LA VEGATILLA I LA LÍNIA XYZ
Aigües avall, La Vegatilla separa Viver de Xèrica. Aquesta partida, que pertany a la segona població, posseeix séquia, assut, camps i trinxeres. Les instal·lacions militars situades a pocs metres sobre el riu van ser restaurades per l’Ajuntament, amb l’objectiu de recuperar la memòria històrica, a través del patrimoni bèl·lic de la Guerra Civil. En pocs minuts a peu, podreu assolir el conjunt defensiu que correspongué a la Línia XYZ, un cordó defensiu impulsat pel controvertit general republicà Manuel Matallana, per tal d’impedir l’avanç de les tropes franquistes cap a la ciutat de València. La XYZ responia a les tres últimes lletres de l’abecedari, perquè, tot i no ser la darrera línia de defensa de la capital del Túria —hi havia, encara, l’anomenada Línia Immediata—, sí que era considerada com la definitiva. El reguitzell de rases i trinxeres s’estenia al llarg de 150 quilòmetres, dibuixant un arc que abraçava les serres de Javalambre i d’Espadà fins a tocar la plana entre Nules i Almenara. La clau d’aquest cordó defensiu foren les posicions enlairades i ocultes en una orografia generalment accidentada i inexpugnable, prescindint de construccions d’obra i optant per solucions lleugeres, com ara trinxeres, parapets, o nius de metralladora. Xèrica, dèiem, ha fet visible aquest patrimoni en un itinerari museïtzat que trasllada el visitant al context d’aquella època.
Des de La Vegatilla, apareix el poble, enfilat sobre el rocam, amb l’esvelt campanar d’estil mudèjar que s’envola amb una verticalitat arrogant cap al cel. Ben a prop i culminant el promontori, hi ha el castell medieval que domina un penya-segat d’alta volada. A la seua base, un assut multiplica l’efecte eixordador d’una petita cascada que es forma quan el cabal és suficient, i una séquia circula entre la paret i el riu fins a arribar a un meandre tancat, excessiu, popularment conegut com La Vuelta de la Hoz. El consistori ha habilitat un camí per sobre de la canalització, que permet descobrir el racó mitjançant una agradable passejada.
Gairebé al vèrtex d’aquest gir del riu es troba l’assut de Navarza, que pren el nom de la partida homònima —així com el pont que trobarem més endavant— i que deriva les aigües cap a la séquia del mateix nom, per a regar fruiters i assistir la indústria paperera local. I és que Xèrica esdevingué un important centre de producció paperera entre els segles XIX i XX, amb un parell de fàbriques que es mantingueren al llarg de dècades. En aquest context, el molí d’El Portalico —conegut, també, com el de La Villa, La Morería o la Fábrica de Papel— és, sens dubte, una de les peces més destacades del patrimoni hidràulic local. Es tracta del molí fariner més antic de Xèrica, amb probable origen àrab. A finals del segle XIX, aquesta instal·lació compatibilitzà la fabricació de paper amb la generació d’electricitat, posicionant-se com la tercera central elèctrica de les comarques castellonenques.
NAVAIXES, DESTINACIÓ D’ESTIUEIG
El riu avança; el pantà del Regajo el reté, en regula el cabal, el constreny. La presa és la primera i més antiga del curs del Palància. Construïda durant la dècada dels cinquanta del segle passat, amb finalitats agrícoles, la del Regajo té una successora més actual, la presa d’Algar, situada a Algar de Palància i finalitzada l’any 2000. Aquesta última fou concebuda per al regadiu del Camp de Morvedre i per a reequilibrar un aqüífer sobreexplotat i salinitzat pròxim al litoral.
Entre el secà, arribem a Navaixes. La vila mereix detenir-s’hi, perquè va representar un dels primers centres d’estiueig al País Valencià, amb una mostra gens menyspreable d’arquitectura modernista. Sembla que tot començà amb Santiago García Clavero, que adquirí les terres expropiades al monestir de la Mare de Deú de l’Esperança, amb aiguaneix propi. L’operació de García Clavero consistí a vendre terrenys per a la construcció de residències d’estiueig. S’erigiren llavors mansions, amb ufanosos i ombrejats jardins, i es creà al poble un barri nou, un eixample al qual el doctor Fernando Rodríguez Fornos donà un segon impuls a principi del segle XX, recomanant als seus pacients l’estiueig a Navaixes com a via de fer salut. Les residències d’aquest barri han esdevingut una de les mostres més representatives del modernisme al País Valencià, i és per això que el consistori està treballant en la seua valorització, per mitjà de la creació d’un itinerari de descoberta.
A Navaixes mateixa, podrem atansar-nos a l’anomenat Salto de la Novia, una inusual cascada de 30 metres que s’aboca al Palància i que s’ha convertit en el principal atractiu natural del poble, amb permís de la Ruta de les Fonts, una proposta que visita les nombroses deus locals.