Des de la desembocadura del riu de la Sénia fins al cap de Portbou, Catalunya marca un perfil de 780 quilòmetres longitudinals. Dotze de les seues 42 comarques, 12 són marítimes. Són el Montsià, el Baix Ebre, el Tarragonès, el Baix Penedès, el Garraf, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Maresme, la Selva, el Baix Empordà i l’Alt Empordà. Al llarg d’aquesta franja costanera se succeeixen 45 ports que són competència de la Generalitat de Catalunya, dels quals el Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori s’encarrega de la planificació i la regulació, i l’empresa pública Ports de la Generalitat, de la gestió. Amb l’objectiu de preparar-los de cara al futur, el Govern acaba d’aprovar el Pla de ports de Catalunya Horitzó 2030. Es tracta de l’instrument que determina les grans línies de planificació i ordenació de les infraestructures i els serveis del sistema portuari competència de la Generalitat de Catalunya. L’objectiu és que el sistema portuari constitueixi un motor econòmic i social de Catalunya al servei de les activitats del territori.
Aquest Pla suposa una evolució de la concepció del sistema portuari català com a facilitador d’infraestructures cap a un nou model centrat en la prestació de serveis a la ciutadania, i en la potenciació dels ports en centres de desenvolupament, que possibiliti un efecte sinèrgic amb el territori que els envolta. Amb la majoria d’infraestructures ja desenvolupades, el Pla es focalitza a optimitzar-les i gestionar-les per aprofitar-ne tot el potencial, i fomentar-ne alhora la modernitat de les instal·lacions.
Els objectius del Pla Horitzó 2030 són: potenciar els ports com a elements generadors de sinergies territorials; garantir la sostenibilitat ambiental en el desenvolupament de l’activitat portuària; disposar d’informació actualitzada i centralitzada per tal d’avaluar i revisar les mesures implementades; fomentar la competitivitat i la qualitat dels serveis a partir de la formació; maximitzar l’explotació de les infraestructures durant la seua vida útil; captar demanda mitjançant la promoció conjunta de tot el sistema portuari i dels serveis que s’hi presten; implantar la innovació per assegurar un creixement sostenible, i fer efectius els principis de transparència, accés a la informació i bon govern.
Tot plegat ha de materialitzar-se en set línies estratègiques a desenvolupar al llarg dels pròxims set anys. Per materialitzar-lo, s’invertiran 7,5 milions d’euros, generats pel sistema portuari de Catalunya i per fòrmules de col·laboració publicoprivada. Les set línies estratègiques són les següents:
• Nou model de governança. El Pla inclou potenciar el treball en plenari i comissions del Consell de Ports per tal de garantir una participació més efectiva dels diferents grups d’interès. En tot cas, el Pla preveu una Comissió d’Innovació, atès el seu caràcter transversal i la importància que li atorga el Pla de ports a aquesta matèria. A més, es preveu la possibilitat de crear consells portuaris, és a dir, òrgans consultius, en cada instal·lació portuària.
• Transparència en la gestió i rendició de comptes. El Pla aborda de manera exigent les obligacions en matèria de transparència i bon govern de l’Administració Portuària i preveu que aquesta adopti els criteris establerts per Transparència Internacional. També inclou obligacions en matèria de transparència ambiental.
• Sostenibilitat econòmica. El Pla continua apostant per l’autofinançament, a fi que les despeses generades pels ports siguin cobertes mitjançant els seus ingressos. D’altra banda, els nous reptes portuaris, la necessitat de captació de nous usuaris o la innovació i millora continuada són conceptes que requereixen la posada en funcionament de noves fórmules col·laboradores entre ports i gestors portuaris. Les agrupacions portuàries i l’aprofundiment en noves fórmules de col·laboració publicoprivades i pròpiament privades n’han de ser els eixos. Altres aspectes importants en aquesta línia són el foment de la competitivitat dels ports mitjançant la diversificació de serveis i la innovació, així com la incorporació de mesures de manteniment, operativitat i seguretat de les infraestructures per tal de garantir-ne la funcionalitat.
• Sostenibilitat ambiental, mitigació i adaptació al canvi climàtic. El canvi climàtic és una realitat inqüestionable que apel·la també al sistema portuari català. El Pla Horitzó 2030 preveu accions com l’elaboració d’un inventari d’emissions de referència del sistema i una estratègia de mitigació i de mobilitat sostenible, la monitorització de dades climàtiques i batimètriques que afecten les infraestructures i el transport sedimentari, una estratègia sostenible d’emissions i d’ús d’energies o l’elaboració d’una estratègia d’adaptació al canvi climàtic, entre d’altres.
• Interconnectivitat portuària. Es planteja desenvolupar una plataforma de gestió integrada del sistema portuari que permeti disposar d’informació centralitzada i en temps real de tots els ports de Catalunya. L’adquisició i el processament eficient d’aquesta plataforma permetrà ampliar la informació als usuaris, agilitzar tràmits administratius i facilitar la presa de decisions per part de Ports de la Generalitat. També vol servir per agilitzar els tràmits administratius i promoure i difondre els serveis portuaris.
• Sinergia port-territori. Habitualment, quan es parla de sinergia, es tendeix a pensar només en l’aspecte físic. Tanmateix, el que planteja el Pla Horitzó 2030 és assolir una sinergia econòmica, social i cultural. En aquest sentit, la Generalitat vol fomentar els ports catalans com a destinació turística, tot establint fórmules de col·laboració amb agents turístics i destinacions turístiques; generar demanda de serveis i d’espais portuaris mitjançant l’impuls de l’economia blava, la formació professional i les pràctiques acadèmiques, i fomentar les sinergies socials a través dels municipis impulsant les activitats culturals, esportives, extraescolars, i en general les interrelacions econòmiques amb el territori i amb el teixit empresarial.
• Innovació. Es defineix un model d’innovació basat en cicles de quatre anys, on s’estudien, avaluen i escullen projectes innovadors per al seu cofinançament. Aquest procés selectiu es fa amb la participació de la Comissió d’Innovació del Consell de Ports, que actuarà de nexe d’unió i d’intercanvi entre els usuaris i el Consell de Ports i que vetllarà per garantir l’eficiència i el seguiment del model. Es tracta d’un model de doble sentit en el qual els projectes es poden presentar com a resposta a una sèrie de reptes innovadors publicats per l’Administració o com a iniciativa privada. El model preveu els processos de selecció, així com els de seguiment i avaluació de resultats als efectes de garantir-ne l’èxit. En aquesta mateixa línia s’emmarquen les accions destinades a afavorir la implantació d’empreses innovadores en els ports de la Generalitat.
