Els crítics

Els pirates haurien de baixar en aquest port

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quan, fa catorze anys, Disney va anunciar que estrenava una pel·lícula basada en una de les seves atraccions estrella, fins i tot el patriarca Walt va començar a tremolar des de la seva tomba criogenitzada. El cinema, acostumat a xuclar l’essència d’una trama d’on calgui, feia un gir vampiritzador i traslladava al cel·luloide l’ànima d’una colla d’autòmats inerts, bevedors, despietats i fantasmals, que viuen entaforats en una cova, amb fil musical i passeigs familiars en barca teledirigida. Res feia preveure que aquell invent propi d’un Frankenstein amb delirium tremens seria un èxit amb valor cinematogràfic, però els apriorismes són per rebentar-los, per a sort del bon gust, del plaer i de les idees que ens fan bullir l’ecosistema de neurotransmissors intel·lectuals. Piratas del Caribe: La maldición de la perla negra (2003) era una pel·lícula fresca, àgil, divertidíssima, que no deixava respir, sorprenent i que, malgrat que les connexions amb el cartró pedra eren l’essència mateixa de la trama, dialogava amb encert i satisfacció amb clàssics del gènere, satisfets de ser-hi i de teixir un marc de complicitats directes. Com si en un túrmix hi haguéssim posat el desvergonyiment sèrie B de L’illa dels caps tallats, el desvari còmic dels incompresos Pirates de Roman Po- lanski o l’entreteniment gimnàstic del Capità Blood. Podríem dir que la cinquena entrega, Piratas del Caribe: La venganza de Salazar, és una rèplica d’allò que va ser la primera, amb els mateixos ingredients, fil per randa, però sense l’únic que no pot copiar-se: la guspira de voler capgirar els imperis i devorar el món.

Tot i així, cal subratllar que la pel·lícula no té rubor: sap què ha de fer, en quin ordre, en quines dosis i en quin moment. Ho sap tant que, fins i tot l’espectador actua d’oracle improvisat, anticipant totes i cadascuna de les escenes que vindran, resseguint el drama de manera preventiva, sense sorpresa i sense gir impossible. Un parell de flashbacks, unes malediccions per aquí, un mapa del tresor que condueix al sobrenatural, Sparrow escapant de la guàrdia reial, la concatenació de slapstick i de cabrioles físiques, la cara de sòmines sota els efectes d’alguna subs- tància il·legal —exigències del guió, res a afegir— de Johnny Depp, la guapa de torn, el guapo de torn, el dolent més dolent de tota la ultratomba ultramarina, la Perla Negra ressuscitada, en Barbossa i el mico Jack, i una dosi de relacions paternofilials que riu-te’n de Star Wars i de Kramer contra Kramer. Una ambició de ser foc d’artifici, però amb ancoratges a im- bricacions emotives, sempre salpebrades amb una rèplica humorística immediata.

Afegim als guanys que tot aquest contínuum ininterromput dura el que ha de durar i aconsegueix el miracle de reflotar una saga que anava a l’abisme d’allò més oblidable. No és fàcil tornar al camí del pur entertainment després d’una quarta entrega desproveïda de cor i sense la traça de mantenir-se a flotació. Per sort, alguna ment perspicaç ha pogut redreçar el rumb: la comèdia torna a ser loquaç, Depp es diverteix i ho encomana, Javier Bardem fa por i Salazar és una Nèmesi a l’altura, l’acció és una coreografia perfec- tament orquestrada, Barbossa aconse- gueix una redempció digna d’ell i seguim ampliant la nòmina músico-familiar del capità Sparrow, ara amb el tiet Jack, un pirata d’ulls pintats amb el rostre de Paul McCartney. Ningú podrà dir, amb aquests elements, que no ho ha passat bé. Però, ara sí, la història necessita aturar-se, per- què reinventar-se ja sembla una quimera pantagruèlica que no ens podem permetre el luxe de resistir. 

 

Pirates of the Caribbean: Dead Men Tell No Tales

Direcció: Joachim Ronning i Espen Sandberg

Any: 2017

Durada: 129 minuts

Estats Units

Repartiment: Johnny Depp, Javier Bardem, Orlando Bloom, Geoffrey Rush,

Brenton Thwaites, Kaya Scodelario, Keira Knightley

Productora: Walt Disney Pictures / Jerry Bruckheimer Films / Infinitum Nihil

Gènere: Aventures, fantàstic, pirates

 

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.