Ampolles trencades a terra, parets pintades, motos esquarterades, contenidors cremats... Aquesta era la imatge que figurava a la plaça Espanya de Barcelona després dels 'macrobotellots' de la Mercè. 40.000 joves gaudint de la nit representaven la fi d'una època marcada per la covid-19 i les restriccions que impedien al jovent gaudir d'un oci nocturn controlat i regulat. Aquell macrobotellot no va ser l'excepció de l'estiu, sinó que era una constant en els pobles d'arreu de tot l’Estat que no podien gaudir de festes majors i revetlles amb total normalitat a causa de la pandèmia que ha marcat els últims dos anys.
Alguns experts veuen en aquests macrobotellots una resposta dels joves als mesos de restriccions i normes que evitaven al jovent sortir de festa. Un exemple és el catedràtic d'antropologia social i professor de la Universitat Pompeu Fabra, Carles Feixa, qui afirma que "la culpabilització a la joventut sense proves pels rebrots ha tingut un efecte contraproduent. S'han rebotat i els botellots han estat una forma d'acomiadar la pandèmia". El fenomen del botellot és anterior. Sorgeix de les festes rave de música electrònica que va començar a l'Estat espanyol als anys noranta i que havia nascut a Anglaterra. A l'Estat espanyol, el País Valencià i les Illes Balears van ser capdavanters d'aquest moviment, ja que es va convertir en un perfil d'oci barat per a la joventut. L'antropòleg creu que al moviment actual "se li dona més visibilitat" perquè hi ha més atenció mediàtica i es fa al centre de la ciutat. Segons el catedràtic, hi ha algunes ciutats espanyoles com ara Sevilla en què hi havia botellòdroms per supervisar i limitar aquest costum entre els més joves. "La diferència entre l'actual i l'anterior tipus de botellot és que el d'ara és més interdisciplinari i amb música en directe a través de cotxes amb bafles", explica Feixa.
El professor de la Universitat Pompeu Fabra planteja un debat: el model d'oci nocturn. "Ara, amb la reobertura de l'oci nocturn i la situació post pandèmica, caldrà veure si aquest fenomen tornarà a ser el que era abans o s'estendrà. Si no hi ha alternatives barates i diverses pot ser que aquesta forma d'oci nocturn continuï. S'ha de repensar l'oci nocturn, perquè està pensat per als turistes i la gent major de 30 anys", afirmava l'antropòleg reflectint la manca d'alternatives per als joves amb una renda baixa –o sense renda.
Durant els últims mesos també s'ha vist una clara desautorització d'alguns joves cap als cossos de seguretat.. Des de llançaments de pedres als cossos a la crema de contenidors. Aquestes reaccions, segons Feixa, és el reflex del malestar de la joventut i la seva "criminalització". L'antropòleg, a més de repensar l'oci nocturn, creu que s’hauria d’estar parlant del fet que l’Estat espanyol està entre els que “els joves s'independitzen més tard”, i, segons ell, per això responen amb aquest “menyspreu a l’autoritat policial”, perquè “no tenen com reaccionar davant del poder polític. L'habitatge i el treball s'han de començar a abordar".
En la mateixa línia s’expressa el sociòleg i professor de la Universitat Ramon Llull Jordi Busquet, que creu que el caos i la delinqüència dels últims botellots provenen del fet que no hi havia cap organització. "El botellot no és cap novetat. Sí que ho és la convocatòria d'aquestes concentracions sense cap responsable, juntament amb la pandèmia", diu Busquet. El sociòleg es pregunta el significat i el sentit que té aquesta festa. "Només es troben per emborratxar-se", diu. Tanmateix, apunta que els joves necessiten "desfogar-se", referint-se als mesos sense moure's i al tancament de l'oci nocturn. El jovent ha estat mesos sense sociabilitzar, terme que utilitza Busquet per definir l’absència de contacte i de diversió, fet pel qual veu "important" l'oci nocturn. Busquet també constata la gran diferència entre fer activitats a distància i físicament, mentre creu que "a través d'una pantalla és més difícil gestionar les emocions, perquè és més fred. Tot plegat ha estat una prova de resistència i alguns joves ho han passat malament".
El secretari de comunicació de l'entitat estudiantil SOM Universitaris, Guillem Xicart, no comparteix la tesi que es basa en el fet que la violència ha estat una resposta dels joves a la seva criminalització. "Crec que la violència ha existit perquè el botellot ha estat massiu i en altres anys de la Mercè també hi havia molts furts", apunta. Tot i que condemna els fets que es van produir a plaça Espanya, entén el perquè de tot plegat: "pels joves el més natural és socialitzar-se i les contradiccions amb les restriccions no ajudaven". Joves com ell veuen en els botellots una forma de reivindicar-se davant la necessitat d'oci nocturn i "l'oblit" del col·lectiu durant la pandèmia. "Érem els últims de la llista en tot", afirma contundentment. Amb la reobertura de l'oci nocturn es constata un decreixement dels botellots massius, però alguns en segueixen fent, segons ell, "perquè no volen entrar a les discoteques o els hi falten recursos". Xicart es mostra molt crític amb l'acompanyament dels joves que han rebut de les administracions durant la pandèmia.
El regidor de Joventut de l'Ajuntament de Barcelona, Joan Ramon Riera, creu que des de la seva regidoria "s'han impulsat moltes iniciatives" per acompanyar els joves durant aquest temps. De fet, Riera afirma que els joves s'han de sentir "més interpel·lats" amb el món de la política. "Hi han de participar més", diu. Amb la covid-19, alguns joves han perdut la seva feina i ha disminuït el seu benestar emocional. És per això que, segons Riera, cal "més pedagogia" des del món de la política. Tanmateix, no es creu el discurs "negatiu" que diu que no hi ha futur per als joves. "Crec que hem d'ajudar a construir un projecte per a cada jove i acompanyar-lo. Per un jove el més important és tenir un projecte de vida", afirmava el regidor.
Pel que fa a la delinqüència, Riera creu que s'ha de separar del botellot. "Quan tens un botellot tan massiu vol dir que gran part dels joves estan concentrats allà i això és un caldo de cultiu per als grups de petita delinqüència. De fet, hi ha un grup de treball per abordar aquest tema en concret", afirma Riera. A més, cita les paraules del primer tinent d'alcalde de la ciutat, Albert Batlle, que creu que alguns grups polítics han fet "minvar" l'autoritat policial en els últims anys.