Els científics que estudien mecànica de sòlids, enginyeria d’estructures i construcció de vaixells coneixen perfectament la manera en què es deforma una biga quan s’aplica una càrrega. L’arrufament, per exemple, descriu una biga que es corba cap avall pel centre. La imatge pot resultar molt útil per entendre les forces que planen avui com a pesades barres de plom sobre l’estructura d’un camp que, des de fa trenta anys, sembla haver entonat el seu cant del cigne. Les dades ho expliquen tot. El 1990, l’Estat espanyol comptava amb 240.000 explotacions actives de boví lleter. A hores d’ara, les finques que es dediquen a aquesta activitat a tot el conjunt de l’Estat arriben, però, amb prou feines a 12.000. En els últims cinc anys, una mitjana d’entre dues i tres explotacions posen fi cada dia a una nova història de supervivència. La realitat del sector lleter menorquí no és pas menys fúnebre. A principis dels anys noranta, hi havia a l’illa entre 400 i 500 explotacions. En l’actualitat, en queden només 114.
Aquests llocs de Menorca agonitzen al ritme d’un creixement desorbitat de les matèries primeres —pinsos, abonaments i altres subministraments— i de l’escalada foraviada del preu de l’energia, que amenaça de reduir a cendres els que molts consideren, sens dubte, els veritables sentinelles de l’encara verd i semiadàmic paisatge de Menorca.
Un comunicat emès l’agost passat per AGRAME, l’Associació d’Empresaris d’Explotacions Agràries de Menorca, feia sonar totes les alarmes. Alertava del perill de col·lapse imminent del sector làctic de l’illa, “si no es posa remei als mals”. Uns mals escrits en xifres demolidores. Des de l’agost de 2020, elS costos de producció de la llet que es consumeix han augmentat entre un 15% i un 20%, els dels pinsos un 25%, els dels abonaments un 15%, el del gasoil un 25%, i el de l’electricitat “ni se sap quant”. Plou sobre mullat. La tempesta perfecta per a una illa, Menorca, que exhibeix el dubtós honor de tenir la llet més cara de produir de tot el territori estatal. Amb els costos disparats és, de fet, el lloc de tot l’Estat on la llet es paga més barata, a 0,315 €/litre, gairebé cinc cèntims menys que a Mallorca, on els pagesos reben una mitjana propera als 0,37 €/litre. Una veritable ruïna per a uns pagesos menorquins que han de fer front a uns costos de producció que s’enfilen a dia d’avui pels voltants dels 40 cèntims per litre.
Cinc cèntims més
Conscient del problema, la consellera d’Agricultura del Govern balear, Mae de la Concha —de Podem, una empresària llibretera d’origen asturià que, entre els seus molts oficis, treballà als anys setanta com a administrativa al despatx d’advocats dels carrer Atocha de Madrid—, decidia fa només unes setmanes fer un pas endavant i dibuixar sobre la pissarra un objectiu prioritari: pujar el preu del litre de llet que reben els ramaders menorquins dels 0,31 euros per litre actuals als 0,36 euros per litre i equiparar-lo, d’aquesta manera, al dels pagesos de Mallorca. La consellera demanava la col·laboració de tots els agents implicats —pagesos, propietaris d’explotacions, elaboradors, indústria, distribuïdors...— i un “compromís estable” per poder dur endavant el procés amb el lideratge del Govern. Una acció sens dubte benintencionada que quedarà convertida en una promesa més sobre el paper, i d’això n’és conscient la mateixa Conselleria, si les energies inicials s’estanquen i l’esperada reacció no és capaç de treure al camp del mal pas. Però, quin és el pla del Govern balear? I, més encara, serà suficient per evitar que el sector s’estimbi per la vertical que sembla conduir-lo, ara mateix, cap a l’abisme?
La fórmula ‘Quid pro quo’
La mateixa De la Concha en donà la pista durant la reunió que va mantenir a començament d’octubre amb les organitzacions professionals agràries de l’illa i els representants de l’Associació Frisona Balear, una de les moltes trobades que la consellera ha estat mantenint, de fet, amb els diferents agents del sector, des de fa tres mesos, de la mà, també, del Consell insular. “Nosaltres posarem la nostra part si els altres també hi posen la seva; altrament, no servirà de res”, era la seva condició. Anant més al detall, el compromís del Govern és treure en els propers mesos una línia d’ajuts directes als pagesos menorquins amb l’objectiu d’aportar, des de l’Administració, 2,6 cèntims per cada litre de llet amb què alleujar la situació produïda per l’elevació esbojarrada dels preus de les matèries primeres i donar una mica d’alè als ramaders. Els comptes són bons de treure amb un senzill càlcul. N’hi ha prou a multiplicar la producció anual de Menorca —50 milions de litres— per 0,026 euros el litre, el preu que posa el Govern: 1,3 milions d’euros en forma d’oxigen per al camp.
Si el Govern balear aporta aquests poc més de dos cèntims i mig, la resta, fins als cinc, els han de posar —aquest és el repte— els compradors. La fita és aconseguir aquesta puja de cinc cèntims abans de 2022. Qui pagarà la factura final de tot plegat és una altra qüestió. La intenció de l’executiu és estendre aquesta mesura entre un i dos anys, mentre s’espera al Règim Especial de Balears, el REB, i a la PAC, la Política Agrària Comunitària, per compensar els eterns problemes d’insularitat i doble insularitat dels menorquins.
Coinga fa els deures
La cooperativa lletera menorquina, Coinga, és responsable actualment de la meitat dels 50 milions de litres que es produeixen cada any a l’illa. Els 25 restants són processats per Quesería Menorquina (7) i pels 34 elaboradors de formatge Menorca (18). La marca Coinga, nascuda el 1966 a partir de la unió de petits ramaders i que compta avui amb 115 socis, ja ha fet la seva part. El Consell Rector de l’entitat aprovava, a finals de setembre, els nous preus de la llet que pagarà als seus associats fins a final d’any: dos cèntims més per litre de llet lliurat a la cooperativa i un cèntim més als no socis. En concret, Coinga pagarà, amb caràcter retroactiu, als seus socis un cèntim per litre de llet lliurat entre l’1 de gener i el 31 d’agost a la cooperativa, i dos cèntims més pel període comprès entre l’1 de setembre i el 31 de desembre. A més del lleuger increment del preu de la llet, Coinga agafa el compromís de fer els pagaments en un termini de 30 dies. Una dada gens menyspreable si es té en compte que fins ara la cooperativa estava pagant amb una demora de mes i mig, i que temps enrere el retard era de fins a seixanta dies. L’objectiu d’aquestes mesures és contribuir a compensar l’increment de costos que estan patint les finques. Amb tot, la cooperativa és ben conscients que no n’hi haurà prou amb tot això per aconseguir un equilibri, i més encara en un any que ha vist com als preus absurds del pinso, els abonaments i altres subministraments s’hi ha afegit la sequera i, en conseqüència, una menor producció de farratge.
Uns comptes compromesos
El president de Coinga, Santi Tadeo, admet que els comptes de la cooperativa no poden resistir de manera constant aquesta puja de dos cèntims, però creu que era important donar el pas. Tanmateix, afirma, la conseqüència de tot plegat serà que el preu dels brics de llet UHT de les prestatgeries menorquines s’acabarà encarint. El consumidor final en pagarà —són faves comptades— la factura. “L’any passat, els nostres pagesos produïren 25 milions de litres. Per això, afegir un sol cèntim suposa per a nosaltres una despesa addicional de 250.000 euros. Pensi-ho un segon: si augmentem quatre cèntims per litre a cada pagès, acabem imputant una despesa d’un milió d’euros més al compte de resultats de la cooperativa. Això és del tot inviable per a nosaltres, però en el moment de prendre la decisió vam valorar que mereixia la pena fer l’esforç i tancar el 2021 amb nombres negatius”. “Consideri aquestes dades”, continua Tadeo. “El quall ha pujat un 25%, i també patim els efectes de l’encariment de tot plegat: de les capses de cartró, del packaging, de l’embalatge... Tanmateix, per molt que puguem incrementar quatre cèntims el preu del litre de llet que paguem als nostres pagesos, si els costos de producció continuen creixent al ritme actual, la situació de les finques no canviarà. És clar que hem de fer entre tots l’esforç de pagar la llet a més de 0,31 euros el litre. Aquest és un preu molt baix, però el problema real és la crisi que ha provocat l’augment dels costos de producció per l’encariment de les matèries primeres”.
Brics més cars
La conseqüència d’augmentar el preu de la llet als pagesos, avisa el president de Coinga, és una manera d’incrementar les tarifes de la llet i el formatge. “Competir amb marques que col·loquen els seus cartrons de llet als supermercats a 55 cèntims converteix ara mateix en inviable el sector lleter de Menorca. No podem competir contra aquests preus. L’any passat vàrem pagar una mitjana de 0,317 euros el litre als nostres socis. Però col·locar els nostres cartrons a Mallorca ens costa nou cèntims. I a tot això cal afegir els distribuïdors”. Tadeo qualifica, amb tot, de “benintencionada” l’acció de la consellera i reivindica, en aquesta mateixa línia, un “pla de xoc” urgent per al camp de Menorca.
Un repartiment desigual
Conscients del problema “estructural històric” que assota al camp de Menorca, la Conselleria continua amb les tasques de mediació amb tots els agents del sector lacti de l’illa. “No es tracta tant de fer petites pujades puntuals -assegura la consellera-, com de donar una solució estructural mantinguda en el temps”. L’objectiu final, insisteix, és “salvar un sector que és essencial per a Menorca des de tots els punts de vista”. Però cal la implicació de tots perquè no passi com sempre i sigui el venedor final qui es quedi amb tot el marge. La comunitat, recorda, “té un deute amb els productors”. De la Concha anima també els consumidors a posar el seu granet de sorra i comprar llet local per donar suport al sector.
La iniciativa del Govern s’ha d’obrir camí enmig d’una autèntica vall de laments. El president de Sa Cooperativa del Camp, Tomeu Pons, pronostica que si les coses no canvien molt “un 40% del sector desapareixerà”. “La llum, el gasoil, les matèries primeres..., tot puja de manera alarmant. En una setmana els abonaments han pujat 20 cèntims el quilo. L’estoc d’urea a la cooperativa, per exemple, s’ha esgotat i comprar-la ens costa ara 20 cèntims més. Si pugem el preu de la llet, però tot la resta puja tres vegades més, com ho hem de fer per sobreviure? Estem cansats de fer feina per afegir-n’hi més. Conrear una tanca s’ha convertit en tot un luxe. És un veritable desastre”.
Resistir en el fil
La secretària del sindicat d’Unió de Pagesos, Marga Llambías, creu que no serà fàcil fer que el pla del Govern arribi a bon port. “Una cosa és la idea, una altra quan sortirà. No és gens senzill. La Conselleria vol pujar el preu de la llet fins a 0,36 euros el litre, i està bé, perquè un cèntim representa molts diners i en aquest context cada cèntim val, però allò ideal seria arribar almenys a 0,39 euros el litre. Amb l’augment del preu dels carburants i dels abonaments, tots estem produint amb pèrdues. La pregunta és fins quan podrem resistir. Els pagesos ja no poden més”.
L’opinió de l’Associació Frisona Balear no és menys pessimista. El seu vicepresident, Jaume Moll, avisa que “malgrat pujar dos cèntims el preu de la llet als seus socis fins a final d’any, Coinga ja ens ha fet saber que, si no poden pujar els lineals, no podrà suportar la pujada. L’única solució és que sigui la mateixa Administració la que obligui a pujar-los. Només es podria aconseguir amb una decisió ferma i multes severes. Però no crec que gosi de fer-ho”. Sobre la intenció del Govern de posar de la seva butxaca 2,6 cèntims per cada litre de llet, Moll creu que “és una qüestió de llei”. Tanmateix, no veu una solució al greu problema que travessa el camp. “En els últims tres mesos, el preu dels abonaments ha crescut 60 cèntims per quilo. El preu de la urea s’ha posat en 94 cèntims. Una finca de 100 o 200 hectàrees que faci servir 100 quilos d’abonament que és, de fet, una misèria, ha de pagar avui 20.000 euros més que fa quatre mesos. És una bogeria”.
L’afectació actual per la sequera, amb la consegüent reducció de la producció de pastures i farratges, l’augment de les despeses a què ha obligat l’adquisició de pinsos per alimentar el ramat, la minva d’ingressos, la disminució de la producció lletera, els preus baixos... Una dura realitat que ha posat en peu de guerra no sols el sector lleter boví de l’illa, sinó tot el camp arreu de l’Estat, que veu que la seva supervivència està en joc. Els pagesos reclamen preus dignes. Si la pujada es queda curta, la desaparició de les explotacions es retardarà, com avisava fa unes setmanes AGRAME en el seu comunicat, però no s’aturarà. El futur del sector primari penja ara mateix d’un fil. •
• Lluís Nadal de Olives, president d’Agrame
«Si no invertim entre tots la tendència, en menys de dos anys tancaran altres 50 llocs de Menorca»
Per a Lluís Nadal de Olives, president d’Agrame i un dels homes que més coneixen el sector a tot Menorca, està en risc la supervivència mateixa del camp. “Tant de bo fos factible pujar 5 cèntims més el preu de la llet als pagesos menorquins, com pretén la consellera, però cal tenir en compte que la mitjana ara mateix és de 0,315 euros el litre: encara estem molt lluny. La idea que l’administració posi 2,6 cèntims i el sector els altres 3,34 restants és bona, però els costos de producció no paren de pujar cada dia”. Veiem alguns exemples. El preu del guano, un dels fertilitzants més emprats pels pagesos, ha crescut des de l’agost de 2020 un 43%, mentre que el de la urea ha experimentat un creixement interanual del 100%. “Si no s’inverteix aquesta tendència”, profetitza el veterà president d’Agrame, una organització que aplega un centenar d’associats i devers dues-centes explotacions, “en menys de dos anys altres 40 o 50 llocs tancaran les seves portes a Menorca”.
La realitat, a dia d’avui, al camp menorquí és crua, duríssima. “Els pagesos reben 31 cèntims per cada litre de llet, però produir aquest mateix litre els en costa 40, cinc dels quals haurien d’anar a despeses d’amortització. Com ho han de fer, per sobreviure? Ara mateix, tots els ramaders, aquí, produïm a pèrdues, i això no és sostenible. Em costa d’entendre com podem trobar brics de llet a 60 cèntims a les botigues, és impossible competir amb aquests preus. El resultat de tot plegat és que les explotacions no poden invertir en la renovació de maquinària i en la seva modernització i el camp s’està morint. Ens aboquem a un funeral cantat des de fa molts anys. I tingui en compte que si el camp s’enfonsa, arrossegarà moltes famílies. Només cal tenir present que unes 450 persones viuen directament del sector lleter a l’illa, i no li dic res de les que en depenen indirectament”.