El grup transfeminista Sororitrans ha denunciat la discriminació de la comunitat viquipedista d’una companya que va modificar amb pronoms no binaris la biografia a la Viquipèdia de li filosofi feminista i queer Judith Butler, que s’autoidentifica amb els pronoms she (ella) i they (elli). El perfil de Twitter de la Viquipèdia va defensar la decisió de mantenir el femení en la biografia de Butler referint-se a l’ús del seu llibre d’estil “consensuat, que manté els criteris normatius que cal respectar”. La decisió va ser secundada per viquipedistes com el gestor cultural Àlex Hinojo o l’actor i realitzador Jaume Forés Juliana, que van assegurar que l’enciclopèdia col·laborativa en línia recull coneixement, no pas en crea.
El cas de l’entrada de Judith Butler a la Viquipèdia és un exemple de l’anomenat asshole consensus (consens dels imbècils). És d’un terme encunyat per Bryce Peake que fa referència a les decisions per consens preses a la Wikipedia i que tenen la finalitat d’imposar visions retrògrades i reaccionàries. Això es fa, continua Peake, mitjançant l’ús de les normes de la Wikipedia per limitar la producció de contingut, i no pas per recollir el saber ja existent. Així doncs, si la Viquipèdia realment es dedica a difondre coneixement, hauria de recollir les formes de parlar de les persones no binàries, sobretot quan es tracta d’escriure biografies sobre ellis. Si considera, però, que fer-ho és crear coneixement i no pas divulgar-lo és perquè ha adoptat una visió institucionalitzada del llenguatge que fa passar per universal i neutral el coneixement parcial que genera.
El mateix cap de setmana que Sororitrans denunciava el biaix trànsfob del contingut de la Viquipèdia, el programa FAQS de TV3 entrevistava l’ex diputada del Partit Popular Cayetana Álvarez de Toledo, que no va trigar ni cinc minuts a brandar el seu espanyolisme per criticar l’ús del català a l’entrevista. El FAQS, justament, va donar veu a Vox abans que tingués cap mena de representació política al Parlament català, i ha convidat periodistes ultres com Israel García Juez. El passat cap de setmana, també, els mitjans catalans van cobrir el nou projecte del director Joan Ollé, acusat d’assetjament per part d’estudiants de l’Institut del Teatre. La cobertura va anar en línia de la restauració de l’honor d’Ollé endegada per la majoria de mitjans del país, cosa que, entre altres factors, indica que els mitjans de comunicació són un dels principals agents de violència masclista institucional d’aquest país. Tot criticant aquesta complicitat, Jaume Forés Juliana va denunciar les males pràctiques d’Ollé i va instar a “abjurar de la seva obra i docència”, alhora que va recordar la denúncia de l’artista Eva Saumell i Olivella.
En alguns casos, doncs, la recollida, absolutament acrítica, del coneixement generat per certs individus és un imperatiu. Ho és perquè la norma -espanyolista, classista, masclista, blanca, cis-heterosexista- presenta aquest coneixement com a indispensable per articular una visió de neutralitat de l’espai públic. En canvi, si el coneixement generat per les persones no binàries no és digne de ser recollit a la Viquipèdia és, precisament, perquè esbiaixa aquesta ficció de neutralitat.
Els mitjans de comunicació catalans, així com altres actors que configuren l’esfera pública i les institucions que produeixen coneixement al país, han tendit a confondre la garantia de la pluralitat amb fer d’altaveu de discursos que fomenten desigualtats socials i legitimen sistemes de dominació. És quelcom habitual en totes les democràcies liberals, però el cas català és especialment punyent perquè ha suposat donar barra lliure a actors que pretenen eliminar l’existència mateixa d’una esfera pública en català. Fomentar un debat plural a fi d’aguditzar l’enginy i l’esperit crític de la ciutadania no és donar màniga ampla ni a la transfòbia, ni al masclisme, ni a l’espanyolisme. És, de fet, tot el contrari: qüestionar aquestes i altres ideologies de dominació i visibilitzar tota mena de coneixements que ens ajudin a enriquir la nostra manera d’entendre el món.