El Govern espanyol presentava el passat mes de juliol l’avantprojecte de llei que li reclamava la Unió Europea per regular les grans plataformes audiovisuals com Netflix, HBO o Disney+. Aquest avantprojecte implicava oblidar la quota de les llengües cooficials com són el català, el gallec o l’èuscar. De fet, segons el text, aquestes plataformes haurien de garantir una quota mínima de 51% del seu catàleg en obres audiovisuals d’origen europeu. Alhora, d’aquest 51%, almenys un 50% hauria de ser en la llengua oficial de l’Estat o bé alguna cooficial. És a dir, en cap cas no estipula quin és el percentatge d’obres en llengües cooficials que han d’estar presents en aquestes plataformes.
Per això, Òmnium Cultural reunia aquest dimarts al MUHBA Oliva Artés del Poblenou (Barcelona) a totes les entitats del sector per mostrar unitat i reclamar al govern espanyol que tingui en compte el català dins d’aquest projecte de llei. Concretament, s’exigeix una marca de quota pròpia mínim d’un 15% i un 60% del catàleg doblat al català. El sector audiovisual català també demana que es marquin uns mínims de doblatges i que no es treguin les competències del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), que passarien a mans del Comissió Nacionals de Mercats i Competències (CNMC). Alhora, els actors reclamaven més finançament per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) que, segons l’avantprojecte, l’1,5% dels impostos cap a les plataformes es destinarien només a Ràdio Televisió Espanyola (RTVE).
L’acte començava passades les 19h de la tarda, amb un MUHBA ple de gom a gom. Els actors principals del sector ocupaven la sala, des d’actors com Sergi López al president del CAC, Roger Loppacher. També hi eren present productors com Francesc Escribano, Xavier Atance i Joan Gonzàlez. L’acte de força, presentat pel Marc Giró, començava amb la veu en off de l’actor Joan Pera –present a la sala– que representava la veu del català. “El millor de la vida és estar viu”, deia el vídeo. Tot seguit, en Marc Giró presentava les demandes del sector català al govern espanyol i explicava que la Unió Europea demana als estats que adaptin la normativa. “L'anterior llei data del 2010 i l’avantprojecte actual no ens agrada”, etzibava Marc Giró, que s’ha caracteritzat pel seu to humorístic habitual.
Tot seguit, pujarien a l'escenari, situat entre 14 columnes de l’edifici, la presidenta de l’acadèmia de Cinema en Català, Judith Colell; el president de Productors Audiovisuals de Catalunya, Norbert Llaràs; la membre de la Junta Directiva de PROA, Míriam Porté; el president del Clúster Audiovisual de Catalunya, Miquel Rutllant; i la secretària general de l’Associació d’Actors i Directors de Catalunya, Rosa Andreu. Tots ells remarcaven la importància d’aquesta llei pel sector de parla catalana. “Ens hi juguem el futur com a país”, deia Judith Colell, mentre que Miquel Rutllant demanava al sector “remar plegats”. Míriam Porté ressaltava la seva importància per protegir la independència dels productors.
Acte seguit es projectava un altre vídeo en el qual es reflectia la dramàtica situació del català. L’any 2000, un 50% dels joves parlava el català com a llengua habitual, mentre que un 35% ho fa actualment. A més, el vídeo mostrava imatges de continguts que han marcat una època en el sector de l’audiovisual català, com les sèries de televisió de TV3 Plats Bruts, Polseres Vermelles o Bola de Drac.
El productor i cap de Mediapro, Jaume Roures, també va ser protagonista de l’acte. “Sempre ens ha faltat un projecte clar i definit”, es queixa el fundador de Mediapro, que també s’indignava per les trampes legals que exerceixen el “telecos”. Judith Colell també remarcava que a països com ara França o Itàlia estaven demanant una quantitat d’entre un 20% i 25% de producció pròpia a les plataformes, mentre que aquí es demana una quantitat “ínfima”. Alhora, deia que “ens hauríem de plantejar dur a terme pel·lícules amb un pressupost més elevat i, si cal, d’autor”, fent palès la falta d’inversió en el sector.
A l’esdeveniment també hi han parlat l’assessor voluntari de Plataforma per la Llengua, Pol Cruz, que explicava que les plataformes no inverteixen en el català perquè es basen en “criteris econòmics i als Països Catalans amb el castellà les plataformes interpreten que ja n’hi ha prou”. L’actriu Àngels Gonyalons ressaltava, alhora, la importància del doblatge pels més petits: “Pel públic infantil el doblatge és la primera via d’aprenentatge i accés a la cultura”, mentre els periodistes Salvador Alsius i Neus Bonet remarcaven la importància del CAC. “Sense les competències del CAC tot el que s’ha aconseguit fins ara es perdria” afirmava Bonet. En el mateix sentit es dirigien l’expresident de la CCMA Enric Marín i la periodista Montserrat Armengou. Marín afirmava que “no tot és culpa de Madrid”, ressaltant l’insuficient finançament que rep la CCMA, tot i que qualificava l’avantprojecte de “nyap, de dretes i neoliberal”. Armengou ressaltava la importància també dels continguts de qualitat com els documentals del ‘Sense Ficció’ de TV3, mentre recordava com alguns d’ells han estat nominats als Oscars i considerats per l’ONU.
Al finalitzar, el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, feia un discurs alarmista amb el català, però alhora d’esperança perquè veu aquest avantprojecte com “una oportunitat”. Qualificava també a l’avantprojecte de “Llei Wert portada a la pantalla” i recordava que la llengua és un element de cohesió de país.
Entre el públic també hi havia representants de Plataforma per la Llengua, l’Ateneu Barcelonès, l’Assemblea Nacional Catalana, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i el Barça; els sindicats CCOO, UGT, IAC, USTEC i Intersindical; les patronals Pimec, Cecot i FemCat; el rector de la UB, vicerectors i responsables de la UPC, UAB i Universitat Ramon Llull, i representants d’ERC, JxCat, els Comuns, la CUP, Guanyem i el PDECat.