Les primàries a Més per Mallorca per elegir el cap de llista a les futures eleccions autonòmiques han sacsejat la formació sobiranista. La victòria de Lluís Apesteguia davant de Maria Ramon per ser el cap de la candidatura al Parlament ha sorprès, relativament, perquè no era el preferit de la direcció. No es pot dir que hi hagi hagut un xoc entre dos bàndols molt definits i enfrontats, ni molt menys, que hi hagi perill de desestabilització interna. Tanmateix, l’èxit d’aquest candidat ha canviat el que es podria anomenar statu quo de Més per Mallorca, i conduirà a canvis que poden afectar el Govern balear.
Canvis. El més cridaner dels canvis és, sens dubte, que l’actual líder de la formació, Antoni Noguera, anuncià el dilluns d’aquesta setmana, l’endemà de les primàries, que no es tornarà presentar a la reelecció en el congrés que se celebrarà a finals de novembre. Fou elegit el 2019, en uns moments complicats per a Més, i no debades portava més de dos anys en una permanent crisi de lideratge: el màxim responsable des de 2013, Biel Barceló, abandonà el 2017 la direcció orgànica i el Govern –era vicepresident i conseller de Turisme–, essent substituït al front de Més per un tàndem format per Bel Busquets –que també ocupà el càrrec institucional del dimitit– i Guillem Balboa, que era el batlle d'Alaró. L’experiment de tenir un liderat doble no funcionà bé i a finals de 2019, fruit de tensions internes, dimitiren tot dos.
En el congrés celebrat el novembre d’aquell any fou elegit Antoni Noguera. Se suposava que el seu lideratge havia de ser sòlid i amb projecció de futur. Tampoc no ha estat així. Segons ha explicat, «no he dimitit, sinó que simplement he anunciat ara (el dilluns passat) el que ja havia decidit abans, que és no presentar-me a la reelecció». Tanmateix, mai no ho havia dit. El que sí havia dit en diverses ocasions és que no es presentaria a les primàries per elegir candidat número u al Parlament a les eleccions de 202,3 perquè el seu objectiu era ser el cap de llista de Més al Congrés a les pròximes eleccions generals. Doncs ja ni això. Ara Noguera assegura que «m’agradaria» que el cap de la candidatura sobiranista al Congrés fos Vicenç Vidal, l’actual senador en representació del Parlament balear.
Hi ha coincidència general entre les diferents famílies de la formació que cal que el nou líder sigui una dona. El mateix Noguera així ho ha reclamat. L’actual consellera d'Afers Socials i Esports del Govern, Fina Santiago, que fa part de la direcció de Més, ja ha dit que no es planteja presentar-se com a candidata i que troba que, en efecte, el màxim càrrec dirigent ha de ser una dona. Tant Santiago com Noguera explicaren que «si els dos caps de llista elegits» –al Parlament i al Consell de Mallorca– són «homes», aleshores, per guardar la paritat, qui ocupi la prefectura orgànica «ha de ser d’una dona». Pel que ha transcendit a la premsa local durant aquests dies posteriors a les primàries, tot indica que la renovació de la direcció de la formació es farà per consens. Ningú no vol un enfrontament intern.
Tot plegat pot afectar les relacions de Més per Mallorca amb el PSOE. O sigui, al paper dels sobiranistes al si del Govern balear. Apesteguia aposta decididament per una postura més dura davant dels socialistes. Ha manifestat que no serà conseller d’un futur Govern progressista –el 2023– perquè el seu objectiu és presidir-lo: o president o no en farà part. Tot i que no es negaria a que «d’altres companys» s’hi poguessin integrar, si així ho decideix la formació, pensa que, arribat el cas, caldria considerar seriosament l’opció de no entrar en l’Executiu i quedar-se fora donant-li suport extern. Tal i com fa, val a dir-ho, Més per Menorca, en una estratègia que pareix que li està sortint prou bé.
Aquestes manifestacions d’Apesteguia s’avenen amb un sentiment intern de Més segons el qual el pacte de 2019 es va fer malament perquè no es va plantar cara davant del PSOE. De fet, en el moment de la negociació del pacte hi hagué importants crítiques en el si de la formació, que conduïren a que al tàndem dirigent d’aleshores, Busquets i Balboa, renunciés a presentar-se a la reelecció. El nou cap de llista vol que això no es torni repetir el 2023 i, per tant, aixeca el to davant del PSOE. I no només per al futur. També és partidari que l’assemblea de Més «revisi» l’actual acord i que estigui «sobre la taula» l’opció d’abandonar el Govern: «no té sentit estar en un pacte si es constat que no es compleix», declarava al Diario de Mallorca.
La queixa d’Apesteguia i d’una part de la militància de Més no ve per la tasca que fan els propis consellers de la formació –«una feina fantàstica», diu el futur cap de llista–, sinó pel que fan «la resta» de consellers –en la qual els membres de la formació no sempre s’hi veuen «reflectits»– i, sobretot, per l'actitud de la presidenta, Francina Armengol. Apesteguia posava d’exemple de l’actitud que critica d’Armengol, en una entrevista a Europa Press, que «quan el Govern estatal anuncia que incomplirà la llei que hauria de compensar el sobrecost de la insularitat a la ciutadania de Balears, que el Govern no ho impugni al Tribunal Constitucional no ho entenc des d’una altra perspectiva que no sigui prioritzar la lleialtat de partit (de la presidenta al PSOE de Pedro Sánchez) a la de país».