també és el PI. Les dues formacions s’ha mostrat crítiques amb l’actitud del Govern respecte a la saturació demogràfica que estan patint les Balears. I que únicament ha merescut com a resposta el que Francina Armengol diu «repte demogràfic» que consisteix, al seu entendre, a usar la «superpoblació» com a argument per defensar la postura balear en la negociació de la futura reforma del sistema de finançament autonòmic. El qual, de moment, no té ni data. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, assegurà el setembre que «abans que acabi l’any» hi hauria un projecte. Però l’any s’està acabant i cap govern autonòmic sap res del que va prometre la ministra.
Tornant a la qüestió demogràfica balear, tant Més per Menorca com el PI han reclamat al Govern que prengui mesures. Que no esperi més perquè la situació és preocupant. Tanmateix, fins ara la resposta d’Armengol ha estat el silenci. Amb la seva actitud, els dos partits autòctons han convertit la qüestió demogràfica en debat polític. És la primera vegada que passa. Fins ara tots els partits han ficat el cap sota terra, no han volgut veure el problema.
Preocupació. «A mi em preocupa molt que l’única solució que tingui la presidenta del Govern davant de la saturació demogràfica -que per a nosaltres és un dels problemes més importants de Balears- sigui la reforma del finançament i que, en canvi, no proposi cap mesura que depengui tan sols de nosaltres, bàsicament la decisió d’imposar límits», digué el portaveu parlamentari de Més per Menorca, Josep Castells, durant el debat parlamentari sobre l'orientació política general del Govern, celebrat el passat setembre en el Parlament illenc. Límits que al seu entendre s’haurien d’imposar sense manies per fer front als problemes que es generen com a conseqüència d’un sistema econòmic «que requereix mà d’obra» per créixer i créixer sense «atendre» gairebé a res més. D’això fa quasi tres mesos i des de llavors cap membre del Govern s’ha referit a la qüestió. El silenci ha estat la norma.
Ara, aquesta setmana passada, ha estat el PI -Proposta per les Illes el que ha recuperat la mateixa idea. El portaveu parlamentari del partit, Josep Melià, interpel·là el Govern en relació al «creixement poblacional insostenible de les Illes Balears». Melià explicà que «en 50 anys la població de Balears s’ha vist incrementada un 125%. L’any 1971 a les Illes hi havia 545.498 habitants, mentre que l’any 2020 érem 1.219.423 habitants. No hi ha paral·lelismes a cap altra banda del món». Al seu entendre aquest fenomen està tensant la societat illenca i mereix respostes del Govern que no arriben mai. «Ja fa molts d’anys que hi ha una sensació generalitzada dels habitants de les Illes d’una pèrdua de qualitat de vida. Les estadístiques demostren que hem passat de ser la regió de l’Estat espanyol amb més renda per capità, a situar-nos a les posicions intermèdies . Alguna cosa no estam fent bé». En aquest sentit, el diputat assenyalà que correspon al Govern la responsabilitat d'iniciar un procés per canviar aquesta tendència. «És insostenible des de tots els punts de vista. Hem de ser més valents. A les Balears no hi cap tothom. El Govern ha de prendre mesures, territorials, turístiques, de model productiu, en matèria fiscal per intentar capgirar aquesta tendència i estabilitzar la població». El diputat regionalista reconegué que les diferents administracions han actuar posant límits per exemple a la construcció en sòl rústic, s'ha ordenat el turisme...«S’han fet coses, des d’un punt de vista territorial i turístic se n’han fet moltes» però «el problema és que no reverteix la tendència i, per tant, s'ha d'anar més enllà». Melià, així mateix, digué a la presidenta que entén que «aquest no és un tema que es pugui resoldre amb una única mesura ni que sigui precisament fàcil» però «cal anar molt més enllà del que hem fet fins ara, és un tema de llarg recorregut, que el Govern de les Illes ha d’abordar».