La consellera d'Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, ha assegurat aquest dimecres que portarà al Consell d'Europa la decisió del Suprem sobre la immersió lingüística, ja que considera que suposa una "vulneració de la Carta Europea de Llengües Minoritàries". En declaracions des de Londres, Alsina ha recordat que l'Estat espanyol "en el seu moment va ratificar" la Carta però que la "incompleix sistemàticament". Segons Alsina, la immersió "és un model d'amplíssim consens tant a nivell polític com social i una línia vermella que aquest Govern no està disposat que es creui". Per la consellera, la decisió judicial és "molt greu".
D'altra banda, Alsina ha dit des de Londres, on mantindrà diverses reunions amb personalitats del món polític, econòmic, acadèmic i social, que el Regne Unit "continua sent un país aliat molt important".
La consellera participarà aquest vespre en un debat sobre moviments independentistes organitzat per la Chatham House, un dels think tanks més importants del món en afers internacionals.
Segons la consellera, la conversa – que serà amb el diputat escocès Alyn Smith i el professor de Dret Internacional i d'Estudis Constitucionals Internacionals de Cambridge, Marc Weller- permetrà "posar de relleu que la Unió Europea no pot tenir un doble estàndard davant del cas escocès i el català". "El que valgui per Escòcia ha de valdre per Catalunya", ha dit.
"Defensaré la importància del dret a l'autodeterminació com a solució al conflicte polític entre Catalunya i Espanya", ha explicat la consellera.
L'agenda de la consellera a la capital britànica també inclou la visita a la Delegació del Govern al Regne Unit i Irlanda, on es trobarà amb els directors de les oficines sectorials d’ACCIÓ, l’Institut Ramon Llull i l’Agència Catalana de Turisme, per coordinar actuacions conjuntes.
"Aquesta és una delegació important, com s'ha demostrat amb la gran presència del Govern a la COP26 de Glasgow", ha remarcat Alsina, que també es trobarà amb la comunitat catalana al Regne Unit.
El govern espanyol diu que la sentència del castellà s'ha d'executar però no ho sol·licitarà
El govern espanyol creu que la sentència del TSJC que obliga la Generalitat a impartir un 25% de les classes en castellà "s'ha d'executar" com totes les sentències, "perquè és ferma", però ja avança que no ho sol·licitarà expressament, perquè considera que qui ha de demanar-ne el compliment és el mateix TSJC, i no l'executiu espanyol. Així ho han apuntat aquest dimecres fonts del Ministeri d'Educació i també les ministres de Justícia i de Política Territorial, Pilar Llop i Isabel Rodríguez. Un cop les sentències són fermes, sostenen, pertoca fer que s'executi al tribunal sentenciador, i no al govern espanyol.
La qüestió plana sobre el debat de pressupostos que té lloc al Congrés dels Diputats, on el govern espanyol ha obtingut el suport d'ERC a última hora gràcies a un acord per a l'establiment de quotes per al català a la llei audiovisual. El fet que la Generalitat hagi apuntat que no té intenció de donar compliment a la sentència ha situat part del focus mediàtic sobre l'executiu de Sánchez.
La primera a respondre una pregunta sobre la qüestió ha estat la ministra de Justícia, Pilar Llop, que en una entrevista a Antena 3 ha recordat que un cop el Tribunal Suprem ha ratificat la sentència del TSJC, la decisió "ara s'ha d'executar, perquè és ferma".
En tot cas ha volgut deixar clar que "correspon donar-li aquest impuls al propi òrgan sancionador", i per tant no al govern espanyol. "S'obrirà un termini de dos mesos perquè es reclami a la Generalitat que procedeixi al compliment de la sentència. Veurem quina és la resposta, i despèn del que es faci s'aniran fent passos. Li hauran de requerir i veurem que passa durant la fase d'execució", ha dit.
La ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, ha apuntat en la mateixa direcció als passadissos del Congrés. Preguntada per si el govern espanyol sol·licitarà a la Generalitat que compleixi la sentència, Rodríguez ha recordat que el seu govern "no té aquestes competències". "Els jutges fan aquesta feina, i nosaltres executem", ha dit.
Fonts de la Moncloa han insistit que l'aplicació de la sentència no és cosa seva, com tampoc ho és –afegeixen- vetllar perquè es compleixi. "Nosaltres no som els que hem d'instar a res", apunten, perquè "és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, segons l'article 103.1 de la Llei 20/1998, al que tornen les actuacions després del Suprem".
De fet, al mes d'agost, un cop el TSJC va emetre la sentència que ara ha estat avalada pel Suprem, el Ministeri d'Educació a va deixar clar que no tenia intenció de sol·licitar l'execució de la sentència. Al seu entendre, fer-ho implicaria una invasió de les competències de la Generalitat, perquè regular quin percentatge de classes es fan en cada idioma correspon al Govern.