“1-O, lluitem i guanyem la independència”. Així era el lema que encapçalava dissabte la marxa que sortia de Sant Julià de Ramis i que havia d’acabar a Aiguaviva. La manifestació, convocada per l’Assemblea Nacional Catalana, volia celebrar els quatre anys del referèndum d’independència dut a terme l’1 d’octubre del 2017. La convocatòria tenia l’objectiu de fer passar els manifestants per cinc de les poblacions gironines que van ser greument agredides pels cossos de seguretat espanyol: Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter, Girona, Vilablareix i Aiguaviva.
El dissabte començava amb un cel clar, sense cap núvol i amb una temperatura d’allò més calorosa, que no acostuma a produir-se a inicis de la tardor. Centenars de persones es concentraven ja ben d’hora, a les 8 del matí, al pavelló de Sant Julià de Ramis, lloc on fa quatre anys es van veure imatges esfereïdores per l’agressivitat dels cossos policials espanyols. Entre les persones que s’hi concentraven hi havia l’expresident de la Generalitat, Quim Torra, que després seguiria els 14 quilòmetres de la marxa.
Tot just a les 8 del matí els assistents es començaven a moure direcció cap a Sarrià de Ter, tallant la carretera N-IIa. La marxa es distingia per les proclames independentistes i pels cartells que reivindicaven els Països Catalans i la república catalana. La manifestació era encapçalada pel vicepresident de l’Assemblea Nacional Catalana, David Fernàndez, que també seguiria tot el recorregut.
Hi havia persones de totes les edats, des de gent de 80 anys fins a menuts que fa quatre dies, com qui diu, que caminen. La majoria dels manifestants portaven samarretes de la tradicional manifestació que se celebra a la Diada cada any.
Molts dels assistents s’acostaven al president Torra per fer-s’hi fotos i xerrar amb ell. En declaracions per a EL TEMPS, el president destituït tot just fa un any qualificava la proposta de la CUP de celebrar un referèndum l’any 2025 “d’interessant”. Segons l’expresident, el que cal és “marcar una data”. En aquest sentit, també afirmava que l’embat democràtic que es reclama “en necessita una, de data, ja sigui un referèndum o una DUI”. Entre crits d’independència, Torra també criticava el “partidisme” i la seva falta de “sentit de país”, mentre també celebrava “la força i el coratge” de les mobilitzacions independentistes.
De fet, entre els manifestants hi havia un cert escepticisme cap als partits. Exemple en aquest sentit en són el Josep Maria Pou i el Joan Ramon Artigas, que anaven a la marxa per reclamar que les formacions polítiques es “posin les piles”. En Josep Maria era més específic i reclamava al president Aragonès que “s’espavili una mica”, deia criticant la taula de diàleg. També volia ressaltar que ell era de la CUP, però tant ell com en Joan Ramon es mostraven crítics amb la proposta del partit anticapitalista de fer un nou referèndum. “El referèndum ja el vam fer”, asseguraven.
A mesura que anava avançant la marxa, més cotxes en quedaven encallats al darrere, formant una cua considerable. Després de Sarrià de Ter, els caminants entraven a Girona pel passeig de la Devesa al crit d’“1 d’Octubre, ni oblit ni perdó”. Tot i que la gran majoria dels 7.000 manifestants partien des de Sant Julià de Ramis, alguns, com l’Àngela i en Cesc, s’enganxaven a l’altura de Girona. Aquesta parella, que venien des de Sentmenat (Vallès Occidental), reivindicaven que “encara som vius” i es mostraven molt descontents amb els partits independentistes. L’Àngela es preguntava “què donaríem a entendre si ningú hi vingués”, en referència a la manifestació a la qual ells mateixos havien acudit.
Mentre avançava la manifestació per Girona, el vermell, el groc i el blau de l’estelada inundaven els carrers de la ciutat. La marxa era una festa: tothom tenia les cares somrients de felicitat, mentre un grup anomenat Escamot per la Independència feia música tocant el violí, el timbal i la gralla. Tot i la calor, els manifestants independentistes seguien dempeus, passant per l’avinguda Jaume I i després seguint pel carrer Joan Maragall. Mentrestant, agents de policia controlaven el trànsit al mateix temps que es formaven embussos de cotxes al centre de la ciutat.
Un cop sortien de Girona, els manifestants es dirigien direcció cap a Vilablareix per la carretera GI-533 i, seguint-la tot recta, arribaven a la pista esportiva d’Aiguaviva, on hi havia preparada una carpa amb un escenari a l’interior. Tot just quan entraven al poble, els marxants s’aturarien per immortalitzar el moment amb una fotografia conjunta. “Visca, Catalunya lliure!”, se sentia al mateix temps que es guardava la imatge. Arribarien a la carpa cap a les 12.30 h, amb un cansament evident vençut per les ganes de mobilització. Molts d’ells s’asseien a la gespa verda que envoltava la pista esportiva, perquè molts no cabien a la carpa. Mentre esperaven el discurs d’alcaldes, represaliats i els representants d’Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana, molts dels nouvinguts aprofitaven per reposar.
L’ambient era festiu, i els altaveus que feien sonar la música hi ajudaven. L’olor a carn a la brasa —la feien en una caseta envoltada amb fotos de l’1 d’Octubre— també feia l’ambient més familiar. En Quim Coca, de 77 anys, que passejava amb estelada i ulleres de sol, afirmava que venia de Barcelona i que durant la mateixa nit de dissabte, un cop més, aniria a tallar la Meridiana. “He vingut per gaudir de la solidaritat de la gent. Això és molt maco”, afirmava tot identificant la marxa com una prova de força del moviment. Coca, a diferència d’altres caminants, deia que no venia per pressionar els partits. “Han tingut molta gent a la presó i a l’exili”, afirmava mentre esperava els discursos de cloenda.
L’acte d’Aiguaviva començava amb la gent aixecant els cartells en què es llegia “independència” i que regalaven tot just a l’entrada del poble. Tot seguit, els alcaldes de Girona, Aiguaviva i Sant Julià de Ramis donarien la benvinguda als manifestants. A continuació s’ensenyava un vídeo amb imatges impactants de l’1 d’Octubre, que acabaria amb aplaudiments. Dos represaliats, la Carme Renedo i en Jordi Pesarrodona també feien els seus parlaments. La primera recordava la repressió que va viure Aiguaviva, mentre Pesarrodona cridava a la “mobilització permanent”. El vicepresident de l’ANC, David Fernàndez, i la membre de la junta d’Òmnium Cultural, Blanca de Llobet, clourien l’acte reclamant als partits independentistes que s’apliqui el mandat de l’1 d’Octubre. Per tancar la marxa sonaria el cant d’”Els segadors”.