Com que la qualitat de vida depèn en bona part dels espais de llibertat amb què compta la ciutadania, l’Ajuntament de Barcelona està projectant un pla perquè els veïns i veïnes de la ciutat puguen disposar de més metres al seu abast. La idea és que el Pla Superilla Barcelona recupere terreny de trànsit de vehicles i aquest es dedique a l’ús ciutadà i a la mobilitat sostenible.
Fins un total d’un milió de metres quadrats seran recuperats per la ciutadania en la legislatura present, que caduca al 2023. Diverses actuacions estan adreçades a aquest propòsit que pretén cohesionar els barris, garantir la transició ecològica i, en definitiva, posar la vida quotidiana dels individus al centre de les polítiques. És, ni més ni menys, que una acció que s’emmiralla en els reptes globals del segle XXI per respectar el medi ambient i els valors socials que s’han d’estimular.
Amb aquest objectiu Barcelona ha desplegat durant els darrers anys diversos projectes que s’emmarquen dins del Pla Superilla Barcelona. Un d’ells és el de les superilles, establertes per crear espais a l’aire lliure i sense trànsit al mig d’espais que fins ara estaven habilitats per a la circulació de vehicles. Una de les superilles més destacades és la de Sant Antoni, on el centre d’un encreuament de trànsit de vehicles s’ha convertit en un espai de llibertat per a la circulació de persones, per al descans i el gaudi. En un indret condicionat pel comerç local, per l’oci i la restauració, els veïns poden comptar amb uns metres on descansar o passar l’estona amb llibertat de moviments i sense haver de patir la saturació que s’observa en altres racons de Barcelona i d’altres grans ciutats. Les superilles pretenen ser un punt de trobada per al veïnat. Aquesta superilla, en concret, ha aconseguit reduir en un 25% els nivells de contaminació i ha contribuït, també, a fer augmentar la despesa comercial del barri fins arribar a nivells previs a la pandèmia: uns tres milions d’euros mensuals.
En total, el Pla Superilla Barcelona compta amb cinc eixos d’actuació. Un és el de la transformació de l’espai públic, definit amb projectes com el dels eixos verds de l’Eixample i Sant Martí; el desenvolupament de les esmentades superilles als barris; els grans parcs com ara el Parc Central de la Marina del Prat Vermell, el de Can Batlló, el de la Colònia Castells o el de Glòries; i grans reurbanitzacions com la Via Laietana, la Meridiana i la Diagonal. Un altre dels eixos del pla és el de la millora dels barris i dels recintes, aplicada per exemple amb la rehabilitació integral del Besòs-Maresme i la Trinitat Vella, la reconversió de la Mercedes-Benz al Bon Pastor o el nou plantejament per un 22@ més inclusiu i sostenible, entre més. Els altres arguments serien la reactivació dels teixits econòmics –visible en l’impuls dels polígons del Besòs o el projecte científic de la Ciutadella del Coneixement–, l’impuls de la mobilitat sostenible amb transport públic a través del tramvia o la xarxa de carrils bici i l’augment del parc públic d’habitatges.
Tal com es comprova a través del mapa elaborat per l’Ajuntament de Barcelona, disponible al web barcelona.cat/pla-superilla-barcelona, per al 2023 es contemplen diversos plans de transformació que afectarien vint-i-tres punts de la ciutat, des de Can Clos fins la Meridiana, passant per la Diagonal, Poblenou o la Sagrera. Aquestes transformacions estan adreçades a que els veïns del cap i casal recuperen un centenar d’hectàrees –un milió de metres quadrats– per a l’ús dels vianants, per a la mobilitat sostenible, per a espais verds i per dinamitzar el comerç local. En només quatre anys, entre 2019 i 2023, la ciutat haurà guanyat quaranta hectàrees d’espais verds. El projecte, a més a més, pensa en els més joves, atès que aquests espais contribuirien a pacificar els entorns de fins a dos centenars d’escoles i cent àrees de joc. Pel que fa a la mobilitat, l’Ajuntament treballa per fer possible que el 2024 quasi un 82% dels desplaçaments es facen a peu, transport públic o bicicleta. A això contribueix el Bicing, sistema públic d’ús de bicicletes del qual, a dia d’avui, quasi un 10% dels barcelonins en són usuaris. La instal·lació d’electrolineres també la intensificació d’aquest nou i necessari estil de vida per procurar la mobilitat sostenible. La previsió és arribar a 3.300 punts públics de recàrrega el 2024 arreu de la ciutat. L’Ajuntament preveu una inversió entre aquest any i el que ve d’uns 525 milions d’euros i la generació de més de vuit milers de llocs de treball per complir amb aquest objectiu.
Parlem, en definitiva, d’un model per adaptar la ciutat als requeriments que exigeix aquest temps en què s’ha d’apostar, sense matisos, per la sostenibilitat i pel medi ambient, tal com s’exigeix des d’Europa.