Un primer projecte de l’escúter anomenat Paperino i dissenyat per Renzo Spolti no acaba de convèncer Enrico Piaggio, que encarrega a l’enginyer aeronàutic Corradino d’Ascanio reformular aquest primer i incipient model. D’Ascanio dissenya, a petició dels germans Piaggio, un model de dues rodes que s’erigeix com l’antimotocicleta. El seu disseny trenca amb la tipologia tradicional: model, carrosseria, motor, posició del conductor... Un vehicle ràpidament etiquetat de revolucionari i democràtic , que suma la seua funcionalitat i senzillesa, accessible tant per a homes i dones que veuen en ell un objecte de llibertat i independència. “Va ser tota una revolució a nivell de mobilitat personal. Una moto neta, molt fàcil d’utilitzar, àgil, urbana, econòmica, amb poc manteniment” assenyala Cristina Soler, directora del Museu Moto Bassella. “La gran diferència amb les motos que existien fins aquell moment va ser la plataforma on es col·loquen els peus, que permetia que es pogués conduir còmodament amb faldilla. Una cosa que ara ens pot semblar sense importància, però en aquella època en tenia molta, ja que va permetre que un públic molt més ampli, sobretot el femení i també els clergues —per poder-la conduir amb sotana—, poguessin disposar d’una Vespa i desplaçar-se lliurement”.
L’ Itàlia derrotada de la Segona Guerra Mundial sembla renéixer damunt aquest nou cavall d’acer i color llampant que cavalca pels centres històrics de les ciutats italianes. Només faltava el toc de gràcia del seu nom. Davant del primer prototipus anomenat MP6 i les seues formes, el contrast entre la voluminosa part darrere i la davant, l’empresari Enrico Piaggio exclama: “Sembla una vespa! “. El futur mite ja tenia nom per a la història.
El naixement d’un mite
El 23 d’abril de 1946 es presenta la patent de la primera màquina en el Ministeri d’Indústria a Florència. El primer model Vespa 98 cc ix de les fàbriques de Pontedera, a la Toscana, aquell mateix any. Només hauran passat dos anys quan es pose en el mercat un nou model, ara amb un motor més potent de 125 cc, que assenyala el camí de l’èxit de l’invent dels germans Piaggio. De les 20.000 unitats fabricades en 1948 es passa a les 171.000 en 1953. La Vespa no tarda a creuar les fronteres italianes i a fabricar-se sota llicència en Anglaterra, Bèlgica, França, Alemanya, i també en Espanya. La seua implantació no estarà exempta de pressions polítiques per part d’alguns jerarques franquistes, que no veuen amb bons ulls la importació d’escúters italians en lloc de promocionar i exportar la industria de fabricació de motos pròpia. L’acord precedent amb l’empresa automobilística FIAT serveix de referent. Per part de la matriu italiana s’imposen una sèrie de condicions: La direcció de la filial espanyola en mans d’un home de confiança de Piaggio, Lelio Pellegrini Quarantotti i que l’aportació econòmica quede repartida, per aquest ordre: l’Institut Nacional d’Indústria (l’INI), els bancs espanyols, entre d’altres, el Banc Urquijo i finalment la mateixa Piaggio.
En setembre de 1952, Moto Vespa SA, la filial espanyola de Piaggio comença a funcionar en una fàbrica del barri madrileny de Ciudad Lineal. A l’any següent, en 1953, comencen a aparèixer els primers escúters de fabricació espanyola, una Vespa 125 cc, de color verd, que reprodueix fidelment el model italià. La implantació del nou vehicle de dos rodes en el mercat espanyol, malgrat el seu preu, entre les 16.000 i les 18.000 pessetes, arranca amb bones perspectives. “Va ser un dels primers productes que es van poder comprar a crèdit” destaca Cristina Soler. “Es podia pagar amb diferents venciments a diferència de totes les altres marques de motocicletes que obligaven a pagar tota la moto per endavant”. “Això també va ajudar que s’estengués molt ràpidament. Una curiositat de la primera Vespa matriculada a Barcelona és la que va recollir la premsa de l’època, quan el mateix Salvador Dalí va estampar amb pintallavis la seva signatura sobre la carrosseria d’una Vespa, meravellat davant aquell vehicle tan singular”.
“Cal destacar les campanyes de màrqueting i publicitat que van ser molt encertades per arribar ràpidament a tots els sectors de la societat. Però sobretot, el gran boom de la Vespa el podem centrar en la seva aparició a la pel·lícula Vacances a Roma, protagonitzada per Audrey Hepburn i Gregory Peck, que la va catapultar a escala mundial”. Vehicle democràtic per excel·lència, els dirigents de Piaggio faran del seu fill predilecte un objecte de glamur en mans de les estrelles de Hollywood al seu pas per Itàlia. D’altra banda, els seus calendaris rivalitzaran en popularitat amb els d’altres empreses i marques tot projectat en una imatge d’optimisme, alegria i joventut. Una reeixida campanya de màrqueting que arriba fins als nostres dies amb la col·laboració de creadors i professionals d’altres disciplines. Amb motiu del 75è aniversari de la Vespa, la casa Dior ha creat un model d’escúter exclusiu per a la Piaggio, la Vespa 946 Dior, tot sumant, dos marques fundades en el mateix any de 1946 i destinades a convertint-se en icones globals.
Els models de la Vespa se succeiran al llarg de totes aquestes dècades pel que fa al disseny, potència, mecànica, etc. Mentre apareixen en el mercat altres escúters, com la Lambretta Innocenti que segueixen el model original. Tot i així, el model fabricat per Piaggio serà el preferit del mercat i es crearan nombrosos clubs d’aficionats de la Vespa en tot el món, un afecte incondicional que arriba fins als nostres dies. Com altres motos icòniques, Harley Davidson, Triumph Trophy TR6 —la moto que conduïa l’actor Steve McQueen en la pel·lícula La gran evasión—, la Vespa acabarà sent una icona, símbol d’un moment de la història d’Europa que començava a mirar amb esperança l’horitzó després dels primers anys de la dura postguerra.
Mite i icona que ha guanyat al temps i les modes, la Vespa ja fa temps que ha entrat als museus com el MoMA neoyorquí o la Triennale de Milà. Una història de fidelitat i èxit que deixa un balanç de prop de 19 milions de unitats venudes en tot el món, sense perdre mai l’air du temps, la mirada en els canvis i transformacions socials de cada època, renovant-se en cada moment però sense desdibuixar els seus valors primigenis, el seu ADN original. Com a mitjà de mobilitat de les classes populars, com a objecte de culte per a les bandes juvenils o com a vehicle que mai ha perdut el seu poder de seducció, de generació en generació. “Tothom, li agradin o no les motos, sap què és una Vespa! Però sobretot perquè continua combinant a la perfecció un disseny molt atractiu i modern amb el fet de ser una moto molt còmode, versàtil i a l’abast de tothom” assenyala Cristina Soler.
Fruit d’unes necessitats bàsiques de mobilitat, se li atribueix fins i tot efectes polítics, evitant el desenvolupament del comunisme en la Itàlia de postguerra, gràcies a l’exaltació de la individualitat que oferia el seu gaudi. El plaer d’un objecte, popular com la bicicleta, funcional com una foto i, fins i tot, competint en elegància amb l’automòbil. Ara, tot just, naixia fa 75 anys. •