Aquest dissabte, 24 d’octubre, Més per Mallorca celebrarà les primàries, l’elecció interna de les persones que encapçalaran les llistes electorals de 2023 —o abans, si s’avencessin les eleccions— al Parlament i al Consell Insular.
La formació sobiranista i mallorquinista ha iniciat la preparació per concórrer a les futures urnes amb molt de temps per endavant, al contrari del que ha passat tradicionalment. Així ho va decidir a principi d’any la direcció, al front de la qual hi ha Antoni Noguera, també tinent de batlle de Palma. Per cert, el líder orgànic no ha volgut concórrer a les eleccions internes per triar els caps de les llistes autonòmica i insular. Tal com ja va dir el 2019, la seva idea és esgotar el mandat a l’Ajuntament de Palma i, després, ser el cap de llista de la candidatura de Més al Congrés dels Diputats. Encara no s’ha convocat l’elecció interna ad hoc, però Noguera té assegurada la plaça. El que sí ja ha aprovat la formació sobiranista i mallorquinista —el juny passat— és que farà coalició a les generals tant amb Més per Menorca com amb Ara Eivissa. Les tres organitzacions acordaren establir una plataforma electoral estable per als comicis estatals. Per als propers i, també, per als successius. D’aquesta manera s’estalviaran haver de decidir com es presentaran cada cop que es convoquin urnes a Corts espanyoles, tal com passava sempre, fins i tot en alguna ocasió improvisant aliances impossibles destinades al més rotund fracàs. Noguera ha volgut deixar enrere aquesta època i «preparar-nos» amb «prou temps» per tenir esperances «d’obtenir per primer cop un diputat» a Madrid.
Caps de llistes 2023. Respecte a les eleccions autonòmiques i insulars, Més per Mallorca decidí el juliol que avançaria l’elecció de caps de llistes al 24 d’octubre d’enguany, per tal d’assegurar que, un pic elegits, «els candidats disposin de gairebé dos anys» per preparar la respectiva campanya.
L’assemblea de militants i simpatitzants triarà aquest dissabte de forma presencial —a les seus de la formació— i telemàtica entre les candidatures presentades. Dues a cada àmbit: Parlament balear i Consell Insular. Es tracta, com s’ha dit, d’elegir només els respectius caps de candidatura. La resta de llocs d’ambdues candidatures es triaran previsiblement durant el segon semestre de 2022. De l’1 al 30 de setembre passat es van poder presentar tots els candidats que volgueren. Finalment només hi hagué dos aspirants a cada banda.
Lluís Apesteguia, batlle de Deià, presentà els avals de militants per optar a les eleccions internes per liderar la llista de Més al Parlament per Mallorca. «Aquestes signatures representen la pluralitat de gent que dona suport a la meva candidatura i que s’ha engrescat en aquesta nova il·lusió que volem ser» per a la formació,va dir el precandidat, just després de presentar la seva opció el 10 de setembre. Apesteguia va ser membre del Consell de Mallorca i fou nomenat cap de gabinet de Bel Busquets, quan aquesta ocupà la vicepresidència i Conselleria de Turisme entre 2017 i 2019, durant l’anterior legislatura balear. La campanya interna d'Apesteguia ha consistit en trobades amb les diferents agrupacions i militants del partit per tal de presentar-los el seu projecte. El precandidat ha basat el missatge en «reenfortir el projecte de Més per Mallorca i reconfigurar l’esquerra mallorquina», segons declarà. «El nostre objectiu és sortir a guanyar, generar optimisme i ajudar a construir un partit que veritablement condicioni totes les polítiques d’esquerres que es fan en aquest país».
La seva adversària serà Maria Ramon, batllessa d’Esporles. Val a dir que el guanyador de les anteriors eleccions internes per ser cap de llista al Parlament, Miquel Ensenyat, actual portaveu parlamentari de Més per Mallorca, ja fou batlle d’aquest poble. Ramon decidí presentar-se després de setmanes de contactes amb militants per avaluar les seves opcions. Es presenta com la líder d’un equip que suma «totes les sensibilitats» de la formació i que té un «fort caràcter municipalista», segons va dir en el moment de la presentació de la seva precandidatura: «Només un partit fort, divers i transversal serà capaç de créixer i continuar lluitant per una Mallorca feminista, sobirana, ecologista i impulsora de polítiques d’esquerres. Som la força imprescindible per a transformar». La seva aposta és liderar la candidatura autonòmica d'un partit que tingui molt clares «les línies vermelles que no poden ser objecte de negociació» a l’hora de formar govern amb el PSOE i Unides Podem i que han d’estar sempre presents «de forma transversal i implacable, en els nostres governs: llengua, feminisme, medi ambient, sobirania i capacitat de gestionar els nostres recursos». Ramon aposta perquè Més endureixi la seva postura en les negociacions per forjar les majories d'esquerra el 2023. Encara que no en fa menció, el·lípticament evoca la negociació de 2019 que va provocar seriosos problemes interns, per manca de fortalesa dels negociadors davant del PSOE. «Des de la fermesa ens imposam aquestes línies vermelles i des del convenciment que som imprescindibles» per a qualsevol govern d'esquerra, explicà Ramon.
Pel que respecta a les eleccions internes per decidir el cap de llista al Consell de Mallorca, també s'hi han presentat dos aspirants. Per una banda, Jaume Alzamora, batlle d'Artà, i, per l'altra, Bel Busquets, actual vicepresidenta de la institució i ex vicepresidenta i consellera de Turisme del Govern illenc durant l'anterior legislatura.
Alzamora presentà la seva campanya sota el títol de 'Nous lideratges' i explicà que la seva aposta és «presidir un Consell amb polítiques progressistes, amb tots els trets identitaris de Més garantits». Advertí que, si bé «duim dues legislatures de polítiques molt importants», és imprescindible «fer un pas més decidit i canviar, transformar, la Mallorca actual», i que, per assolir aquest ambiciós objectiu, «són necessaris nous lideratges amb una nova manera de treballar i d'encarar les problemàtiques que es tenen a l'illa». Aquestes noves formes es basen, al seu entendre, en un canvi del Consell per convertir-lo en «el veritable govern de l'illa, encaminar tota la seva acció política cap a la transformació del model econòmic, aconseguir que el territori de l'illa deixi d'estar en mans de l'especulació i anar a favor de les persones; tot això amarat amb la defensa del medi ambient, de la llengua i del feminisme».
La vicepresidenta del Consell i consellera de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística, Bel Busquets, es presenta a les eleccions internes per ser la cap de llista de Més per Mallorca a la institució insular argumentant que la seva experiència tant en l'àmbit de govern com en el del Consell i també en l’orgànic —és secretària general del PSM, partit majoritari de Més— la converteixen en «la millor candidata» per a la formació ecosoberanista. De fet, l’experiència fou l’eix bàsic de la presentació de la seva opció. Al seu parer l’activitat política que ha acumulat permetrà «dur a Més a la presidència de la institució insular». La precandidata es definí com a «dona feminista, amb tot el que això significa», argumentant que «moltes vegades» ha hagut de «remar a la contra» i afegí que espera continuar contribuint a la «feminització de la política».