Jornada compartida a Palma entre la presidenta del Govern balear, Francina Armengol, i el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès. Es reuniren en el Consolat de Mar, seu de l’Executiu illenc, a les deu del matí. Posteriorment, els responsables de medi ambient –tema central de la trobada– dels dos executius, la consellera catalana d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà; i el conseller de Medi Ambient i Territori del Govern balear, Miquel Mir i Gual, així com representants de diferents entitats ambientalistes i conservacionistes, celebraren una reunió de feina per establir línies de col·laboració en matèria de la gestió mediterrània.
A la tarda els dos líders governamentals de Balears i Catalunya visitaren la biblioteca del Monestir de la Real, on hi ha nombroses obres de Ramon Llull. No debades, el filòsof mallorquí hi passà llargues temporades discontínues entre 1265 i 1275, dedicat a la meditació. Allà hi va escriure l’Art abreujada d’atrobar veritat, el Llibre d’Ave Maria i el Llibre del Gentil i dels tres savis. En record de les seves profitoses estades entre aquells murs, llegà la seva biblioteca al monestir.
Després, els dos caps dels executius català i balear participaren en la cloenda de les Jornades Gabriel Alomar, organitzades en ocasió del 80è aniversari de la mort d’aquesta escriptor i polític mallorquí. Alomar (1873-1941) fou un intel·lectual, poeta, prosista, assagista, professor que com a polític –republicà i socialista– tingué prou rellevància a Catalunya, Balears i Espanya. Fou, entre d’altres càrrecs, diputat de les Corts republicanes entre 1931 i 1933. Després va ser nomenat ambaixador de la República, amb rang oficial d’encarregat de negocis, a Egipte, on l’agafà l’esclat de la Guerra Civil. Allà ajudà com pogué a la República durant el conflicte i allà es quedà exiliat quan els rebels feixistes guanyaren la guerra. Allà mateix hi va morir el 1941.
L’acte de Palma, continuació d’uns altres sobre Alomar celebrats a Barcelona la setmana anterior, va ser organitzat per l’Institut Sobiranies en col·laboració amb les Fundacions Darder-Mascaró. El dilluns dia 23 s’iniciaren les jornades a la capital balear sobre el pensador i polític mallorquí, amb una taula rodona a càrrec d’Antoni Vidal -professor de la Universitat de les Illes Balears (UIB) , que parlà del republicanisme d’Alomar; Cosme Bonet –senador del PSOE per Mallorca–, que intervingué per il·lustrar sobre la ideologia socialista del polític republicà; Francisca Niell, gestora cultural, aportà la seva visió sobre «Alomar periodista». L’endemà fou el torn de parlar del «Llegat de Gabriel Alomar avui», sobre el qual dissertaren Antoni Trobat, periodista i historiador, que parlà sobre «Alomar, referent pels sobiranistes»; Maria Margalida Perelló, de la UIB, que exposà la vigència avui d’Alomar; i Roc Solà, de la Universitat Autònoma de Barcelona-, que intervingué per explicar «el llegat polític d’Alomar en la nostra contemporaneïtat».
Finalment, el dimecres culminaven les jornades sobre Alomar amb una taula rodona sobre «Illes Balears, Catalunya i País Valencià: futurs compartits», amb la participació de Jordi Muñoz, de la Universitat de Barcelona, que parà d’«estratègia i tàctica per construir un futur compartit»; Anna Oliver, presidenta d’Acció Cultural del País Valencià, que aportà «una mirada des del País Valencià»; Pere Fullana, de la UIB, que s’ocupà de «les confluències entre territoris de parla catalana»; i Josep Valero, secretari general del Consell Econòmic i Social de les Illes, que versà sobre «la projecció mediterrània de les Illes Balears». En finalitzar aquesta tercera taula rodona clausurà les jornades Xavier Domènech, de l’Institut Sobiranies, en una cloenda a la qual hi assistiren el president català, Aragonès, i la presidenta balear, Armengol.
Col·.laboració mediterrània. Segons la informació que donà el Govern balear a través de la seva pàgina web, la jornada permeté l'acord entre els dos governs per «impulsar una aliança de territoris de tota la conca mediterrània per tal d'avançar en la descarbonització i la descontaminació de la Mar Mediterrània». En concret, «la protecció de la biodiversitat marina i l’eradicació dels plàstics» són alguns dels «objectius compartits pels dos territoris». Segons digué Armengol, «la Mar Mediterrània és un territori compartit i hem de treballar conjuntament, també a través dels fons europeus, per avançar en la seva protecció i investigació» i és partidària de «no donar l’esquena a una mar que ens reclama actuacions urgents i decidides de protecció i de preservació de la seva biodiversitat». A tal efecte, cal «teixir noves aliances i fer que aquestes bones pràctiques s'estenguin arreu». En aquest sentit, ha recordat que les Balears ja fa temps que treballen amb aquest objectiu: «som el primer territori d'Europa que ha elaborat un decret per protegir la posidònia i vàrem aprovar una Llei de residus per prohibir els plàstics d'un sòl ús», ha dit. Per la seva banda, Aragonès afirmà que el compromís dels dos governs és el de treballar en «la lluita contra el canvi climàtic i com aquest afecta a la mar que compartim i que ens uneix». En aquest sentit, indicà que la jornada de treball va servir «per aprofundir en el tractament dels residus plàstics al Mediterrani i en com podem treballar en projectes que cuidin aquesta mar».
Així mateix, els dos presidents també tractaren com avançar en projectes comuns finançats amb fons europeus relacionats tant amb l'economia blava com amb les ciències de la salut. En paraules d’Aragonès, cal «enfortir i reactivar la relació entre Catalunya i les Balears» en especial «en els àmbits social i econòmic».
Durant la roda de premsa, els caps dels governs balear i català es referiren als fons Covid. Tot dos es mostraren d’acord en reclamar «l’extensió durant el 2022» d'aquests fons. Aragonès defensà la necessitat de mantenir aquests recursos extraordinaris o bé, en el seu lloc, «un fons de transició que permeti assolir els recursos complementaris» que necessiten tant Catalunya com Balears. Armengol compartí aquesta necessitat per així poder «afrontar» correctament «la gestió de la pandèmia»
Tant Armengol com Aragonès es referiren al crònic mal finançament que pateixen els dos territoris, tot i que produeixen prou recursos per «donar resposta» als reptes que presenta «l’estat del benestar». Aragonès es mostrà pessimista davant de la possibilitat d’acordar la reforma del finançament - «molt difícil» - ateses les disparitats de posicions i d’aquí que sigui partidari d’una resposta immediata de l’Estat per fer front a les necessitats de Catalunya i Balears davant de la pandèmia. Pel seu costat, Armengol reiterà davant dels periodistes la seva coneguda posició envers la futura reforma del sistema de finançament, és a dir que cal contemplar tant la població oficial com la flotant a l’hora de distribuir els recursos.