El 27 de novembre de 2006 la policia irrompia a la seu de l’Ajuntament d’Andratx, a Mallorca. Ràpidament, la notícia saltava a tots els mitjans de comunicació. Buscava documents que poguessin acreditar actuacions irregulars del batlle, del PP, Eugenio Hidalgo. Tot d’una, el cas esquitxà a qui era aleshores secretari general del PP balear i conseller d’Interior del Govern de Jaume Matas, José María Rodríguez.
Fou el primer gran escàndol de corrupció política de Balears. En els anys posteriors nombrosos càrrecs del PP i també d’Unió Mallorquina (UM) anaren essent imputats per diferents jutges d’instrucció en un degoteig de casos que generaren una polèmica rere una altra, sense aturall en els anys següents, fins ben entrada la següent dècada. Com a conseqüència, com és sabut, caigueren en desgràcia Jaume Matas i Maria Antònia Munar, líders del PP i d’UM, i entre una gran quantitat d’altres polítics d’ambdós partits, el també citat Rodríguez.
En els quinze anys transcorreguts des d’aquell moment, tots els imputats deixaren la política, alguns compliren força anys de presó i progressivament se’ls ha alliberat o, com a mínim, ara ja compleixen pena en règim obert, com és el cas de Matas i Munar. Tot aquell degoteig d’escàndols no es va traduir, només, en instruccions judicials, acusacions, judicis i, en alguns casos, condemnes. També tingué, a partir de 2015, un conseqüència política.
Sense aforaments
A les eleccions autonòmiques de 2015 el recent nat Podem va donar la gran sorpresa en obtenir deu escons a totes les Balears. Un resultat espectacular per a un partit que just s'havia fundat per presentar-se a les eleccions al Parlament europeu de l'any anterior. Com és prou conegut, la formació morada va irrompre en la política amb un discurs amb pretensions trencadores, deia voler rompre amb totes les formes tradicionals de fer política, entre les quals s’hi comptava l’aforament dels diputats al Parlament balear, que tenien el privilegi de no poder ser encausats per un jutjat d’instrucció sinó que ho havien de ser per part del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de les Illes. Quelcom que els donava avantatge, en cas de ser investigats per corrupció: com a mínim tenien més temps per preparar la defensa i se sol donar per bo que el tracte també era diferent, més suau en el cas de polítics davant del TSJ.
En aquell context d'escàndols un rere l'altre fou en el que Podem reivindicà la fi dels aforaments dels diputats balears. Després de debats i discussions finalment tots els grups parlamentaris aprovaren, per unanimitat per tant, la reforma de l’Estatut el mes de novembre de l'any 2018 per acabar amb el que consideraren «un privilegi que distorsiona el principi d'igualtat» de tots els ciutadans davant la Justícia.
Tal i com marca la llei, la cambra balear va remetre la reforma al Congrés per a ratificar-la definitivament. Tot i que la cambra baixa la va prendre en consideració la seva tramitació, el procés va quedar congelat com a conseqüència dels processos electorals del 2019 i és ara quan finalment el Congrés ha tornat a reprendre'l.
Dimarts passat la Comissió Constitucional del Congrés aprovà el dictamen de la reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Balears per suprimir els aforaments dels seus diputats autonòmics i els membres del Govern amb la finalitat que puguin ser jutjats per tribunals ordinaris, de manera que aquest text passarà ara al Ple de la cambra Baixa per a la seva ratificació. En el cas d'obtenir l'aval de la majoria de la cambra, passaria al Senat per a ser aprovat definitivament.
Es dona per fet que sortirà endavant. Afectarà als 59 diputats del Parlament illenc, així com als membres de l'Executiu autonòmic. Val a dir que Canàries, Múrcia, Cantàbria i la Rioja també han modificat els seus respectius textos estatutaris per acabar amb els mateixos aforaments.