Com protegeix el medi ambient la Llei de ports?
—La Llei regula aspectes com els dragatges, els transvasaments de sorres, els abocaments, el tractament dels residus o la prevenció de la contaminació atmosfèrica i acústica. Concretament, l’Administració portuària ha de vetllar per la minimització de l’impacte ambiental de l’activitat i la sostenibilitat del sistema portuari. A aquest efecte, ha d’aplicar criteris de prevenció, control i lluita contra la contaminació, d’estalvi de recursos, de protecció de l’entorn, de reducció i reciclatge de residus, d’educació ambiental i de promoció de sistemes de gestió ambiental en les seves instal·lacions i les diferents àrees de l’activitat, i també d’adaptació al canvi climàtic. Tothom qui disposi d’un títol habilitat per a dur a terme activitats en el domini públic portuari ha de comptar amb mitjans suficients per a la prevenció i la lluita contra la contaminació. Així mateix, l’Administració portuària, en el cas que, coordinadament amb l’administració competent en matèria de canvi climàtic, faci una diagnosi sobre els efectes del canvi climàtic en el sistema portuari, pot requerir als gestors de les infraestructures portuàries que avaluïn quins són aquests efectes sobre la infraestructura, els serveis i les operacions portuàries, i adoptin les mesures adequades en cada cas.
—Què aporta el sector nàutic a l’economia catalana?
—Segons l’Idescat, Catalunya té una població estimada de 7,7 milions d’habitants i constitueix un dels principals motors econòmics que genera el 18,9 % del PIB de l’Estat. Els més de 780 quilòmetres de costa catalana, amb unes condicions naturals molt diverses i un clima privilegiat, fan de Catalunya un país idoni per a la pràctica d’activitats relacionades amb la nàutica. Si a aquestes característiques hi afegim que el sector turístic a Catalunya representa el 12% del PIB català, és fàcil veure la potencialitat del turisme nàutic i el seu exponencial dins del sector.
—Com afavoreix el sector aquesta Llei?
—Els principals factors que han motivat l’impuls de la nova normativa són el creixement de la nàutica esportiva com un element dinamitzador i estratègic; l’increment generalitzat de l’activitat econòmica vinculada al sector, entre altres. La nova Llei pretén promoure les activitats nàutiques, d’esbarjo, esportives i culturals associades i, com a novetat, preveu que els ports esportius s’identifiquin per categories, d’acord amb la qualitat de les seves instal·lacions i dels serveis que ofereixen.
—D’altra banda, es parla molt del corredor mediterrani, però bastant poc del vessant marítim d’aquest corredor. Com queda aquest vessant amb la Llei?
—La nova llei portuària reforça la concepció de les instal·lacions portuàries com a operadores econòmiques i prestadores de serveis. Consegüentment, un dels seus objectius principals és posar les infraestructures portuàries al servei de la promoció econòmica industrial, logística, nauticoesportiva, pesquera, turística i social del país, tant des del vessant públic com del privat, incloent-hi el suport i foment que requereixi el transport marítim a través del corredor mediterrani.
—Per acabar, i en resum, què aporta la nova llei portuària?
—És la eina que ha permès actualitzar la política portuària del Govern per donar resposta als nous reptes. Es fixa una nova organització administrativa portuària, de manera que el departament competent en la matèria portuària serà el responsable de la planificació i l’ordenació, i l’empresa pública Ports de la Generalitat gestionarà (directament o indirectament mitjançant empreses concessionàries) tots els ports del sistema portuari català, llevat els ports d’interès general. Pel que fa a la planificació del sistema portuari, la nova Llei planteja l’instrument estratègic del Pla de ports de Catalunya, Horitzó 2030, aprovat recentment, i la nova figura urbanística del Pla director urbanístic portuari (PDUP). Aquestes figures de planificació sectorial i urbanística volen afavorir la integració dels ports en el seu entorn territorial i la seva vinculació amb la resta d’infraestructures de mobilitat, entre altres qüestions. També es preveu l’existència d’un consell de ports i els consells portuaris, i la llei també preveu un règim tributari del sistema portuari just i proporcionat que en garanteixi la viabilitat i sostenibilitat des del punt de vista economicofinancer i la generació de recursos susceptibles de ser reinvertits en la millora del sistema portuari mateix. El règim economicofinancer que estableix es regeix pel principi d’autosuficiència financera.
