Ben aviat els danesos hauran de redibuixar el mapa del seu país. Dinamarca, situada entre el mar Bàltic i el mar del Nord, sumarà una illa més a les 1.419 que ja té.
La ubicació exacta de l’illa, els materials amb què es construirà i el nom que tindrà encara són una incògnita. Només hi ha una cosa clara: al mig del mar del Nord, el govern de Copenhaguen hi vol construir una estructura artificial sense precedents al món. Amb l’extensió de divuit camps de futbol, serà una plataforma que concentrarà la potència de prop de 200 aerogeneradors. L’armada de turbines produirà tres gigawatts, prou corrent per a uns tres milions de llars. I això es preveu que només sigui el començament. Més endavant, la capacitat s’augmentarà previsiblement a deu gigawatts, produïda aleshores per 650 aparells. En aquell moment, l’illa s’ampliaria al triple de la seva extensió inicial.
Els projectes d’aquestes dimensions els solem relacionar amb la Xina. O potser amb els EUA.
Però Dinamarca, l’acollidor país del hygge? A Dan Jørgensen, el ministre responsable del projecte, aquesta pregunta el fa riure. “Fa trenta anys vam ser els primers del món a instal·lar un aerogenerador al mar”, diu. “Ara tornarem a ser pioners”.
Jørgensen, de 46 anys, és ministre d’Assumptes Climàtics, Energia i Subministrament. És un socialdemòcrata que es presenta amb barret de cuiner i davantal per animar els danesos a consumir poca carn. Jørgensen voldria transformar el seu país en una superpotència verda. A banda del nou complex del mar del Nord, en un futur també es transformarà l’illa de Bornholm –situada al mar Bàltic, a uns vuitanta quilòmetres de la costa de Jutlàndia– en un punt de distribució de corrent a partir de fonts renovables. Amb les dues energy islands, comença “una nova era de l’energia eòlica”, promet el ministre. I declara: “Ningú no havia fet mai una cosa com aquesta”.
Les illes energètiques són el projecte d’infraestructures de més envergadura de la història de Dinamarca, amb una despesa aproximada d’uns 28.000 milions d’euros, més del que costarà el túnel de Fehmarn entre Alemanya i Dinamarca. L’objectiu és que a partir del 2033 ja en surti electricitat i que s’hagi cobert el cost de la megainversió.
El projecte és una aposta astuta per part dels danesos. Actualment, ja cobreixen gairebé la meitat del seu consum d’energia amb la força del vent. Amb els projectes insulars se’ls obre la perspectiva de generar un excedent d’energia no procedent de combustibles fòssils i, per tant, un nou model de negoci: també volen donar subministrament a clients de l’estranger. Aleshores, l’energia verda dels mar Bàltic i del Nord sortida de Dinamarca podria tornar-se un nou gran producte d’exportació per al país: després dels armaris de fusta de teca o el porc.
La demanda és enorme, sobretot a Alemanya. Sectors clau –com el siderúrgic, el químic o l’automobilístic– competeixen per l’accés a fonts d’energia renovables amb l’objectiu d’assolir els objectius climàtics. Companyies com Thyssenkrupp, BASF o Volkswagen ja han signat els primers contractes. Fins ara se’ls oferien com a proveïdors d’energia eòlica sobretot els Països Baixos. Però en els propers anys els danesos volen tenir un paper central en aquest mercat.
De tota manera, el seu projecte del mar del Nord encara està a les beceroles. Fins ara només es pot veure en animacions com podria arribar a ser l’illa artificial: amb ports, transformadors i dipòsits gegants. Amb l’ajuda de l’energia eòlica, es produiran fonts energètiques lliures de CO2 com l’hidrogen o l’amoníac per a vaixells, avions i la indústria pesant.
Aquestes setmanes comencen els preparatius del procés de licitació. L’Estat danès serà el propietari d’un 51% de l’illa, però a més competeixen dos consorcis de majoria danesa per qui cofinançarà, construirà i explotarà l’illa.
D’una banda, hi ha el proveïdor Ørsted –l’anterior Dong Energy–, número u al món en energia eòlica marina, associat amb el fons de pensions ATP. Aquest grup té el suport, entre d’altres, d’una empresa de construcció que ja va planificar l’illa artificial de Palm Jumeirah, a Dubai. L’altre grup està encapçalat per un equip directiu que va abandonar Dong el 2012 per crear una empresa pròpia. Amb el nom de Copenhagen Infraestructure Partners (CIP), organitzen projectes multimilionaris d’energia eòlica marina arreu del món.
Tots dos consorcis guarden en secret absolut la manera en què es podria construir la nova illa del mar del Nord. Entre els enginyers hi ha un intens debat sobre quin procediment és el més adequat.
Alguns proposen col·locar quantitats enormes de sorra i en certa manera imitar la natura. Per a això, però, caldria una fixació considerable que resistís al corrent en un mar sovint remogut. D’altres estan a favor d’una construcció de columnes d’acer o d’una mena de contenidor de gran superfície ple de pedres.
El govern, però, no prendrà la decisió sobre quin grup empresarial s’endú el concurs fins al 2023 o més endavant. Fins llavors el nombre de candidats podria augmentar: “Veurem més consorcis d’altres parts del món”, preveu Troels Ranis, director de l’associació empresarial Dansk Industri.
Un projecte com aquest podria despertar l’interès especialment de companyies de petroli i gas que es vulguin reorientar: aquestes empreses podrien aprofitar els seus coneixements en la construcció de plataformes al mar. O d’inversors com entitats asseguradores: en vista del sobreescalfament del mercat immobiliari, aquestes institucions busquen inversions de capital alternatives que prometin un flux d’ingressos constant.
La iniciativa multimilionària té el suport d’una àmplia coalició al Folketing, el parlament danès; i també hi donen suport sindicats i associacions mediambientals. Els danesos marquen el ritme, volen avançar-se a les iniciatives eòliques d’altres habitants del mar del Nord. Un consorci entorn de la companyia neerlandesa Tennet també té prevista la construcció de nusos de distribució, però la realització està pensada per a la dècada vinent. Segons la voluntat de la Comissió Europea, abans del 2050 al mar del Nord s’hauran construït instal·lacions eòliques per produir 300 gigawatts.
El projecte danès fins i tot serà exportable arreu del món, segons l’opinió de Jørgensen, el ministre d’Energia. A començament de setembre va sondejar a l’estat de Tamil Nadu, al sud de l’Índia, les possibilitats de construir una illa eòlica al golf de Mannar. “Volem establir l’estàndard mundial per a aquesta mena de projectes”, diu Troels Ranis.
De tota manera, produir en sèrie “illes energètiques” de moment no és més que una idea. El més dificultós no és, però, construir l’illa, sinó fabricar els aerogeneradors, col·locar les canalitzacions i instal·lar la maquinària.
Malgrat l’ampli consens polític, a Dinamarca surten veus que observen el projecte multimilionari amb escepticisme. Frede Hvelplund, professor de Planificació Energètica a la Universitat d’Aalborg, alerta de l’error de no tenir en compte qüestions decisives. Cal pensar com es podran gestionar les quantitats –enormes i oscil·lants– d’energia i quines infraestructures faran falta per transformar l’energia en, per exemple, calefacció a distància o combustibles sintètics. Si no s’aborden aquests aspectes amb tanta dedicació com l’ampliació de l’energia eòlica, segons Hvelplund “possiblement acabarem tenint un projecte car i fallit i que generarà més resistències a la transformació ecològica”.
Altres científics danesos dubten dels càlculs de rendibilitat. Diuen que són imprecisos i massa optimistes, ja que el preu de la generació de l’energia eòlica tendeix a baixar. A alguns senzillament els molesten les dimensions gegantines del projecte en un país que sol ser conegut per la seva mentalitat de descentralització.
El ministre Jørgensen rebutja les crítiques. La iniciativa, diu, ha de tenir aquestes dimensions perquè, si no, no surt a compte construir les instal·lacions i canalitzacions necessàries. A més, afegeix que els escèptics també afirmaven fa trenta anys que amb l’energia eòlica marina no es podien guanyar diners, i estaven equivocats.
La demanda d’energia verda o de combustibles derivats creixerà notablement, diu convençut Jørgensen, especialment a Alemanya. El govern alemany s’ha fixat un objectiu ambiciós amb la intenció de reduir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle un 65% respecte al 1990 abans del 2030. “Alemanya necessitarà tota l’energia renovable que pugui aconseguir”. El ministeri de Jørgensen i el Ministeri d’Economia de Berlín han creat un grup de treball conjunt que explora opcions de col·laboració.
Mentrestant, ja han començat els primers treballs preparatoris al mar del Nord. L’operador danès Energinet hi ha enviat uns vaixells especials per explorar el fons marí amb aparells de sonar i minisubmarins. Busquen una ubicació que compleixi diversos requisits: el vent ha de ser potent i continuat. I s’ha de perjudicar l’entorn com menys millor.
A més a més, no pot ser un indret que ja tingui afectacions històriques. A les aigües de davant de Jutlàndia, per exemple, l’estiu del 1916 els exèrcits alemany i francès es van enfrontar en la batalla naval més gran de la Primera Guerra Mundial. Van acabar enfonsats 25 vaixells. I aquell mar es va convertir en la tomba per a més de 8.500 soldats.
Traducció d'Arnau Figueras