Tota l’obra de Catany està travessada per la seva fascinació pels paisatges clàssicament o misteriosament exòtics —la passió obstinada per Venècia, la sorpresa seduïda davant Cuba— i per la gent que els habita. En aquest sentit, és lògic que la descoberta d’Etiòpia li generés un entusiasme productiu que va anar molt més enllà de l’encàrrec tirantesc. L’exposició “El rei d’Etiòpia“, al Claustre de Sant Bonaventura de Llucmajor fins al 28 de gener del 2022, consta d’una vuitantena de fotografies, i és un viatge visual que els espectadors fem per la història, la cultura, la religió i la gent d’Etiòpia guiats per la mirada, la sensibilitat, les predileccions i les intuïcions de Catany.
L’exposició no abandona en cap moment el leitmotiv tirantesc, entre altres raons perquè Catany no va bandejar-lo tampoc en cap moment del seu viatge. Així, l’exposició inclou diversos retrats —frontals, de perfil, sempre amb aquells aires pictòrics i deliberadament artificiosos amb què el fotògraf sublimava, estimava, els seus models— de possibles, o plausibles, Tirants, Carmesines i Plaerdemavides. A més, l’exposició té el clímax en el retrat del perseguit Escariano, el model del qual naturalment no era rei de res, però a qui Catany va coronar, disfressant-lo, manipulant-ne la imatge i infonent-li una grandesa, una teatralitat i una dignitat que commouen.
Val la pena remarcar l’encert curatorial d’acompanyar aquest retrat del rei Escariano amb un dels retrats més reconeguts de Catany, el titulat Changó, fet a Cuba el 1995, dotze anys abans que el retrat reial etíop. Ja se sap: una fotografia esplèndida enlluerna, dues fotografies esplèndides juntes enlluernen instructivament. Això és el que succeeix amb aquesta parella d’imatges, que funcionen com una síntesi programàtica de l’afany de bellesa, la meticulositat fascinada i el luxe sensorial amb què Catany feia sovint els seus retrats.
Més enllà de l’aparent limitació geogràfica i temàtica, el cert és que l’exposició és una bona porta d’entrada en l’univers fotogràfic de Catany. Perquè hi ha paisatges, retrats i bodegons, i també perquè fa la impressió que Catany va treballar Etiòpia volent esgotar-ne totes les possibilitats, volent esprémer-ne totes les perspectives visuals, intentant de captar-la des de tots els abordatges possibles. Una mica com si sabés que no hi tornaria mai més i que, per tant, havia d’aprofitar l’ocasió. El resultat d’aquesta aproximació ansiosament i pulcrament totalitzadora és que l’espectador queda impressionat tant per les virtuts de Catany —és una de les millors exposicions seves que he vist— com per les meravelles d’Etiòpia.
Una enorme fortificació de pedra. Una senzilla caseta al costat d’un arbre alt i poderós, un element prou singular en un país desforestat. Homes i dones joves i preciosos que es mostren contingudament jovials o bé seriosos, pensatius, abismats en ells mateixos, com absents. Façanes de cases, algunes d’un colorisme vivíssim, una mica escrostonat però sensacionalment vistós. Detalls de l’interior de les esglésies del llac Tana. Les esglésies rupestres de Lalibelà. Els carrers empinats i escalonats i les façanes roses i blaves de les cases de Harar. El mercat tancat i porticat de Harar. Els bodegons migrats —“el mercat de la poquesa”— d’un país on se sol passar gana sovint: gínjols, alls, llavors, tot estès, mostrat, damunt d’un mocador de tela basta. I els objectes (de metall, fusta, vímet…): paneres, joiells, morters de cafè, creus filigranades, figuretes de fang negre… A Catany, no li interessa la visió antropològicament arcaica o convencionalment primitiva de l’Àfrica, sinó l’Àfrica d’ara, però igualment és capaç de detectar i captar, en l’Àfrica d’ara, l’Àfrica de sempre.
En definitiva: una exposició molt notable. Que inclou la que per mi és una de les fotos més perfectes de Catany. És una panoràmica tancada i intimista del mercat de Harar, i s’hi veu, en primer pla i donant-nos l’esquena, una dona amb el cap tapat, dreta, abillada amb un vestit florejat, mentre és observada per una altra dona, asseguda en terra. Tot l’ambient escenogràfic de la foto, tant als marges com al fons, està ocupat pels arcs de colors dels pòrtics, amb l’excepció de la part superior de la foto, ocupat per un tros de cel blau —amb filagarses de negre grisós— i per les fesomies, quietes o en moviment, dels corbs que ronden el mercat per alimentar-se’n. Memorable.
El rei d’Etiòpia
Toni Catany
Comissari: Manuel Forcano
Claustre de Sant Bonaventura de Llucmajor (Mallorca)
Fins al 28 de gener del 2022