El Govern de Francina Armengol s’ha negat aquest setmana a la pretensió de Més per Menorca -formació que dona suport extern a l’Executiu - d’instaurar un control parlamentari particularitzat de l’anomenat «fons d’insularitat» que arribarà a les Illes a partir de l’any que ve a través dels Pressupostos Generals de l’Estat. Els sobiranistes menorquinistes exigien que es creassin «mecanismes de correcció» per evitar que torni passar el que ja va passar amb el «fracàs de les inversions estatuàries» -fruit de la reforma de l’Estat de 2007 – i que temen -tal i com ja ha explicat aquest setmanari anteriorment – que es repeteixi ara amb el «factor d’insularitat» en nom del qual l’Estat enviarà al Govern balear 110 milions anuals durant els pròxims cinc exercicis, amb un plus de 73 milions extra per al 2022 que se suposa que ha de compensar l’anterior manca d’inversions centrals a les Illes.
La proposta. Segons explica Més per Menorca, «davant el fracàs de les inversions estatutàries previstes a la disposició transitòria novena (de l’Estatut reformat el 2007), la poca transparència en la gestió del factor d'insularitat i la por a que s'hi repeteixin els errors» va presentar una moció per controlar que no passi el mateix altre cop, ara amb els fons per compensar la insularitat. Però la seva pretensió no ha tingut el suport del Govern. «El Govern d'Armengol s'ha posicionat en contra de realitzar una valoració política real del fracàs de les inversions estatutàries i esclarir reponsabilitats al respecte. El Govern d’Armengol també ha rebutjat la proposta dels menorquinistes d’establir mecanismes de correcció perquè el fracàs en l’execució de les inversions estatutàries no es repetesqui amb les inversions que es derivin del factor d’insularitat del Règim Especial de Balears (REB), que arribaran a partir del 2022», exposa la formació sobiranista menorquina a la seva pàgina web.
El portaveu parlamentari de Més per Menorca, Josep Castells, considerà «indignant que amb un tema tan central per al futur de les Illes, del que se n'omplen sistemàticament la boca, el Govern exerceixi l'opacitat màxima». Al seu entendre «el Govern té l'obligació de facilitar el control de la seva acció per part del Parlament», cosa que no fa, en aquest aspecte.
Les inversions estatutàries a les que es refereix la formació menorquinista van ser incorporades a la reforma de l’Estatut balear, el 2007, i tenien per objectiu compensar la manca històrica d’inversions per compensar els costos derivats de la insularitat. Inicialment es va fer una previsió segons la qual havien d’arribar a les Illes 2.800 milions d’euros: 400 milions anuals durant set anys. Quan s’aprovà la reforma, a Palma tothom -Govern, Parlament, partit, sindicats, patronals .... - cantaren allò com un gran èxit. Ben aviat, però, aparegueren les retallades. Dels 2.800 milions inicialment prevists, només se’n varen arribar a concretar 859 per a un seguit de projectes, però de tots aquests diners només en varen arribar 292 milions. Davant d’aquest precedent, Més per Menorca ha dit en diverses ocasions en el Parlament, d’ençà que fa un mes s’anuncià el pagament del citat «factor d’insularitat», que cal establir mecanismes per controlar la transparència de l’arribada d’aquest doblers, no fos cosa que el Govern de l’Estat faci arribar per aquest concepte uns recursos que, després, els llevi d’altres partides i que tot quedi igual, o pitjor, per a Balears. Més que un temor, és una sospita dels sobiranistes menorquins. Que altres partits, com és el cas del PI-Proposta per les Illes, també comparteixen.
Les sospites són del tot pertinents davant del fet, diu Més per Menorca, de la constatació «que el projecte de pressuposts generals de l'Estat per a l'any 2022 torna a deixar a la pràctica les Illes per davall de la mitjana» del finançament de les comunitats autònomes.
El to de la crítica dels sobiranistes menorquins cap al «Govern d’Armengol» no fa més que pujar cada cop més, per mor del que consideren incompliments del Govern central cap a les Illes quan a les «inversions estatutàries» i el pagament del «factor d’insularitat». Cal fixar-se en que sempre intenten salvar de les crítiques als seus coalitzats de l’illa més gran, Més per Mallorca, que fa part del Govern. Centren la seva diana en el «Govern d’Armengol», focalitzant clarament sobre el PSOE. I en els últims mesos ho han fet sovint, cada vegada amb més intensitat política.