Es tractava de posar en valor la força de la gent. I s’ha tornat a aconseguir. Aquesta era la satisfacció que impregnava dissabte la sortida de la marxa, tot just abans que esclataren els coets, que deixaven aroma a pólvora durant els seus primers passos. Ambient reivindicatiu i festiu per iniciar el recorregut amb pancartes i música, amb peces musicals que ja són llegendàries. Un esclat de llibertat concentrat en els metres quadrats que ofereix la plaça de l’Església de l’Assumpció, davant de l’Ajuntament de Vinaròs, lloc habitual d’inici d’actes reivindicatius. Estelades que espurnejaven l’aire, portades sobre les espatlles, onejant a la brisa del migdia en un dia de sol potent. Hi havia ganes, es notava a l’ambient.
La Marxa Centre, com les altres, naixia amb un fort component territorial. Cinc hores de recorregut i, al final, un acte polític. La jornada, convocada per l’ANC, comptava amb el suport de Decidim, entitat relacionada amb la plataforma catalana. Tot quedava condicionat per una sèrie d’accions que posen l’accent en el record, fa quatre anys, de la mobilització europea més important de les últimes dècades. Més de dos milions de persones van dipositar el seu vot a les urnes aquell 1 d’Octubre. La esfereïdora contrapartida, en la memòria, les 1.300 persones agredides per les forces policials. Àlex, de la Ràpita, recordava “les cares de la gent darrere els vidres de l’edifici, amenaçats. Les veig totes les nits, quan me’n vaig a dormir”.
Geroni Salvador, de la plataforma Decidim, explicava que al Baix Maestrat participen “de forma molt activa en totes les lluites i animem tota la societat civil valenciana”. Valora la mobilització social molt positivament. “La Marxa continuarà fins a la Ràpita, on es clourà amb un acte polític que s’espera multitudinari”. No s’oblida que la Ràpita va ser una de les poblacions més castigades aquell 1 d’Octubre. Quatre anys després hi arribaven autobusos des de València i Castelló.
Al llarg del camí, a banda i banda de la carretera s’observava el paratge esquerp que es multiplica per tot el Maestrat i les Terres de l’Ebre. Un paisatge identifica ambdós territoris com un de sol des de temps immemorials. Comerç, famílies, relacions. Entre la gent, persones diverses amb motivacions semblants comparteixen camí i causa.
“He vingut per defensar allò en què creiem, el dret d’autodeterminació dels pobles, per defensar la llibertat d’expressió i les urnes”, comenta Josep, d’Ulldecona, el qual afegeix que “el poder està en la gent sempre i quan la gent surti de casa mai no hem d’abaixar la guàrdia”.
Altres integrants són valencians establerts al Principat. Sobretot a la Ràpita, on “sempre ens han estimat i ens hem incorporat a les dinàmiques populars de reivindicació d’un país diferent on vivim ara, i això passa indubtablement per la independència”. Alguns reconeixen, això sí, que “cal reactivar l’esperit de l’1 d’Octubre”, perquè detecten “una petita davallada”. “Necessitem tornar a recuperar forces per continuar allò que vam iniciar. Les marxes visualitzen que encara som capaços de mobilitzar-nos“.
La força continua estant en la gent. Hi ha la sensació que només cal una petita espurna per tal que tot torne a arrancar novament. Joan i Ricard, també presents a l’acte, remarcaven que “és un gran dia”. Tot i el pessimisme per la divisió entre partits independentistes, assenyalen que aquestes diferències eren previsibles. “Són part natural de tot procés”.
Des d’Alcoi s’havia desplaçat Robert, que valorava molt positivament el miler de persones participants en la Marxa. “Hem tallat l’N-340, i, segurament no és històric, però sí que és important”. Quant a presència policial, tot i que discreta, Robert apunta que, “probablement ens han dedicat el dia”.
A banda de integrants del País Valencia, molta gent s’ha desplaçat també des de Reus, capital del Baix Camp. Per exemple Fina, que sempre està a punt per participar en totes les convocatòries d’aquest tipus. “Ja fa molts anys que tenim restringits els nostres drets, la nostra llibertat, la llengua. Per tant, si no lluitem nosaltres per totes aquestes coses, ningú ho farà, i per això estic aquí”.
Com altres membres de la Marxa, Fina valora la tasca dels partits, però considera que la intensitat del pols està en la gent. “La gestió política hi ha de ser, la taula de diàleg deu continuar existint, però els que devem de fer per tal que Espanya ens escolti som la gent, els que vam ser i continuem estan, tot i que ara estiguem un mica cansats. La gent hem de tornar a sortir al carrer”, conclou
Fent camí, carretera i quilòmetres amb unes elevades temperatures, ens trobem amb Toni i Cristian, de Barcelona; o a Jaume, de Sant Sadurní d’Anoia, al Penedès, “capital del cava”, recorda. Caminen en grup, juntament amb Bernat, de Vilanova i la Geltrú (Garraf). Han agafat l’autopista per assistir a la Marxa. “Vam arribar ahir i vam dormir a Vinaròs”. “Estem aquí perquè ho celebrem i ho reivindiquem tot, també uns Països Catalans lliures de peatges de feixisme, d’homofòbia i de masclisme, i també ens volem alliberar del jou espanyolista. Per això caminem”.
També hi ha gent procedent de Càlig, al Baix Maestrat, com David, que va estar l’1 d’octubre de 2017 a Alcanar, al Montsià, on “vaig anar a donar suport, a viure l’ambient, que va ser espectacular. Un moment importantíssim en la història”. David assegura que “comprovar com la gent entrava al centre cívic plorant va ser una experiència grandiosa”. Cita també la Via Catalana de la diada del 2013 i la consulta del 9-N del 2014. “Sento molta enveja del poble català, que se sap organitzar tan bé”. Com a valencià, crec que tenim l’exemple dels catalans, i sé que podem fer moltes coses”.
Respecte a la Marxa, tot i així, David esperava més gent. “Sempre esperes més suport, però sortir de Vinaròs amb estelades, m’ha fet il·lusió”. “El terme Països catalans em commou moltíssim, però crec que al País Valencià estem molt apagats”, reconeix. “Ara comptem amb mitjans d’informació més sensibles, mes creïbles, però hi ha molt feina a fer”.
La Marxa continua fent trajecte per la carretera tallada. Ni un sol vehicle interfereix el camí cap a la Ràpita. Com recorden alguns dels membres de la Marxa, l’última acció que es va fer es va aturar al riu de la Sénia. “Encara que siga simbòlic, aquests detalls són importants, perquè avui hem aconseguit travessar el riu, i això ens anima a continuar junts”. La música continua present, especialment al pont de la Sénia, on es desplega una gran pancarta que llueix la coneguda frase, més present que mai: “Lo Sénia no és frontera”.
Dolçaina i tabal presents al llarg de la Marxa, una nova aturada serveix per posar el so vital a l’instant: “La Muixeranga” i “Els Segadors”. Una gran estelada es desplega, la gent s’atura. Moments per fer més fotos, més vídeos. En finalitzar, aplaudiments i crits de “visca la Terra”. Els Mossos d’Esquadra es miren l’escena tot fent recordar, amb els seus uniformes, que la frontera ja s’ha superat. Al punt d’avituallament es reparteixen aigües i llaunes de diferents i conegudes marques per tal de refredar la temperatura i continuar agafant forces per arribar a la Ràpita, punt de trobada i on s’esperava la cloenda amb la presència d’Elisenda Paluzie, presidenta de l’ANC; Jordi Gaseni, president de l’Associació de Municipis per la Independència i alcalde de l’Ametlla de Mar (Baix Ebre), i l’alcalde de la Ràpita, Josep Caparrós, un dels represaliats per permetre el referèndum de fa quatre anys. Un Primer d’Octubre que, malgrat la persecució, han continuat reivindicant, i aquest 2021 més que mai arreu de tot el país.