El PI celebrà el seu congrés extraordinari -el segon consecutiu, l’anterior fou el juny de 2020 - el passat 25 de setembre, en el qual resultà elegit el nou president, Tolo Gili, davant de la candidatura perdedora encapçalada per Toni Roldan. Ha canviat de líder, però no d’estratègia d’oposició al Govern illenc, format pel PSOE, Unides Podem i Més per Mallorca. En efecte, el partit de centre balear s’ha oposat aquesta setmana al sostre de despesa pública per als pressupostos illencs de 2022 que presentà l’Executiu de Francina Armengol. Encara més, el portaveu parlamentari, Josep Melià, explica el vot negatiu amb la mateixa duresa de fons que exhibeix el PI cap al Govern d’ençà que Jaume Font dimití de la presidència orgànica i abandonà el seu escó de la Cambra, el març de 2020.
Des d’aquell moment els regionalistes han canviat la forma de relacionar-se amb l’Executiu d’Armengol. El to és més dur i el fons també. Fins i tot durant les fases més intenses de la pandèmia es mostraren prou crítics amb diverses iniciatives de la presidenta, sobretot referides a la política econòmica en general i en particular als intents de recuperació turística.
Ara de bell de nou la política econòmica de l’equip governamental d’esquerres torna ser diana de les invectives del PI. No es tracta de simples divergències sinó de posar en dubte tota l’estratègia que la presidenta porta a terme, la qual es basa en la despesa pública.
Contra Armengol. El dimecres passat els tres diputats del grup parlamentari del Pi-Proposta per les Illes votaren en contra del sostre de despesa no financera per a l'exercici 2022. El portaveu parlamentari, Josep Melià, criticà el fet que el Govern «sempre fa la mateixa política expansiva, sigui el cicle econòmic que sigui. Ja li vàrem dir en el debat de l’any passat i li repetim que encara que s’hagin suspès les regles d’estabilitat pressupostària i de despesa, el principi general de sostenibilitat de les finances públiques a mitjà termini és mantén». En la mateix línia, el portaveu regionalista es desmarcà d’una forma de fer que al seu entendre genera un excessiu endeutament: «no estam d’acord amb la seva política econòmica, perquè no aposta per la generació de riquesa, ni per incentivar la recuperació del sector privat ni per reconvertir el nostre sistema productiu». Al seu parer clarament tot això no és «la prioritat que marquen les seves línies d’actuació» i, en conseqüència, el que «veiem és que generarà dèficit i acabarà incrementant un endeutament que ja està absolutament disparat a les Illes Balears».
El diputat del PI no desaprofità novament l'oportunitat de criticar, també, l'actitud del Govern de Pedro Sánchez cap a les Illes. Al marge de la compensació del factor d'insularitat -per la qual Balears rebrà 110 milions addicionals cada un dels pròxims cinc anys -, que el PI considera quelcom «positiu», existeix al seu entendre un maltracte financer crònic de Madrid cap a l’arxipèlag: «els ingressos de la comunitat autònoma se sostenen sobretot de manera ordinària de les transferències del sistema de finançament. Ara bé, si anam a aquest capítol que en teoria és l’essència dels nostres ingressos i del nostre sostre de despesa, resulta que les xifres són molt negatives i cauen dramàticament perquè com hem denunciat des de sempre el sistema de finançament no funciona adequadament per a les Illes Balears».
Però a banda de l’actitud de Madrid, Melià recordà que dels diners dels quals es disposa el responsable és el Govern. I no li agrada com els gasta: «és evident que sempre podem gastar millor, i vostès no han volgut entrar durant sis anys (d’ençà el primer pressupost del Govern d’esquerres presidit per Francina Armengol, el de 2016) a analitzar en profunditat algunes despeses que es podrien gestionar d’una manera més eficient, i per tant, estalviar en determinades conselleries, departaments i ens públics instrumentals. Seria una manera de guanyar recursos».