«El moment fundacional de la República Catalana», «un punt de no retorn» i un «punt d’inflexió en la història de Catalunya». Són tres dels qualificatius de l’1 d’octubre de 2017 segons el discurs institucional del Govern de Catalunya en el quart aniversari d’aquell referèndum.
En un acte institucional a La Maternitat de Barcelona, amb tots els consellers presents, el vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró, i el President Pere Aragonès van llegir un breu comunicat (quatre minuts i mig) pactat entre els dos socis de govern, Esquerra Republicana i Junts per Catalunya. Amb presència dels mitjans de comunicació però sense públic ni convidats.
Puigneró va ser l’encarregat de llegir el primer paràgraf, que qualificava l’1 d’Octubre de «gran repte col·lectiu i gran èxit popular», «moment fundacional de la República Catalana» i «llavor de la victòria de la nostra llibertat», «un acte democràtic sense precedents que es va fer tot i tenir un Estat obsessionat a impedir-ho».
La resta del comunicat el va llegir el president Aragonès, qui va començar dient que «l’1 d’octubre representa un punt d’inflexió en la història de Catalunya i la reafirmació del poble català en la seva sobirania i en la democràcia». Un «punt de no retorn», va afegir.
Aragonès va afirmar que «el referèndum és la solució inevitable i ho saben els catalans i catalanes i ho sap l’Estat. L’única opció que permet que tothom s’expressi lliurement». Segons el president de la Generalitat, «ara toca recuperar l’esperit de l’1 d’octubre, constatant que, quan treballem junts, quan aconseguim la comunió dels primers dies d’octubre, aquest país és imparable».
Va afegir que un dels «aprenentatges» d’aquella data és que els catalans «només avancem quan generem grans consensos» i va assenyalar-ne quatre: «Fi de la repressió i referèndum, autodeterminació i amnistia».
Per acabar, va assegurar que «aquest Govern es declara alhora hereu del referèndum de l’1 d’octubre i es compromet a continuar el camí cap a la independència». Això implica, «en primer terme», forçar «una negociació al Govern espanyol però no només», ja que el Govern no «renuncia» a res, i «es conjura a treballar per a fer possible la culminació de la independència de Catalunya».
La vespra de l’1 d’octubre, l’expresident Carles Puigdemont s’havia manifestat, des de Brussel·les, partidari de vèncer «la temptació de la divisió». En un vídeo emès pel Consell per la República, Puigdemont afirmava que «hi ha camí, que hi ha formes de victòria que són a les nostres mans». L’objectiu, va afegir, ha de ser «la pervivència de Catalunya com a nació», i això «només és possible com a estat independent», perquè «la nació catalana no serà mai acceptada com a tal dins de l’Estat espanyol».
Puigdemont es va mostrar escèptic sobre la possibilitat que la negociació amb l’Estat espanyol pugui tenir èxit. «En aquests quatre anys -va opinar- l’Estat ha persistit en la seva repressió sense defallir». I va reblar: «Hem sentit moltes paraules i hem vist molts gestos més pensats per intentar fer creure al món que l’1-O ja era un full girat que per abordar una resolució del conflicte amb coratge i honestedat».
L’acte d’Òmnium
El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, va recordar que se celebrava l'acte de la seua entitat «davant de l'Escola Ramon Llull» perquè era «una de les moltes escoles que va patir la violència de l'Estat ara fa quatre anys, quan la ciutadania de Catalunya exercia pacíficament el seu dret de manifestació, el seu dret de reunió i també el seu dret d'autodeterminació».
Cuixart va parlar també de «punt no retorn» i va afirmar que el límit que «mai no creuarem és la violència. Malauradament, l'Estat no pot dir el mateix», va reblar.
Segons el president d'Òmnium Cultural, l'1-O «va ser demostració que la suma entre la ciutadania i les institucions és molt sovint la que permet desafiar l'Estat des de la lluita no violenta» i va reclamar «preservar l'1-O de les lluites partidistes». També va afegir que és «imprescindible que es posi damunt la taula una proposta unitària.
Cuixart va anunciar que han presentat «una petició al jutge perquè aparti al sindicat policial que està acusant els ciutadans de la macrocausa judicial de l'1-O».
A continuació, la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, va recordar que «dos milions de persones van votar i van demanar als responsables polítics la implementació d'un resultat que clamava per la independència d'aquest país».
Va insistir que l'1 d'octubre es va fer amb «unitat, generositat, confiança, il·lusió i esperança d'un millor futur», i va concloure que «no hi ha un camí enrere; només podem anar endavant».
Oriol Junqueras (ERC) va qualificar la data de fa quatre anys de «victòria de la democràcia i del camí cap a la lliberta d'aquest país».
«La repressió no s'ha acabat», va recordar Oriol Junqueras, que va afegir: «molts de nosaltres vam posar la nostra llibertat individual al servei de la llibertat col·lectiva del nostre poble». I, precisament per això, segons Junqueras, cal «persistir» en la lluita contra la repressió, demanant «amnistia»; persistir en el camí cap a la llibertat, amb un «referèndum» i persistir en el desig «d'independència».
Jordi Sànchez (Junts per Catalunya) va assegurar que es commemora l'1-O, «no per tenir-lo guardat en una vitrina, no per tenir-lo dalt d'un pedestal, oblidant la seva fortalesa i el seu sentit polític, sinó per projectar-nos amb el mateix compromís que fa quatre anys».
Va insistir, com havien fet Aragonès a primera hora i Junqueras després, en el concepte de «comunió profunda entre la societat i les institucions», i va definir el compromís actual: «guanyar la confiança entre ciutadania i institucions, entre partits i associacions, dissenyar un espai compartit comú i una estratègia única per tornar a guanyar el dret a que Catalunya esdevingui un Estat independent enforma de República».
Sànchez va acabar la seva intervenció anomenant «grans herois» als «que van fer possible l'1-O, els més de dos milions de ciutadans que van desafiar la por i van apostar pel futur d'aquest país».
Dolors Sabater (CUP) va reivindicar l'1 d'octubre i el 3 d'octubre perquè «si l'1 va ser la victòria d'un poble que va aconseguir votar i guanyar la independència», el 3 d'octubre «l'aturada de país que van promoure els sindicats minoritaris, els sindicats de classe, va sumar a l'independentisme majoritari tot el sobiranisme que deia que sí que hi ha un dret a decidir i que no es podia permetre la persecució de la voluntat d'autodeterminar-se». Aquesta hauria de ser, segons Sabater, la «brúixola» de l'independentisme. Per acabar, Sabater va demanar que s'aprofite el referèndum d'Escòcia del 2023 per fer un nou referèndum d'autodeterminació a Catalunya.
La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie va voler donar «un missatge optimista» ara que «al Parlament s'evidencien diferències entre les estratègies i les tàctiques per tornar a aconseguir la independència». Segons Paluzie, «bevem de les fonts que ens va fer victoriosos l'1 d'octubre», i «és possible trobar elements en les propostes de tots els partits i associacions que ens retrobin a un camí de victòria contra l'Estat».