L’emplaçament de les quatre àrees olímpiques (Vall d'Hebron, Diagonal, Montjuïc i Poblenou), l'expansió urbanística cap al Poblenou, la recuperació de la façana marítima de la ciutat, configuren els trets fonamentals de la renovació urbanística de més envergadura experimentada per Barcelona en tot el segle XX; renovació que representa una inversió pública de més de 100.000 milions de pessetes.
La fita (l'excusa) és evident: els JJOO del 92, adjudicats a Barcelona l'octubre de 1986. El protagonista directe: Oriol Bohigas, arquitecte i urbanista que a inicis de la passada dècada, quan ocupava el lloc de delegat de Serveis d'Urbanisme a l'Ajuntament de Barcelona, es féu càrrec de la replanificació urbanística de la ciutat.
Oriol Bohigas ens rep a la seu de l'Oficina Olímpica S.A., on treballen unes 90 persones en tasques tècniques, administratives i de gestió. Partim del cor mateix de la Vila Olímpica, on s'allotjaran 15.000 atletes l'estiu del 92, per iniciar un recorregut impossible, atès l'estat físic de la zona, si no fos per la destresa d'un excel·lent guia -Montserrat Rovirosa, cap de Comunicació i Relacions Públiques de VOSA- que ens condueix, en jeep, per terrenys enfangats, vorejats d'acumulacions de terres; per un autèntic laberint de carrers, sovint tallats per les obres.
O. BOHIGAS.- Aquestes terres estan col·locades aquí precisament per ajudar a l'assentament de les terres sobreposades en aquest sector,
EL TEMPS.- Sembla que un dels principals problemes de construcció era que hi havia aigua a molt poca profunditat.
O.BOHlGAS.- Poca?, hi ha aigua a poquíssima profunditat, a un metre i mig o dos.
EL TEMPS.-A un metre i mig, i això s'està fent? Ja és prou segur?
O. BOHIGAS.- Si, és segur, però és car. El sistema de fonamentació sobre zones pròximes a la línia d'aigües és un problema resolt; es fa amb pilotatges i no té cap problema. A més, jo crec que les empreses que ho estan fent tenen un nivell de qualitat molt alt. Però aquesta operació d'assentament de les terres ha estat molt important.
Una altra operació important que s'ha fet aquí és la de neteja de totes les aigües. Hi ha una cosa que s'ha d'eliminar de la mentalitat de la gent de Barcelona, que es pensa que aquestes són platges -com han estat fins ara- molt contaminades; aquestes seran les platges higiènicament més segures de Catalunya perquè són les que tenen els sistemes de depuració més perfectes.
Enfilem l'avinguda d'Icària i passem per un edifici dels arquitectes Pinón i Viaplana, que és el primer que ha arribat dalt i que abocarà a una gran plaça rodona. Seguim, baixant cap al mar, i podem contemplar amb perspectiva una torre de gran alçada, a l'altre extrem de la V.O., que limita amb la Barceloneta.
O. BOHIGAS.- Cal distingir entre el que és pròpiament l'àrea residencial d'atletes i com han afectat aquesta zona uns canvis urbanístics importants. Per exemple, aquesta torre que es veu, i una altra de la mateixa alçada (136 m.) que es construirà al costat, no són Vila Olímpica, sinó que són serveis pròxims a la Vila Olímpica que es fan precisament per canviar tota aquesta zona. Així doncs, una cosa és l'àrea residencial dels atletes i l'altra és de quina manera afecta a la totalitat del barri els parcs, vies segregades, vies-parc, el cinturó del litoral, les noves instal·lacions esportives, tota la zona del port i les seves instal·lacions específiques.
La remodelació de la zona afecta unes 130 hectàrees, de les quals 42 estan destinades a la construcció dels habitatges que acolliran els atletes. Demanem al Sr. Bohigas que ens resumeixi els criteris urbanístics de remodelació de tota la zona afectada pel pla de la Vila Olímpica.
O. BOHIGAS.- Són uns criteris molt senzills; un és suprimir les barreres que aquest barri tenia, que eren els dos ferrocarrils i la no-utilització de la zona de platges. Per tant, vol dir rehabilitar les platges, fer el Port Olímpic i suprimir els trens, soterrant una via i eliminant l'altra.
Després, de fer un passeig per a vianants de 30 m. d'amplada, arran de mar, seguint les formes de la costa, de manera que això és una conquista de zona per a vianants de la línia de costa. Una altra idea va ser fer que la línia del cinturó litoral passés de manera que no constituís una nova barrera o tot soterrat o no soterrat, però en aquest darrer cas, passant per sobre de tots els carrers pròpiament de la ciutat.
També, fer que la circulació urbana, el servei de barri, passés superficialment amb un sistema normal de semàfors com el de l'Eixample, i amb un gran parc entremig; un parc que té entre 40 i 80 m. d'amplada.
Després ve la urbanització residencial, que són mansanes, fent continuar els carrers de l'Eixample, però fent que les mansanes, en lloc de ser de la mida de les de l'Eixample, siguin aproximadament tres vegades més grans.
EL TEMPS.- Quina alçada tindran?
O. BOHIGAS.- L'alçada serà de planta baixa i cinc pisos, exceptuant les dues torres destinades a hotel i oficines. Els edificis seran una mica més baixos que els de l'Eixample; hi ha algunes petites diferències, alguns edificis més alts, però no gaire.
El fet que les mansanes siguin tres vegades més grans que les de l'Eixample permet una modificació en els límits exteriors d'aquestes mansanes i permet que els carrers importants tinguin el mateix aire, les mateixes característiques i la mateixa morfologia que els carrers de l'Eixample, de manera que serà una ciutat molt semblant a la ciutat que ja existeix, però en canvi, el fet de ser les mansanes més grans permetrà fer al seu interior un tipus de construcció més moderna, de jardins, de serveis esportius, d'edificis aïllats. Serà una ciutat que tindrà un límit molt tradicional i un interior, en canvi, molt modern.
Prenem el cinturó del litoral i, efectivament, circulem tan aviat per un pas interior com per una part descoberta.
O. BOHIGAS.- Aviat es tornarà a soterrar, precisament davant de la Vila Olímpica, de manera que davant de la Vila Olímpica i davant del Poblenou, aquesta via ràpida queda totalment soterrada. Ara estem passant per la zona on hi ha un llac que tindrà la forma de l'illa d'Icària i que permetrà, des d'aquesta via, començar a entendre la presència del mar. També es veurà tota la jardineria i tota l'estructura de la part superficial. Aquest pas interior és de materials molt simples però ha estat molt cuidat, molt ben acabat; sempre que això surt a fora tots els bastiments, tots els materials són de totxana, de maó.
EL TEMPS.- Vostè parla de jardineria i de bastiments i de materials utilitzats per a la construcció, i això fa pensar en quina serà la imatge del paisatge urbà de la Vila Olímpica. Es a dir, i enllaçarà d'alguna manera amb la tradició mediterrània d'un determinat tipus de paisatge?
O. BOHIGAS.- Jo no crec que existeixi cap tradició mediterrània, això per començar, i quan existeix és sempre bastant dolenta. Però bé, el que tindrà, diguem-ne de localista, és que és una forma urbana que és molt la continuïtat del que és la forma urbana tradicional de Barcelona; és a dir, que en lloc de fer un barri isolat i un ghetto com han estat totes les viles olímpiques de tots els JJOO, això serà una continuïtat de la trama urbana tradicional de Barcelona, de l'Eixample, amb una interpretació més moderna i que, a més a més, serà un pol d'eixamplament d'aquesta nova estructura cap a tota aquesta zona degradada que hi ha entre aquí i el Poblenou, per arribar a fer del Poblenou un altre lloc de centralitat.
Pel que fa als materials utilitzats en la construcció, hem imposat com a criteri d'unificació que tots els edificis seran de maó vist. Jo crec que això donarà una certa harmonia al barri sense que la unitat sigui monotonia i uniformitat, és a dir, cada arquitecte farà una utilització pròpia i personalitzada d'aquest material.
Les vivendes de la Vila Olímpica s'estan construint a partir de 19 projectes diferents realitzats per 19 grups d'arquitectes, tots ells guanyadors, en diferents edicions i modalitats, dels premis FAD d'Arquitectura i Disseny.
Quant a la jardineria, no solament sóc partidari de manternir l'arbre propi de les costes del Mediterrani sinó que a la zona pròxima al mar només poden viure els arbres apropiats a les característiques de la salinitat del mar. La palmera és un arbre apropiat per a això, i, n'hi ha d'altres: les truanes, la línia de les acàcies, els tamarius... En això treballa tot un equip de botànics; nosaltres només hem indicat les grans masses i el tipus d'arbre amb fulla persistent o fulla caduca. Bàsicament hi haurà una gran línia de palmeres arran de mar, i després, a mesura que et vas ficant cap a dins, serà una vegetació més mediterrània, però d'aquesta que és més de muntanya pròxima al mar; incitis hi haurà pins, que en una segona línia poden aguantar bé. Després, en els carrers principals s'utilitzara el plàtan, que és un arbre molt tradicional de Barcelona i que ha donat molt bon resultat. De manera que jo crec que la imatge del paisatge, malgrat que hi haurà moltes especies -50 o 60 espècies d'arbres diversos- també per donar una mica més de varietat visual i de riquesa en les col·leccions vegetals de Barcelona, la intenció és que doni una visió molt pròxima a la imatge més tradicional.
Ens apropem al mar i en dirigir-nos al port podem apreciar l'impacte que produeix l'obertura de la ciutat al seu mar. La rehabilitació de les platges de la Barceloneta - a la nostra dreta- i la construcció de platges noves - a l'esquerra-, signifiquen la recuperació de més de 5 Km. de façana marítima que va des de la Barceloneta fins al Besòs.
O. BOHIGAS.- Veiem aquesta doble esplanada del port, que s'assemblarà una mica a l'esplanada del Moll de la Fusta; també hi ha una combinació de palmera alta i palmera baixa. Veieu també, que en compte d'estar fet com normalment es fan els ports, amb tirada de roca i de formigó, està fet amb aquesta escalinata que serà una escalinata molt concorreguda als estius. (L'escalinata segueix un angle recte orientat a nord i a llevant). El sistema d'escalinates no ha resultat gaire més car que l'altre sistema, i en canvi és una zona per on es pot transitar. El mar serà tranquil, perquè aquí les onades arriben només amb tempesta molt forta de l'est.
Hi ha dos molls, i al fons hi ha una última escullera que serà un passeig que arribarà fins al final. En el primer moll (el moll de terra) hi haurà els pàrkings, i les coses més implicades amb el funcionament esportiu del port. Sobre la plataforma de l'altre moll hi haurà set o vuit o nou restaurants, a més de les botigues i els comerços que hi haurà a sota. En aquella mena de bocana que es veu allà (més o menys a l'angle que formen les escalinates) hi haurà una escola de vela oficial amb una sortida pròpia, entre el port i la platja, per als entrenaments. Allà al fons (a tocar del moll de terra) hi ha un espai destinat a la reparació de vaixells, i al final un petit edifici d'entrada i control del port. Allà (més o menys enfront de l'angle que formen els dos molls), hi va un edifici circular on hi haurà el Servei Meteorològic.
I aquesta primera platja de la dreta (mirant a muntanya) és la platja -anomenada Platja de la Nova Icària- que durant els JJOO serà privada per als atletes que visquin a la Vila Olímpica. Això és un luxe que no han tingut mai enlloc.
Hi ha qui pensa que el luxe serà també per als que hi viuran després. El preu dels habitatges -un total de 2.012 vivendes- oscil·larà entre els 15 i els 40 milions de pessetes, depenent de la seva superfície i la proximitat al mar. La superfície variarà entre 75 i 160 m2. El preu mitjà per metre quadrat es preveu que serà d'unes 220.000 ptes. Aquests preus situen la Vila Olímpica, malgrat els auguris municipals i probablement la voluntat de l'alcalde Maragall (l'ajuntament està en negociacions amb Nova Icària S.A., promotora del 90% de les vivendes, amb la intenció d'adquirir-ne 200 ó 300 per tal de garantir l'assequibilitat d'uns lloguers posteriors) en una de les zones més cares de Barcelona. Les vivendes es posaran a la venda el 15 de maig. Els compradors podran ocupar-les el gener del 93.
EL TEMPS.- Sembla que la Vila Olímpica serà una zona urbana, des de molts punts de vista, molt privilegiada. En quina mesura la ubicació aquí pot afectar uns entorns urbanísticament degradats?
O. BOHIGAS.- Hi ha unes quantes coses. Hi ha la part que va quedar afectada pel Pla Especial que es va fer aquí (modificació del Pla General Metropolità) on ja s'estan construint tres mansanes de vivendes, que en fa de promotor Banca Catalana i que són on abans era la indústria metal·lúrgica de Can Torres. Aquestes mansanes ja s'estan construint i no es troben a la Vila Olímpica, en el que és pròpiament residències de la Vila Olímpica; de manera que ja ha estat una primera influència important. Després, les altres influències importants són els parcs que s'urbanitzen al costat: tota aquesta zona de parc del litoral, el parc de Carles I... Després, hi ha tota una zona important que és una zona que era dels militars i que són moltes propietats públiques: una zona de casernes, una zo-na de residències de militars, el Mercat del Peix, que és tota una zona que té una potència pròpia.
D'altra banda, jo crec que en aquests moments ja es pot gairebé dir que el futur d'aquest espai (al nord del passeig de Carles I i a l'entorn del parc del mateix nom) serà la Quarta Universitat de Catalunya; això encara no és segur i encara no està acordat, però jo crec que és gairebé segur i a més, jo crec que aquest serà un dels grans encerts urbanístics que farà Barcelona, fer la Universitat al costat de la Vila Olímpica, perquè llavors la Vila Olímpica té assegurat ser un pol d'atracció molt important; entre aquest hotel, que serà, sense cap dubte, el millor hotel marítim d'Europa, un gran centre d'oficines, un gran centre comercial, una ampliació de zones de vivendes que empalmarà cap al Poblenou i la Universitat, això serà, sense dubte, un nou centre vital de Barcelona i serà una xuclada del centre massa acumulat cap aquesta zona que havia estat oblidada, perquè havia quedat tancada per les dues línies de ferrocarril i per una utilització, ja obsoleta, de fàbriques molt antigues. He de dir una altra cosa i és que hi ha un problema de legalització urbanística que és molt important, és a dir, tota aquesta zona industrial, de manera que, de moment, no s'hi poden fer vivendes, i jo crec que això és una cosa que després del 92 s'haurà de tractar i s'haurà d'afrontar amb un pla especial perquè es pugui fer aquesta transformació urbanística a zona residencial o zona complex.
Amb això no vull dir que s'hagi de destinar tot a residència, però sí que és evident que és una zona que necessita un cert canvi de plantejament urbanístic, perquè avui dia ja no té sentit que hi hagi indústries aquí, perquè les indústries volen ser fora de Barcelona i això són terrenys que s'han convertit en massa bons per a ser simplement utilitzats com a indústries o com a magatzems de transportistes.
Després, la urbanització pròpiament s'acaba més o menys al començament de la Rambla del Poblenou i a partir d'aquí, amb l'autopista pel mig, tot és molt més extraurbà, de manera que n'hi ha per a molts anys, però també, en un futur, aquest traçat menys urbà s'haurà de convertir també en un traçat més de passeig urbà, de passeig per a vianants.
I fins a Sant Adrià és una zona que tota ella ja és molt industrial, i quan sortim de Barcelona, d'això ja no en parlem, perquè la veritat és que no ho conec. Hi ha tot un problema de com enllaçar això amb Mataró, hi ha el problema del ferrocarril i d'altres.
Ens adrecem, sempre amb el jeep, cap a les oficines de Bovis International, que construirà l'edifici destinat a hotel, amb una capital en un 90% americà. L'altra gran torre, la destinada a oficines, s'està construint amb capital 100% espanyol, sota la gestió de Mapfre.
O. BOHIGAS.- L'edifici destinat a oficines està construït amb un sistema de nucli central de formigó que puja fins dalt i després es completa amb estructura metàl·lica. El de l'Hotel farà les mateixes mides (35 per 35 cm.) però és una estructura diferent, és una estructura metàl·lica posada a l'exterior, i a dins reculada a un sistema de gratacels americà normal, de vidre. Però és molt bonic, perquè l'exterior de tots dos edificis serà molt clar, molt de color blanc i blau; seran uns edificis bastant mariners i mediterranis. L'estructura del d'oficines serà dalt de tot a finals d'estiu i el de l'altra torre estarà dalt a finals d'aquest any, però només en aquest nucli central, i després començaran a pujar tota la façana.
Passem pel que serà un dels punts més importants de la Vila Olímpica: l'encreuament de l'Avinguda. del Litoral amb Carles I; el punt on hi haurà una font monumental, enfront de les dues torres. Serà immensa aquesta font, molt més gran que la de Montjuïc.
El passeig de Carles I, com veieu, arribarà fins al mar. Al fons hi haurà una gran escultura. Una mica més enllà (final del passeig, a mà dreta mirant al mar) hi ha projectat de fer el Palau de Congressos, que això, evidentment, no es farà abans del 92; encara està en discussió de si es farà després...
EL TEMPS.- Qui s'encarrega de fer aquesta font tan monumental?
O. BOHIGAS.- Aquesta font també va anar a concurs i se n'encarrega un arquitecte català que està a Madrid i que es diu Mercè.
EL TEMPS.- Què hauria passat amb tots aquests projectes si no s'haguessin aconseguit els JJOO?
O. BOHIGAS.- La idea de transformació de la ciutat ja existia d'abans, però no s'hauria fet ara, s'hauria fet amb una altra lentitud, amb més problemes, tot hauria durat molt més, els sistemes de finançament segurament haurien estat diferents i, sobretot, el que hauria variat molt es l'empenta col·lectiva, l'esforç de que les coses vagin bé i que s'acabin l'any 92.
EL TEMPS.- Mentre s'acabin bé... vull dir, sempre que no passi el que va passar amb l'Estadi...
O. BOHIGAS.- Què va passar amb l'Estadi?
EL TEMPS.- No sé, sembla que es va fer una petita inauguració sense que estigués en condicions, no?
O. BOHIGAS.- NO, jo crec que no. Bé, una mica abans que estigués en condicions sí, perquè en condicions, condicions, no hi estarà fins el 92, però jo crec que no va passar res i en tot cas, el que va passar són dues coses: una pluja extemporània, que no passa mai, i que alguns elements de construcció no estaven acabats. La gent es va queixar que plovia a l'Estadi, però és que a l'Estadi plourà sempre. Jo crec que la qualitat més important de l'Estadi és que hi plou, és a dir, és un estadi, a diferència de tots els altres estadis que són tan lletjos, és que és un estadi molt obert. El que a mi m'interessa més d'aquest estadi és que jo crec que és la peça arquitectònicament més important que s'haurà fet per aquests JJOO, que és un estadi amb voluntat de ser com eren els estadis clàssics: molt oberts i no preocupats per problemes de la pluja. Jo crec que en aquest moment l'espatllen amb aquesta obsessió que plogui o no plogui, tapant-lo, i també per problemes de seguretat. Han anat tapant precisament les coses més boniques de l'Estadi, que eren les transparències verticals. Al 92 potser hi haurà algunes coses mal acabades però no serà per les presses, sinó pel pressupost, però des del punt de vista visual, [eh!. Però vaja, això tampoc té massa importància des del punt de vista de l'envergadura de l'Estadi.
EL TEMPS.- Mentre circulem, parli'ns una mica dels emplaçaments de les àrees olímpiques, com afectaran l'estructura física de la ciutat?
O. BOHIGAS.- Jo crec que són uns emplaçaments que són crucials perquè tots quatre comporten uns canvis estructurals importats a Barcelona. Les quatre àrees olímpiques faran canviar rotundament la ciutat. Només cal veure aquí, al Poblenou, com els ha afectat la construcció de la Vila Olímpica: els preus dels terrenys han canviat d'una manera tremenda, les botigues comencen a marxar, hi ha tota una dinamització important. Heu de pensar que totes aquestes platges -que no existien, eh!- eren llocs on les fàbriques d'aquí anaven tirant els detritus i ara, entre el port i les platges, aquesta serà una zona d'activitat i utilització pública molt evident.
Totes quatre àrees han estat col·locades en punts crucials, punts en els quals hi ha parts entre la ciutat ja formalitzada i acabada, i la ciutat encara caòtica, la ciutat poc formalitzada. I totes quatre són quatre àrees en les quals hi ha problemes fonamentals de l'estructura de Barcelona i que, a més, estan totes unides per línies que també representen problemes importants per a Barcelona. Per exemple: l'àrea de Montjuïc i aquesta zona estan unides per tota la línia de costes. Això vol dir no tan sols tenir dos punts solucionats arran de mar sinó tenir tota la costa intermèdia ben unida. Entre Montjuïc i aquí hi ha la gran línia de la costa que comença en el Moll de la Fusta i que arribarà fins aquí, entre el Passeig Marítim -per a vianants- i amb tota la solució de la línia de cotxes.
Un altre exemple: entre l'àrea de la Diagonal i l'àrea de Montjuïc hi ha tota aquesta línia nova -la plaça d'Espanya, el carrer de Tarragona, el Parc de l'Escorxador, el Parc de l'Espanya Industrial, l'estació de Sants- que és tota una línia que té un futur tremend com a nou centre comercial, també. Joc crec que amb aquesta operació haurem aconseguit fer dos pols d'atracció importants: un aquí, a l'est de la ciutat, i un altre a l'oest de la ciutat, al voltant de Numància, el carrer de Tarragona i Montjuïc.
Després hi ha la Vall d'Hebron, que s'uneix aquí a través dels cinturons, les vies ràpides. I aquesta és també molt important perquè és la recuperació de la línia que passa per la plaça de les Glòries. Aquí, amb l'operació del nou Auditori i, possiblement, del Teatre Nacional – jo crec que el Teatre Nacional no es farà-, amb tota la regularització de la plaça de les Glòries es crea un altre eix de comunicació amb la Vila Olímpica.
No és una cosa matemàtica, però es podria parlar d'un quadrat que coincideix amb el límit del que és la ciutat ja consolidada i feta i on comença la part de ciutat menys organitzada.
EL TEMPS.- I com van les connexions entre les diferents àrees olímpiques? En quin estat es troben les obre s dels cinturons?
O. BOHIGAS.- Les obres estan molt bé; s'acabaran amb el temps just perquè totes les coses van justes de temps, però van a ritme suficient i s'acabaran bé. Tot va bé, a part d'aquests problemes de la pota sud que ja són problemes molt puntuals i que són més problemes polítics que tècnics. Però l'entramat important està tot en marxa. El litoral ja està fet.
Arribem a l'oficina dels Dovis. Lucilo Pena, encarregat de la promoció de l'edifici hoteler, ens mostra unes espectaculars fotografies de la maqueta de l'hotel on destaca, a gran escala, l'escultura d'un peix emplaçat a la base de l'edifici, a una determinada altura -el punt més alt, el de la cua, és a 38 m.-; un peix que fa 50 m. de llargada.
O. BOHIGAS.- Aquí, al peu de l'edifici podem veure una zona de cotxes, encara que no n'hi passaran gaires. Hi ha una sèrie de ponts per on passaran els vianants, que circularan per una zona comercial, de restaurants, piscina, etc. Això ja és platja. L'edifici serà un centre d'atracció important, enfront de la platja, sobre el port.
L. PENA.- Una cosa que ens ha preocupat molt és el diàleg (arquitectònic) de la torre amb la base, però s'està solucionant molt bé.
O. BOHIGAS.- El que està molt bé és l'escala del peix, una escala en la qual torna una altra vegada un element molt gran.
L. PENA.- El peix és d'acer inoxidable, banyat en coure. El color serà de bronze i farà com una malla metàl·lica que serà, en un 50%, transparent. Des d'un punt de vista urbà serà important perquè es veurà des de tot el passeig.
EL TEMPS.- Qui l'ha dissenyat?
L. PENA.- Frank Gehry, americà.
O. BOHIGAS.- Sí, és un element representatiu molt fort.
L. PENA.- Sota el peix hi haurà un mirador, de manera que qui vulgui podrà pujar-hi per una estructura i posar-s'hi gairebé dins, des d'on podrà veure el mar.
O. BOHIGAS.- Com Jonàs. No era Jonàs, que se'l va empassar la balena? Es podrà dir Mirador Jonàs. Encara que em sembla que aquest és un peix volador, sembla que té ales.