-Cavall Fort compleix seixanta anys. La publicació ha passat per distintes etapes. Actualment, i tenint present que la cultura infantil arriba sobretot a través de formats digitals, en quin moment dirien que es troba la publicació?
-És cert que la cultura infantil arriba a través de formats digitals, però els llibres i les revistes en paper encara hi tenen un lloc significatiu. El suport paper té unes característiques que el fan diferent i atractiu. Crec que hi tenen a veure qüestions de format, gràfiques, de manera d’accedir al contingut: fullejar una revista és una experiència completament diferent de navegar per Internet. I si parlem del còmic, un dels principals protagonistes del contingut de Cavall Fort, és un gènere que funciona en paper, no en pantalla. O potser és més exacte dir que, en pantalla, es converteix en una altra cosa. Una pàgina de còmic no és un seguit de vinyetes, una darrere l’altra, és una composició gràfica específica, que té una lectura en conjunt. Certament, som molt conscients que no podem competir amb determinats continguts digitals, ni tampoc ho pretenem. Un dels objectius de la revista es despertar l’interès del lectors pels temes que tractem i que tinguin ganes d’anar més enllà, de saber-ne més. També creiem que és un bon mitjà per a agafar el gust per la lectura, a més de ser una revista divertida, distreta, estimulant...
-Vostè va nàixer el 1956, cinc anys abans de Cavall Fort. Quan va conèixer per primera vegada la publicació?
-En tinc un record molt viu. El primer número que va arribar a casa va ser el 17. Era l’any 1963 i anava a nom de la meva germana i el meu germà grans. Era el número en què van començar sèries mítiques com La patrulla dels Castors o Jan i Trencapins.
-Són molts els noms rellevants que han deixat la seua signatura a la revista: Espriu, Vallverdú, Capmany, Montserrat Roig, Tísner, Calders... En quin moment Cavall Fort va ser capaç d'atraure el talent d'aquestes persones i per què?
-Cavall Fort omplia un gran buit i generava una gran il·lusió. Tots aquests noms, i tants altres que també hi van col·laborar, no tan sols escriptors, sinó també il·lustradors, artistes plàstics, pedagogs, especialistes en camps diversos, sabien que era importantíssim arribar als infants, que sense ells no hi hauria futur per al país ni per a la llengua, i, a més, eren conscients del rigor amb què es feia la revista, de la qualitat que es buscava en tot moment.
-Fer una revista infantil en català durant el franquisme comptava amb més permís per part de les autoritats, pel fet d'adreçar-se al públic infantil, o hi havia igualment problemes de censura o de limitacions a l'hora de difondre el producte?
-Fer una revista infantil en català durant el franquisme podia ser encara més complicat que fer-ne una per a adults. El franquisme el que volia era separar els infants de la llengua. Si hagués aconseguit fer aquest tall, hauria guanyat. La dificultat més gran va ser poder sortir. L’administració no hauria donat mai el permís per a publicar-la. Per això els promotors de Cavall Fort van acudir als bisbats de Vic, de Girona i de Solsona. El concordat obria la possibilitat de fer una publicació sense haver de passar pel ministeri corresponent. I hi havia sectors de l’Església a Catalunya oberts i preocupats per la llengua i pel país. Va ser així que la revista va sortir durant molts anys com a publicació dels secretariats catequístics d’aquests tres bisbats, encara que sempre es va editar a Barcelona i des de l’inici hi va participar gent de procedències i ideologies molt diverses. Hi va haver una condició per part de Madrid: només es podria distribuir per subscripció: no podria anar a quiosc. Una anècdota de censura, per exemple, és el cartell de promoció de la revista que es va fer l’any 1964, dibuixat per en Cesc. L’eslògan original deia: “M’agrada Cavall Fort. És una de les revistes infantils millors d’Europa”. El delegat del Ministeri d’Informació i Turisme els va dir que l’eslògan havia de ser: “Me gusta Cavall Fort. Es la mejor revista infantil de España”. Finalment, després d’un llarg estira i arronsa els van autoritzar a publicar-lo amb l’eslògan “M’agrada Cavall Fort” i amb la condició que només es podia exhibir als aparadors de les botigues.
-El final de la dictadura i el retorn de les institucions catalanes va anar lligat als intents de normalització lingüística. Quin paper va jugar Cavall Fort durant aquesta nova etapa, en què el públic infantil comptava cada vegada amb més alternatives de lectura i, en definitiva, d'entreteniment en català?
-Va ser un temps d’explosió de l’edició de literatura infantil i juvenil en català, un moment d’eufòria. Semblava que s’havia aconseguit el somni pel qual s’havia lluitat tant, les campanyes de l’escola en català (en les quals Cavall Fort també havia participat) havien donat fruit. La revista podia continuar sent un bon suport per a aquesta escola recuperada, però, sobretot, podia ser una revista normal, una revista infantil en català comparable a les revistes infantils que s’editaven a Europa i en les quals s’havia emmirallat des del principi. Va trobar el seu lloc i va continuar el seu camí.
-Vostè en va ser nomenada directora el 1998. Com ha evolucionat la revista des de llavors?
-Per mi, un dels grans encerts dels creadors de Cavall Fort va ser l’estructura que li van donar, amb un contingut molt variat, en què el còmic té un gran pes i que inclou articles, reportatges, contes, jocs, propostes d’activitats... També va ser molt important l’exigència de qualitat que es van imposar des del principi i que ens continuem imposant avui. Aquesta estructura ens ha permès anar evolucionant, tocar temes nous, canviar gràficament... Actualment la imatge hi té molt més pes que anys enrere, però continuem donant molta importància al text. Altres coses importants són la presència a Internet (Cavall Fort va estrenar web l’any 1999!) i la publicació d’El Tatano, la revista que fem per a lectors a partir de quatre anys. Havia nascut l’any 1990 com un suplement de Cavall Fort i el 2006 el vam convertir en una revista mensual.
-I ara, seixanta anys després, quin futur espera de la publicació i de l'editorial homònima?
-Tenim molta il·lusió i moltes ganes de continuar endavant! Justament, per celebrar aquests primers seixanta anys de camí hem preparat una renovació de la revista que podreu descobrir amb el primer número de 2022. Hi haurà unes quantes sorpreses, que esperem que agradaran als lectors, i, sobretot, esperem que, juntament amb la renovació, haurem sabut mantenir la personalitat de Cavall Fort.