Una de les conseqüències de l’intens creixement demogràfic a les Balears, degut al model productiu basat en el monocultiu turístic, és l’altíssima pressió urbanística. No hi ha cap zona que se n’alliberi. Fins i tot Menorca, que fa poc temps semblava estar a estalvi del procés, ha acabat per veure’s afectada. Per una banda, existeix un fluix de la demanda de pisos i cases que es basa en els residents: si augmenta força la població es requereixen en lògica proporció prou més habitatges. Per una altra, el model turístic implica la progressió sense control de l’adquisició de propietats per part d’estrangers per passar a les Illes llargues temporades, les vacances únicament o, també, com a inversió amb la intenció de llogar l’habitatge, sobretot a d’altres forans. Una i altra raó provoca una forta tensió del mercant immobiliari, sotmès a una demanada sense cap control. Com mai havia passat.
Restriccions menorquines. L’únic partit illenc que, davant del problema, ha recollit les peticions ecologistes i s’ha mostrat partidari d’estudiar la possibilitat d’imposar límits que si més no evitin la progressió del procés, ha estat Més per Menorca. En aquest sentit ja ha demanat al Parlament que, entre d’altres mesures, permeti les restriccions d’accés de vehicles a Menorca, tal i com existeixen –durant l’estiu– a Formentera. No ha rebut resposta, encara, però tot indica que la majoria de la resta de formacions parlamentàries no li faran cas.
Ara, segons informa en la seva pàgina web, la formació sobiranista menorquina fa una passa més i està «explorant la possibilitat de limitar l’adquisició d’immobles (a l'illa) per part de no residents insulars». El coordinador general de Més, Damià Moll, el conseller Miquel Àngel Maria i el diputat i portaveu parlamentari Josep Castells es reuniren la setmana passada de forma telemàtica amb el diputat de Còrsega a l’Assemblea Nacional francesa, Jean Felix Acquaviva, i el seu assessor, Yannick Bertolucci, del partit Femu a Corsica. La trobada responia a la voluntat dels menorquinistes de conèixer amb exactitud la proposta que es va aprovar a l’assemblea de l’illa de Còrsega que fa referència a l’exigència de viure cinc anys prèviament al territori abans de tenir el permís per comprar-hi una propietat. Aquesta proposta, anomenada l’Estatut del Resident, està paralitzada perquè a l’Assemblea Nacional Francesa no té el suport necessari i, a més, es troba en contradicció amb la Constitució francesa, i hi ha dubtes que sigui compatible amb el Tractat Europeu.
En paraules de Damià Moll, «cercam establir ponts amb altres territoris per donar resposta a les situacions similars que vivim i així unir esforços per millorar la vida de la nostra ciutadania» i, en aquest sentit, «l’habitatge és un dels temes que més ens preocupa i està a la nostra agenda per abordar-lo de forma immediata». Per la seva banda, el conseller Miquel Àngel Maria explicava la preocupació de Més per la forma com s’ha disparat la venda de propietats a Menorca a inversors estrangers, i assenyalà que «el problema de l’especulació i la falta d’habitatge ja era greu», però que «ara la situació és alarmant: necessitam actuar per garantir que les generacions futures puguin viure a Menorca, si no la població menorquina es veurà obligada a fer la seva vida fora de l’illa». Segons explica la formació, «Maria ha volgut informar-se a través del diputat de Còrsega, Jean Felix Acquaviva, sobre quins han estat els obstacles que s’han trobat a l’illa francesa a l’hora de tirar endavant la proposta de l’Estatut del Resident per tal de conèixer la viabilitat de traslladar-la a Menorca».
Pel seu costat, el diputat Jean Felix Acquaviva exposà les similituds que tenen la seva illa i Menorca, com «la compatibilitat entre la conservació del territori i la supervivència d’altres activitats socials i econòmiques». En aquesta línia, Acquaviva explica que l’Estatut del Resident és una «reivindicació clau del moviment nacionalista de Còrsega, per tal de dotar la població corsa de drets fonamentals com la compra d’un terreny, la construcció d’un habitatge, trobar un allotjament digne o desenvolupar una activitat econòmica. Aquesta reivindicació ha sortit endavant a l’Assemblea de Còrsega amb un suport majoritari, però no és així a les corts estatals franceses i, per tant, la mesura encara no és efectiva». El diputat pensa que necessiten abordar dues qüestions per aconseguir que l’Estatut del Resident sigui una realitat: «per una banda, la reforma de la Constitució francesa, per tal que identifiqui la situació insular de forma diferenciada a la resta de l’estat; per altra banda, aconseguir que el Tractat Europeu reconegui de manera efectiva la ciutadania insular, com un factor clau d’insularitat». No s’escapa a ningú la dificultat de l’empresa, per això, mentrestant, el nacionalisme cors treballa per trobar «solucions que puguin ser efectives de forma més immediata perquè la vida dels habitants de la seva illa no es vegi empitjorada».
El diputat i portaveu parlamentari Josep Castells reconegué que la legislació vigent «no permet establir limitacions considerant la residència del comprador en l’adquisició de terrenys o immobles», però que això no implica que no es pugui fer res. I a tal efecte Castells creu que «existeix la possibilitat que el Règim Especial Balear (REB) contempli un règim específic de residència a les Illes», ja que al seu entendre quedaria «emparat per la Constitució que diu que cal atendre de forma especial la problemàtica de la insularitat».
En l’ofensiva política que ha iniciat Més per Menorca per mirar de poder instaurar limitacions insulars a la compra d’immobles per part de no residents, ha acordat amb els nacionalistes corsos mantenir els contactes i, al mateix temps, «intentar establir un grup de treball amb el grup Aliança Lliure Europea del Parlament Europeu per abordar la proposta a nivell internacional».