El senyor Florescu deu haver celebrat l’aniversari no fa gaire. En un racó de la seva habitació hi té globus amb la inscripció “Happy Birthday”. El seu pis, de concepte obert, està situat al centre de Bucarest. En un prestatge hi ha una imatge de la Verge i fotos de la seva neta. Quan entren els sanitaris, Florescu està estirat al sofà. Els tècnics d’emergències porten vestits i viseres de protecció. Fa onze dies, Florescu va donar positiu de COVID-19.
Ara ja no reacciona i té la cara pàl·lida. Els dos sanitaris l’estiren a terra. Mentre un comença a fer-li el massatge cardíac, l’altre bombeja oxigen als pulmons de l’home. Florescu té 86 anys. Per protegir la seva identitat, només n’esmentarem el cognom. És diabètic, pacient de risc. I no està vacunat.
Així doncs, aquest jubilat pertany al grup de romanesos (gairebé un 65%) que de moment no s’han vacunat, motiu pel qual els hospitals de Romania fa setmanes que estan col·lapsats. Per buscar lloc per a la gran quantitat de pacients de COVID-19, els sanitaris expliquen que a vegades han d’anar a tres hospitals abans no troben un llit lliure. O han de tractar els pacients durant hores a l’ambulància. La majoria de malalts no estan vacunats.
A començament d’any les perspectives encara eren bones: quan van sortir al mercat les primeres vacunes, Romania va posar-se al capdavant. Durant setmanes el país va vacunar més de pressa que molts altres Estats de la UE. Mentre Alemanya debatia sobre la priorització per grups d’edat, Romania administrava vacunes als sense sostre sense discussió.
Des de la tardor, però, aquest país del sud-est d’Europa viu la pitjor onada de coronavirus des que va començar la pandèmia. Polònia, Hongria i altres Estats han acceptat pacients seus. A començament de novembre, a Romania mor una persona de COVID-19 si fa no fa cada tres minuts. En aquests moments, cap altre país del món té una taxa de mortalitat per habitant tan alta. Com s’ha pogut arribat fins aquí?
Una persona que coneix bé la situació és Genoveva Cadar. Aquesta metgessa de 56 anys dirigeix la “zona vermella” d’una clínica de pneumologia de Bucarest. En aquesta secció per a pacients de COVID-19 hi ha ingressats més de cent malalts, quinze dels quals sota vigilància intensiva. A l’entrada de l’hospital Marius Nasta, hi ha un rètol que proclama: “Respirem junts”. Cadar fa trenta anys que treballa aquí. Però la crisi actual no és comparable amb cap d’anterior, diu la dona, que porta la bata damunt un vestit de colors.
La clínica de Genoveva Cadar ha aconseguit col·locar més llits d’intensius en un camió vermell de grans dimensions perquè no tenien prou places. Allà hi ha vuit persones connectades a respiradors. Al coixí d’una pacient hi ha una foto de la seva família; a l’home del costat, una infermera li agafa la mà. Les màquines fan sorollets sense pausa i sense ritme.
“La majoria arriben massa tard a l’hospital”, diu Genoveva Cadar. No confien en els metges. “No confien en ningú, ni tan sols confien entre ells”.
Ja fa temps que la proporció de vacunats s’ha convertit en un indicador de l’escepticisme envers l’Estat. A banda de Romania, la situació també ha empitjorat en altres països de l’est d’Europa com Bulgària, Letònia i Lituània. En molts països d’aquesta zona hi ha menys de la meitat de la població vacunada, i el nombre de morts per COVID-19 està augmentant dràsticament.
La recent emergència de Romania és un símptoma de les crisis a què fa front el país des de fa anys. Amb la pandèmia, un sistema sanitari en ruïnes ha topat amb la desconfiança envers un Estat que molts consideren corrupte i indiferent. La situació s’ha agreujat amb notícies falses sobre la vacunació, que difonen –entre altres– sacerdots de l’Església ortodoxa i cadenes de televisió consolidades.
Mentre Genoveva Cadar descriu el seu dia a dia a la clínica, li passa pel costat un camió de bombers. En les darreres setmanes, a Romania han mort més de vint persones per incendis en unitats de cures intensives.
“A nosaltres també ens fa por el foc”, diu Cadar. A causa de les grans quantitats d’oxigen emmagatzemades, augmenta el risc d’incendi en cas que es produeixi un curtcircuit a les instal·lacions elèctriques dels centres sanitaris. Romania destina menys del 6 % del PIB a sanitat, amb la qual cosa és dels pitjors països de la UE en aquesta matèria. Moltes clíniques necessiten una renovació. I això s’hi suma la falta de personal mèdic: metgesses, infermers i altres treballadors.
Cadar diu que necessitaria el triple de personal per a la seva unitat. Des de l’entrada del país a la UE, milers de metges romanesos han emigrat a països on guanyen més. Només a Alemanya n’hi ha 5.000 en actiu. Per cobrir les principals mancances, hi ha estudiants de Medicina ajudant en centres hospitalaris i de vacunació.
En aquesta crisi, el govern de Romania només fa funcions de gestió, ja que a començament de setembre la coalició de centredreta es va trencar. Vlad Voiculescu, del partit liberal USR-Plus, ha sigut dos cops ministre de Sanitat; l’últim cop, des del desembre del 2020 fins a l’abril d’aquest any. El veiem en un despatx auster quan es connecta per Zoom, fa cara d’esgotament. Romania, diu, està vivint “una catàstrofe humanitària”.
Voiculescu era considerat una esperança per als romanesos joves i progressistes. Va arribar al poder per primer cop fa sis anys arran d’un incendi: a final d’octubre del 2015, al Club Colectiv de Bucarest van morir 65 persones. Més endavant, les investigacions van revelar que alguns ferits havien mort per infeccions que havien contret a l’hospital perquè els desinfectants havien estat aigualits fins a tornar-los inefectius. La catàstrofe es va convertir en el símbol d’un sector sanitari arruïnat.
Voiculescu responsabilitza el president romanès, Klaus Iohannis, i l’encara primer ministre, Florin Cîtu, de l’actual catàstrofe sanitària. “Tots dos volien ser els campions dels confinaments”, diu Voiculescu. Al maig Romania va relaxar les mesures pel coronavirus, i si fa no fa al mateix moment també va baixar el nombre de vacunacions. A l’estiu el govern va anunciar que s’havia vençut la pandèmia. “Quan països com Alemanya prenen més mesures, com podem pensar que el nostre precari sistema de salut podrà entomar la crisi sense aplicar mesures?”, es pregunta Voiculescu.
Per aturar el ràpid augment de contagis, el govern va tornar a imposar restriccions a final d’octubre. Qui vol entrar en botigues o llocs públics ara necessita el Green Pass: ha d’estar vacunat, s’ha d’haver fet un test o ha d’haver passat la malaltia. Entre les deu del vespre i les cinc de la matinada, les persones no poden sortir sense el passaport al carrer. A més, s’han organitzat maratons de vacunació als caps de setmana per pal·liar la situació. De fet, la taxa de vacunats ha augmentat considerablement els últims dies.
Per fer pujar més la taxa, Florin Cîtu va visitar no fa gaire dos centres de vacunació. Es va fer acompanyar de la premsa i del director de la campanya de vacunació, un metge militar. En l’exèrcit hi confien prop del 70 % dels romanesos, mentre que en el govern ni tan sols un de cada cinc. Fins ara, però, han estat sobretot els polítics qui ha fet campanya per a la vacunació.
L’expert en sanitat Vlad Mixich creu que això ha estat un greu error. Estrelles com la tenista Simona Halep podrien haver contribuït més a la campanya de vacunació que qualsevol polític. Durant el període socialista valia més no confiar en la política, i molta gent continua tenint interioritzada aquesta idea. Mixich atribueix el recent augment de la taxa de vacunats a l’elevat nombre de morts i a les noves restriccions. Però la desconfiança envers la vacunació continua.
Més de la meitat dels romanesos creu fins i tot que el govern desenvolupa virus al laboratori per limitar la llibertat dels ciutadans. Aquesta idea és alimentada per mites de la conspiració difosos a les xarxes socials, però també a través de grans canals de televisió.
Un dels autoanomenats descobridors de la veritat és Dan Dobre. Aquest noi de 24 anys té més de 40.000 seguidors a Facebook. Una de les seves darreres publicacions ha estat etiquetada per la plataforma amb un avís. Dobre hi ridiculitza les mesures contra el coronavirus del govern i hi aconsella alimentar-se de manera sana per combatre el virus. Abans, explica Dobre, era fan del ministre Voiculescu. Ara comença els seus discursos contra les vacunes dient “Jo no soc antivacunes, però...”. I compara el Green Pass amb els inicis de l’Holocaust.
Aquest jove assessor de màrqueting diu que obté les seves informacions de “periodistes” d’una ONG, entre altres fonts, i ens convida a reunir-nos amb ell al seu despatx del centre de Bucarest. Allà el trobem amb un jersei de coll alt i unes ulleres hípsters, entre micros i càmeres per fer podcasts.
Dobre i els seus companys afirmen que les xifres de prop de 48.000 morts per COVID-19 a Romania són falses. Ho demostren suposadament amb dos casos d’autòpsia de víctimes del coronavirus. Diuen que hi ha hospitals buits, com demostrarien unes imatges captades per ells mateixos a l’abril. L’únic problema és que aquests vídeos no es poden veure: malauradament, ningú encara no ha tingut temps de penjar-los a internet. En preguntar-los per això, tots tres canvien de tema o responen amb altres preguntes.
D’altra banda, també hi ha diputats com la política d’extrema dreta Diana Sosoaca que diuen pestes regularment de la vacunació i que afirmen que les vacunes deixen estèril. Tot i això, canals de televisió com România TV o Antena 3 els donen espai regularment. Aquests són dos dels canals més grans de Romania, i en els últims anys han participat cada cop més en campanyes d’agitació. Però, a més, hi ha bisbes de l’Església ortodoxa que desaconsellen als fidels que es vacunin. L’arquebisbe Teodosi, per exemple, va arribar a afirmar no fa gaire que la UE havia aturat les vacunacions. El patriarca mateix va anunciar a l’estiu que ell no s’havia vacunat.
Per a la metgessa Genoveva Cadar es deu sobretot a aquestes campanyes el fet que molts pacients no es vacunin i que, en cas de contagi, vagin massa tard a l’hospital. Durant anys el govern ha invertit massa poc en educació. “Ara la gent opina sobre qüestions sanitàries en comptes de remetre’s als fets”. La majoria dels seus pacients es penedeixen de no haver-se vacunat, un cop a l’hospital.
Cadar preveu que la situació a Romania no es calmarà fins al desembre. Encara passarà temps fins que facin efecte la campanya de vacunació i el confinament. A més, hi continua havent excepcions: els serveis religiosos de l’Església ortodoxa gairebé no tenen restriccions.
Mentre els sanitaris intenten reanimar el jubilat Florescu al seu pis, l’Església ortodoxa celebra Sant Dumitru. A la tele es veuen centenars de persones a missa a la Catedral Patriarcal de Bucarest, que, això sí, té lloc a l’exterior. Una mica més enllà, es manifesten contra el Green Pass uns quants centenars d’escèptics amb les vacunes.
A les 20.21 certifiquen la mort del senyor Florescu. Tot seguit, els sanitaris van a atendre immeditament el següent cas. Més tard, a aquest petit pis de Bucarest hi arribarà un treballador d’un tanatori que s’ha especialitat en difunts per COVID-19. Fins aleshores el jubilat es quedarà sol, estirat sobre la seva catifa.
Traducció d'Arnau Figueras