Illa, Rosselló, 17 hores, 1 d’octubre de 2021. Malgrat l’hora, són uns milers de persones que s’han concentrat a l’espai “La Catalana” (com un símbol) del municipi del Riberal, a la Catalunya del Nord. Venen del nord, venen del sud de l’Albera. L’acte començava amb el cantant Pere Figueres —al qual se li retia un homenatge al mateix lloc— abans que diverses persones pugessin a l’escenari per subratllar el paper de la Catalunya del Nord i la seva gent per permetre que s’organitzés, ara fa quatre anys, el referèndum de l’1 d’Octubre. “Hem vingut perquè tot això va ser possible gràcies a la Catalunya del Nord. Era imprescindible venir aquí i poder donar les gràcies als nostres germans del nord” afirmava Mireia, que ha pujat del Maresme per participar als actes d’Illa i Figueres.
L’acte rossellonès va ser separat en dues parts: primer la gent del nord abans que entressin en joc figures destacables del Principat. Amb un discurs de la batlessa dels Banys, Maria Costa, abans que pugessin a l’escenari una desena de voluntaris nord-catalans que desfilaven amb la cara tapada anunciant el seu nom seguit per un “vaig fer possible l’1 d’Octubre”. Una pluja d’aplaudiments dels assistents rep cada un dels voluntaris. “No diuen res més?”, es qüestionava una dona abans que el seu veí li parlés de “símbol”. Per saber què els va estimular a participar en el referèndum, caldria parlar directament amb ells. Una forta emoció contamina tothom amb l’anunci de la presa de paraula per part del president Puigdemont. La gent s’aixeca amb el mòbil a la mà per veure l’expresident de la Generalitat fins que apareix a les pantalles de l’escenari. Les seves primeres paraules van per a la Catalunya del Nord abans d’animar la gent a continuar lluitant “contra un Estat poderós”. Els representants de tres entitats de la societat civil (Jordi Gaseni, president de l’AMI; Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, i Elisenda Paluzie, presidenta de l’ANC) seguiren amb la mateixa lògica: un homenatge al nord pel seu paper el 2017 (però també per ser territori històric de refugi per als represaliats, segons paraules de Jordi Cuixart) i un discurs exaltat mirant cap al futur, cap a la creació d’una república catalana.
Una paraula es repetia en els parlaments com per simbolitzar aquest acte: “unitat”. Els ponents dels dos costats de l’Albera es referien a un sol “poble català”, a un “nosaltres” sense distinció entre els dos territoris. El fet destacable d’aquest acte era, sens dubte, l’anunci del lloc on es va guardar el material de vot de l’1 d’Octubre. Més enllà d’unes paperetes que es van imprimir a Elna, era finalment a Illa on es van amagar les urnes. Per una banda, es podia entendre el desig d’explicar amb detall com es van organitzar les coses. De l’altra podia semblar arriscat donar llum a un lloc clandestí... que ja no ho serà més. “Em sorprèn”, explica un dels espectadors. “Si han de tornar a votar, la policia sabrà ja on haurà d’anar a buscar les urnes!”.
L’1 d’Octubre, un esdeveniment que transcendeix la frontera
Més enllà d’un homenatge, l’acte d’Illa permetia sortir d’una visió quasi passiva d’una zona per emmagatzemar material electoral i donava la possibilitat a actors del nord de rememorar amb emoció un dia que per a ells també va ser històric. “Has vist, hi ha el Cuixart! Que fort!”, llença una dona a la seva amiga. Sembla que l’única presència de figures de l’independentisme principatí i de sentir en directe donar-los les gràcies és un bonic homenatge per a uns quants. Entre voluntaris i espontanis del dia 1 d’Octubre del 2017 hi ha uns quants a la Catalunya del Nord. Una mobilització interessant per part de persones que no podien participar en el vot. “Jo vaig baixar a la Jonquera sense pensar-ho massa”, explica una de les voluntàries nord-catalanes que sortia del públic com una estrella del rock, sota els aplaudiments d’anònims, un somriure als llavis i els ulls humits d’emoció i orgull. “Per mi era una evidència. Jo no podia pas votar, però volia permetre que els qui tenien el dret ho poguessin fer. Perquè si votaven ells és com si votés també jo. És la solidaritat catalana”, afegeix. La idea d’un vot “per procuració” per part de la gent del nord es repeteix molt entre unes persones que, sense votar, s’han sentit actors d’un esdeveniment històric per al futur del seu poble, per molt que no afecti directament el territori on viuen. “Amb l’1 d’Octubre s’ha parlat de nosaltres a la televisió francesa, feia goig. Bo, no ho han pas explicat bé, però com a mínim n’han parlat”.
Entre l’auditori també es fan sentir veus dissidents. “Cal reconèixer que havia poca gent del nord avui. Als parlaments s’ha parlat poc de la Catalunya del Nord fora de donar les gràcies per amagar les urnes aquí”, confessava una militant nord-catalana que també invoca un cert “paternalisme” cap al nord. Afegia, també, que “per la Diada de la Catalunya del Nord el novembre del 2017 molta gent del sud hi va pujar. Si la Diada tenia el seu propi lema, una part de la gent que va pujar ho feia en relació amb el referèndum. Aplaudiments i gent cantant “no volem ser una regió d’Espanya” pels carrers de Perpinyà; hi havia una certa desconnexió amb el context local. La gent venia sense conèixer la nostra realitat”. Un altre lamentava un acte que “s’hauria pogut fer a qualsevol lloc”, una vegada esmentat el tema de les urnes. “Suposi que queda bé pujar a Illa, però és turisme polític, la gent ha pujat per aplaudir i, mira, ara que s’ha acabat l’acte tothom ja ha marxat!”.
El primer dia de les commemoracions de l’1 d’Octubre tenia aspecte de marató, ja que una vegada acabat l’acte rossellonès començava una hora i mitja més tard un segon acte a Figueres, a l’Alt Empordà. En pocs minuts, un ball de cotxes feia quedar buit l’entorn de l’espai “La Catalana”. A Figueres reapareixien cares familiars que també havien creuat des d’Illa. Uns quants nord-catalans feien el viatge igualment, “emprés d’aquest acte sem més mobilitzat que mai. Baixar i retrobar-nos per seguir la festa aquí, al sud, era important”. A plaça Catalunya, Ginestà i Xavi Sarrià els van regalar la festa que esperaven.