El presumpte interlocutor de l'ex-president del PP de València, Vicent Sanz, en la conversació gravada que li ha costat el càrrec, és l'empresari valencià Vicent Conesa. El confessor a qui Sanz assegurava, durant les falles del 93, que està en política per a enriquir-se ja sabia d'irregularitats. Vicent Conesa Fernàndez-Vitòria va contractar, el 24 de febrer de 1992, amb l'Ajuntament de Benidorm l'elaboració de dos estudis tècnics, un sobre els jardins de la ciutat i un altre sobre el soroll. Ambdós coneguts com "Mapa verd" i "Mapa sonor", respectivament. Feia tot just tres mesos que Eduardo Zaplana havia accedit al poder municipal mercès a una moció de censura fruit d'un dels casos de transfuguisme polític més sonats dels últims anys, quan la regidora socialista Maruja Sánchez va abandonar el seu grup i va passar al grup mixt.
Trenta milions per a res
Eduardo Zaplana Hernàndez-Soro signava, doncs, d'un costat un contracte amb l'empresa Delta Ingenieros, SA, per tal d'elaborar el "Mapa sonor de la ciutat de Benidorm". Qui representa l'empresa és Matilde Ripoll Garcia, dona de Vicent Conesa, i el contracte es feia per un valor de 15.571.400 pessetes. De l'altre costat, firmava un contracte amb l'empresa CRC Ingeniería Cartogràfica, SL, per a l'elaboració d'una "Diagnosi dels jardins de la ciutat de Benidorm i del mapa verd". El valor de l'estudi era de 14.900.000 pessetes i el beneficiari, Vicent Conesa. Cal ressaltar que ambdues contractacions es feren per l'anomenada modalitat d'adjudicació directa, modalitat que permet agilitar els tràmits corresponents. El fet que les dues empreses tingueren seus diferents i que CRC presentara ofertes per als dos projectes esborra qualsevol indici de sospita.
I així, fins que el grup municipal socialista de l'Ajuntament de Benidorm, estudiant la informació demandada, comprova que Delta i CRC tenen el mateix telèfon. D'aquesta dada és desprèn que tenen també el mateix apoderat, Vicent Conesa, i fins i tot el mateix domicili social. Àngel de la Fuente, portaveu municipal del PSPV-PSOE, qüestiona la "necessitat" dels estudis, i assegura que "si s'hagueren pagat, seria un robatori, per desmesurats, als ciutadans de Benidorm", perquè a banda d'una "mala adjudicació, tota aquesta informació que es vol obtenir es troba recollida en el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU)" de la ciutat. Ara no tan sols els estudis no s'han elaborat, sinó que la Conselleria d'Administració Pública, a través de la Direcció General d'Administració Territorial, advertia el passat 8 de febrer Eduardo Zaplana de les irregularitats comeses en les dues adjudicacions.
L'informe, emès per Rafael Garcia Pertusa, director general d'Administració Territorial, assenyala que l'adjudicació directa "no és utilitzable" en el mapa sonor perquè supera la quantitat màxima permesa per a aquesta modalitat, 15 milions. Quant al mapa verd, el contracte no compleix el requisit general de consulta a tres empreses especialitzades, així com el requisit previ d'aprovació i publicació del plec de condicions. A causa d'aquestes irregularitats, els PSPV-PSOE de Benidorm ha demanat una comissió d'investigació per tal d'aclarir-les. De la Fuente desconfia i assegura que a l'Ajuntament de Benidorm "es respira un tuf estrany, sembla que algú s'aprofita dels seus càrrecs per a fer negocis en benefici propi".
'Maruja la trànsfuga' s'enriqueix
Però les comissions d'investigació demanades pel PSOE i desateses pel PP giren al voltant, gairebé sempre, de dos noms propis. I aquests són Maria Sánchez Trujillo i Pedró Martínez, el seu marit. La història d'aquesta parella és un dels exemples més clars d'enriquiment ràpid, suposadament produït des de la seua entrada a l'Ajuntament, que compta amb el quart pressupost del País Valencià. Maruja "La trànsfuga" o Maruja, a seques, com la coneixen a Benidorm, i Pedró Marti, nom artístic del seu home quan liderava El ballet de Pedro Marti durant la dècada dels setanta, compten amb un grau de permissió per a fer i desfer per part d'Eduardo Zaplana, que, segons el portaveu municipal socialista, ha fet que l'alcalde "havent tingut l'oportunitat de demostrar que era un bon gestor, haja demostrat justament tot el contrari".
La història política d'aquesta controvertida parella comença amb allò que De la Fuente qualifica d'"el més gran error que hem comès els socialistes". Maruja Sánchez va ser fitxada per Manuel Catalàn Chana, aleshores alcalde socialista, per a les eleccions municipals del 91. Prèviament hi havia hagut un acostament amb el nomenament de Marti com a funcionari de confiança i coordinador de festes durant l'anterior legislatura local. Maruja, propietària d'una acadèmia de ball on s'ensenyen sevillanes i flamenc, i Pedró Marti controlaven la Casa dAndalusia a Benidorm, amb la qual cosa s'asseguraven un bon grapat de vots. Una vegada guanyades les eleccions municipals, el nou coordinador de festes, el regidor socialista Agustí Navarro, constata que Pedró Marti es queda amb comissions dels espectacles contractats. Comencen les desavinences i Pedró Marti és separat de les seues funcions. Aleshores, Maruja, que havia acudit a les eleccions com a número 6 en la llista del PSOE, ix del grup socialista i forma el grup mixt, llavors inexistent. La moció de censura propiciada per aquesta maniobra política dóna l'alcaldia al popular Eduardo Zaplana el 22 de novembre de 1991. I Maruja, de qui totes les fonts consultades han coincidit a ressaltar que és una "nul·litat rigorosa" i que "literalment no parla", es fa amb la Regidoria de Cultura, que és l'encarregada de contractar els espectacles que l'Ajuntament de Benidorm organitza i que superen la trentena al llarg de l'any. Autemàticament, Pedró Marti és nomenat assessor de l'Àrea Sòcio-cultural. Maruja tanca l'acadèmia de ball i a partir d'aquest moment, el matrimoni comença -vox populi- a donar mostres "descarades" d'un canvi radical de vida, fent ostentació de riquesa, quan tot just un any abans "tenien seriosos problemes econòmics".
Maruja, a qui l'11 de febrer, en un ple extraordinari, se li assigna un sou mensual de 230.000 pessetes de dedicació exclusiva, més 25.000 com a portaveu del nou grup mixt, i 200.000 més en concepte de funcionament intern d'aquest grup, denuncia poc després de la moció de censura amenaces de mort. Llavors, li assignen un servei especial que consisteix en dos policies municipals, Sebastiàn Orias i Juan Carlos Rivera, que li fan d'escorta personal amb dedicació exclusiva. Situació que el Govern Civil d'Alacant va qualificar d'il·legal. Aquests agents demanen l'excedència i són contractats de nou com "assessors culturals" per tal que puguen continuar fent d'escorta personal de Maruja i de Pedró Marti a càrrec de l'Ajuntament. Els agents arriben a cobrar alguns mesos fins a 290.000 pessetes només d'hores extres. Hores extres que consisteixen sovinl a portar-li la compra a Maruja. O assistir amb la regidora de Cultura a l'estrena d'El guardespaldas, la pel·lícula protagonitzada per Kevin Costner i Whitney Houston.
En tres anys, l'esperpcnt ha donat fruits. La voluntat d'Eduardo Zaplana, que des de la seua designació com a president del PP al País Valencià el passat 26 de setembre ha delegat moltes de les seues funcions a l'Ajuntament de Benidorm, de recuperar l'esperit i l'auge que va tenir aquesta ciutat en els anys seixanta, l'ha portat a ressuscitar el Festival de la Canción de Benidorm. I qui gestiona aquest esdeveniment, que en algun dels sectors econòmics més influents de la ciutat és considerat un mort? La resposta és Pedró Martí. Així, el promotor d'espectacles monopolitza tota l'activitat lúdica de Benidorm sense donar comptes a ningú. I tot i que té un despatx a l'Ajuntament, el seu autèntic banquer és la plaça de bous de la ciutat, també gestionada per ell. Un important empresari del poble ha declarat a EL TEMPS que al llarg d'aquest temps han aparegut desajustos comptables sense justificació, aspecte que atribueix a les comissions, que, "d'altra banda, no són una cosa nova, sinó que han existit sempre". Un festival que representa un cost addicional en publicitat de l'Ajuntament a la cadena de televisió privada Antena 3 de 90 milions l'any 1993 i de 140 per a l'edició d'enguany. Un estiu, el que ja ha començat, en què Eduardo Zaplana ha llogat l'espectacle multimèdia que va ser instal·lat dins del llac de l'Expo de Sevilla, l'any 1992, i que l'alcalde vol instal·lar a la façana marítima de la platja de la ciutat, dins del mar. I el cost suma 120 milions de pessetes. Xifres, totes plegades, que abonen amb força el repetit discurs de Zaplana qui assegura que, en cas de fer-se amb la presidència de la Generalitat valenciana, "reduirà la despesa pública".
Urbanització Barranco Hondo
En aquest context, la parella formada per Maruja i per Pedró Marti no solament canvia de pis dins del mateix Edifici Marina San Pedró, sinó que es fa un xalet al terme municipal del Finestrat valorat en 40 milions de pessetes -només la llicència d'obres j a ha costat 1.600.000 pessetes-. I encara més, la parella adquireix un xalet a la Urbanització Barranco Hondo, al terme municipal de la Nucia, dotat amb sistemes de seguretat i amb càmeres de vídeo al voltant de tot l'edifici. 1 un intercanvi constant de cotxes, fins arribar a l'actual BMW 735 injection. Una carrera gens menyspreable quan encara no s'han complert tres anys des de la seua arribada al poder municipal a Benidorm.
Una carrera política que havia començat amb una bona targeta de presentació. Quatre mesos després de l'arribada de Maruja Sánchez, la regidora s'estrenava amb una moció presentada el 29 de maig de 1992 sobre l'aprovació d'una despesa de 9.843.712 milions de pessetes "per a la pintura de la plaça de bous". Eduardo Zaplana la signava dos dies després. El 28 d'octubre de 1993, el grup municipal socialista demanava a l'alcalde informació sobre l'empresa que havia realitzat les tasques de pintura, la fórmula de contractació dels treballs, la quantitat pressupostada i la data de la comissió municipal en què s'informàsobre el tema. La resposta del portaveu del grup municipal popular, Vicent Pérez Devesa, datada el 21 de gener d'enguany, diu textualment: "He de comunicar-li que l'Ajuntament de Benidorm no ha realitzat cap tipus de contractació dels esmentats treballs de pintura". La plaça s'ha pintat, s'ha pagat però ningú no sap qui ha cobrat ni com ni quant.
Eduardo Zaplana va començar el seu mandat amb algunes irregularitats que han esdevingut cròniques. I quan tot indica que ha de ser capaç de guanyar les primeres eleccions municipals, ja somia amb la Generalitat valenciana. Però Vicent Sanz el pot retornar a la dura realitat local.