Illes Balears

Apesteguia insisteix en el debat si Més per Mallorca ha d'abandonar o no el Govern

El guanyador de les primàries de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, insisteix en que cal posar a debat i votació de l'assemblea de la formació si els seus càrrecs han de seguir en el Govern o l'han d'abandonar. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

En diverses declaraciones fetes a mitjans locals, el flamant guanyador de les primàries de Més per Mallorca per ser el cap de la candidatura al Parlament, Lluís Apesteguia, ha insistit en la seva idea que “és insatisfactòria” la situació de la formació en el si del Govern, que comparteix amb el PSOE i Unides Podem. En conseqüència, s’ha mostrat altra vegada partidari que Més posi a debat de la militància la possibilitat de sortir de l’Executiu liderat per Francina Armengol.

Eleccions 2023. Tots els partits illencs comencen a fer moviments destinats a preparar-se per a les eleccions autonòmiques que s’haurien de celebrar el maig de 2023, si Armengol no les avança. En cas que s’esgoti el termini previst de la legislatura, al Parlament balear li queden menys de disset mesos per ser dissolt. I quaranta cinc dies després es posaran les urnes. Queden, per tant, poc més de devuit mesos, any i mig, per als comicis.

Quan acaba la legislatura i comencen a posar-se en pràctica les diferents estratègies electorals és lògic que s’expressin divergències entre els socis de Govern, PSOE-PSIB, Unides Podem i Més per Mallorca. Però en cap cas ningú no havia plantejat la possibilitat del trencament. De fet, des del PSOE es nega que es pugui plantejar seriosament tal possibilitat. El dirigent del PSIB i portaveu del Govern, Iago Negueruela, ha assegurat que a l'Executiu “no hi ha preocupació” per aquesta possibilitat ni per la victòria de Lluís Apesteguia a les primàries del seu partit. “Absoluta tranquil·litat”, insistí, per expressar la situació en què queda el pacte, a la vista de les declaracions de qui serà el futur líder institucional de Més. La posició és, doncs, que no hi ha cap motiu per la preocupació i que si cal que els socis es reuneixen es reuniran, tal i com han fet en “nombroses ocasions”, segons Negueruela: “qualsevol reunió és important per a nosaltres, perquè sempre hem demostrat que es fan progressos des de l'acord”. Resumí la situació per als periodistes amb una sola paraula: “normalitat”.

Tot i així Apesteguia ha seguit insistint els últims dies amb la seva idea que cal posar a debat i votació la presència de Més en el Govern. Així ho manifestà despús-ahir mateix a Onda Cero-Balears. Qualificà novament “d’insatisfactòria” la gestió del Govern i per això, assegurà, cal “analitzar” la presencia de la formació a l’Executiu. “No hem de tornar mai més a governar a costa dels nostres principis”, cosa que al seu parer s’ha fet i s’està fent quan, per exemple, Més ha acceptat la nova autopista entre Llucmajor i Campos –a Mallorca– o quan no ha fet res davant del fet que el PSOE votés contra la iniciativa del PP al Senat –a la que Més donà suport– de posar en marxa de forma immediata la part fiscal del Règim Especial de Balears. Davant d’aquests qüestions, entre d’altres, Apesteguia troba que són prou raons per posar en dubte la presència de la seva formació en el Govern i per tant com a mínim es mostra partidari que l’assemblea debati la qüestió i, si cal, voti sobre el que s’ha de fer.

Per la seva banda, l’actual líder de Més per Mallorca, Antoni Noguera, que deixarà el càrrec en el congrés que se celebrarà a finals d’aquest mes, ha insistit en que l’estratègia seguida ha estat bona: “sortir del Govern no és una prioritat” i defensà en declaracions a Ser-Mallorca que la presència de la formació sobiranista en l’Executiu ha fet que s’assoleixin moltes iniciatives que d’altra manera no haguessin existit mai. Al seu entendre és “des de dins dels governs” quan es pot “canviar la societat”.

Cal recordar que Més per Menorca, el soci preferent dels sobiranistes mallorquins, decidiren el 2019 no fer part del Govern i donar-li suport parlamentari extern. Un ajut que es cobra a través de mesures del Govern que afavoreixen l’illa que representa. Una part de la militància de Més per Mallorca pensa que l’exemple menorquí s’hauria de tenir present a l’hora de decidir si s’està o no en l’Executiu.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.