El president nord-americà, Joe Biden, va fet el divendres dia 8 d’octubre una passa fonamental en el reconeixement oficial del dolor infringit pels europeus a les comunitats originàries a Amèrica durant la colonització del continent. El mandatari de Washington declarà l’11 d’octubre, el dia abans del Columbus Day, com la Diada dels Pobles Indígenes. Per primer cop se celebrava quelcom així de manera oficial a tot el país, per una decisió federal. Diferents estats, durant els últims anys, igual que ha passat en nombroses repúbliques del centre i el sud d'Amèrica, havien impulsat iniciatives per l’estil. Tanmateix cap té la força política mundial que la decidida per l’autoritat federal. És una passa que totes les associacions de representants de les comunitats originàries del país han saludat amb efusivitat. Les celebracions es van generalitzar. Milers d’indígenes feren festes però també es manifestaren tant pels seus drets com per les causes generals que defensen, com és ara la lluita contra el canvi climàtic, en la qual són capdavanters.
Segons el president estatunidenc va dir en el seu discurs, «la nació celebra (el dia 11 d’octubre) les inestimables contribucions i resiliència dels pobles indígenes i reconeix la seva sobirania inherent», a la vegada que és el reconeixement «de la història dolorosa d’errors i atrocitats que molts exploradors europeus infligiren a les nacions tribals i a les comunitats indígenes». Mai un president nord-americà havia reconegut amb aquesta claredat les vergonyes de la colonització: «per als nadius americans l’exploració (europea) provocà una onada de devastació: violència perpetrada contra les comunitats autòctones, desplaçaments i robatoris de territoris tribals, introducció i propagació de malalties... Amb aquest dia reconeixem aquest dolorós passat i ens comprometem a invertir en les comunitats autòctones, mantenint els nostres compromisos solemnes i sagrats amb la sobirania tribal i buscant un futur més brillant centrat en la dignitat, el respecte, la justícia i les oportunitats per a totes les persones».
Espanya imperiofílica. La decisió de Biden se sumava al fet que el cap del Vaticà, l’argentí Jorge Mario Bergoglio, també insistí en les excuses -que ja havia demanat anteriorment – pel paper de la seva organització religiosa en la colonització d’Amèrica. Cada cop són més els governs europeus que han demanat disculpes, d’una manera o d’una altra, pel seu passat colonitzador. No és el cas d’Espanya, però. Ni el cap de l’estat, Felipe de Borbón, ni el cap del Govern, Pedro Sánchez, han aprofitat la commemoració del 12 d’octubre per fer un gest simbòlic, ni que siguin unes poques paraules que es puguin entendre com a quelcom en líniea amb el que feren aquests dies Bergoglio i Biden.
Tot el contrari. A Espanya s’imposa el discurs imperiofílic i tant el PSOE com, sobretot, la Prefectura de l’Estat, no és que no vulguin demanar cap tipus d’excuses sinó que treuen pit pel passat colonial, una actitud insòlita perquè cap altre país europeu antigament colonitzador fa quelcom semblant. És vera que n’hi ha que callen, com Bèlgica, que tendria moltes raons per demanar perdó -així li ha demanat l'ONU que ho faci - pels desastre que va fer en el Congo, però almenys no mostra orgull pel genocidi que hi va perpetrar. N’hi ha que demanen disculpes per casos concrets i no per tot el passat colonial, com el Regne Unit pels abusos comesos contra el poble kikuyu, a Kènia; o França per Algèria...I d’altres assumeixen la seva responsabilitat colonitzadora, com és el cas d’Alemanya que el 2015 demanà perdó per l’extermini -entre 1904 i 1908 - de tres comunitats a l’actual Namíbia.
Espanya, però, és única. No només no demana perdó per res sinó que els representants del seu estat mostren orgull pel que els seus avantpassats feren feren a Amèrica. S’hi referia, a aquesta singularitat, la BBC el passat dia 12. Segons explicava la ràdio i televisió pública britànica, la raó de l’especificitat espanyola en relació al passat colonial cal buscar-la en el fet que «la dreta surt (els últims anys) en defensa de (el que anomena) la Hispanitat» com «porques vegades» ho havia fet abans. Cita el mitjà les paraules del «líder del Partit Popular, Pablo Casado, qui va descriure (la colonització) com l’esdeveniment més important de la història rer la romanització». I més en concret «va dir en un vídeo publicat a Twitter que Espanya no ha de demanar perdó» perquè «va respectar als que allà eren, creà universitats, prosperitat...».
La BBC se’n fa creus que la dreta espanyola mostri «orgull pel que feren els espanyols» durant la colonització americana, no debades, recorda, introduïren «malalties com la virola, entre d’altres, que acabaren amb gran nombre dels indígenes, cosa que facilità la colonització; l’armament els permeté infligir massacres, a pesar de ser un nombre relativament petit de colonitzadors...». No obstant, «per una part de l’espectre polític d’Espanya», la dreta, «qualsevol problema esdevingut durant la conquesta no supera els beneficis de la colonització». Explica que en aquest revifament de l’orgull imperial passat hi té molt a veure la pressió -sobre el PP– que fa «la ultradreta espanyola, Vox», el líder de la qual, «Santiago Abascal, es refereix al 'lamentable president dels Estats Units'» per haver criticat la colonització. La BBC quasi no s’ho pot creure: «digué que ‘ataca la gran obra de la Hispanitat: l’evangelització’ i va descriure les colònies espanyoles com ‘l’imperi dels drets humans’. Vox és el tercer partit amb més representació en el Parlament espanyol».