El Parlament reprenia el debat de política general que començava a les 16:30 de la tarda, després de dues jornades en les quals es feien paleses les diferències estratègiques entre ERC, Junts i la CUP. Mentre Aragonès feia al dilluns un discurs a favor de la taula de diàleg, Junts i la CUP es mostraven escèptics durant la jornada de dimarts. El PSC de Salvador Illa defensava juntament amb el president l’aposta per la taula de diàleg, a la vegada que li allargava la mà per aprovar els pressupostos de la Generalitat.
Dijous era el jorn de decidir el vot sobre totes les propostes de resolució que han de marcar aquest curs legislatiu que acaba d’iniciar. Vox començava amb un discurs guerriller contra l’independentisme, afirmant que portaria als tribunals a la Mesa del Parlament per admetre a tràmit les propostes de resolució en referència a l’autodeterminació i el rei emèrit Joan Carles I. Alhora, el portaveu del partit ultradretà feia un discurs contra l’actual llei de memòria històrica, l’eutanàsia i la immigració. Fet que més tard li recriminava el diputat de Ciutadans Martín Blanco, que considerava inacceptables les paraules de Garriga en matèria d’immigració.
Ciutadans també feia un discurs contrari a l’actual Govern entre ERC i Junts. De fet, Martín Blanco culpava a les diferències en el si del Govern de la manca d’entesa per l’ampliació de l’Aeroport, mentre afirmava que els referèndums “creen divisió” citant Gaziel: “El separatisme té capacitat de generar desastres episòdics”. Ciutadans presentava propostes de resolució de llei del trilingüisme, pels autònoms i un elogi a la transició espanyola. De fet, més tard, Vox no aprovaria cap resolució, mentre que Ciutadans n’aprovava tres que es basaven en la protecció animal, l’ampliació de l’aeroport del Prat i la defensa i protecció del sector primari català.
Després de Martín Blanco era el torn de la diputada del PP a Catalunya, Lorena Roldán. Amb un discurs molt similar al de Ciutadans, realitzava un discurs apocalíptic que es basava en la marxa d’empreses, la persecució del català a Catalunya i en la crítica a les picabaralles entre ERC i Junts. Al igual que els seus homòlegs de Vox, el PP no ha aconseguit tirar endavant cap resolució. Les seves propostes es basaven, sobretot, en protegir els propietaris dels habitatges davant “l’augment d’ocupacions”, l’aposta per l’ampliació de l’aeroport i la negativa a la transformació de la comissaria de Via Laietana en un homenatge cap a la memòria històrica: “Via Laietana no es toca”, etzibava Roldán.
El diputat dels Comuns David Cid mostrava un discurs més catalanista i conciliador que Ciutadans, PP i Vox. Tanmateix, també feia una crítica a les baralles internes dins l’executiu català. Cid afirmava que les propostes de l’actual president eren “del passat”, en referència a l’ampliació del Prat, el projecte del Hard Rock i els Jocs Olímpics d’Hivern. Alhora, tirava endavant resolucions com ara el suport del Parlament al president de la Generalitat en l'impuls de la Taula de Diàleg - amb els vots favorables d’ERC i PSC, i la posició negativa de Junts- o el suport del l’hemicicle a la regulació integral del consum de cànnabis, davant la negativa de PP i Vox. D’altra banda, les seves propostes de tirar endavant la inversió de 1.000 milions d’euros més en habitatge, un nou finançament per a Catalunya i expressar la seva oposició a l’ampliació del Prat - tot i el vot a favor d’ERC- no tiraven endavant.
De fet, una de les notícies del ple és la proposició conjunta de Junts i el PSC- que s’aprovaria amb l’oposició d’ERC- per a instar al Govern de “mantenir l'acord assolit el 2 d'agost que contempla una inversió de 1.700 M€ que permeti la conversió de l'Aeroport del Prat en un hub intercontinental, així com mantenir l'acord d'inversió de les estacions d'alta velocitat ferroviària als aeroports de Girona i Reus.” De fet, Vilalta feia un discurs contra la “sociovergència de sempre” i acusava a Junts de “deslleialtat”.
Els socialistes també presentaven instar al Parlament a tirar endavant els Jocs Olímpics d’Hivern, amb els vots favorables de Junts i ERC, així com renovar els 112 càrrecs ja caducats i destinar, de forma progressiva, el 25% del pressupost de Salut a l’atenció primària.
El Parlament, alhora, rebutjava la proposta de la CUP d’instar al Govern a preparar un referèndum per al 2025 i retirar les causes contra manifestants independentistes. Els anticapitalistes sí tiraven endavant la reprovació del rei emèrit Joan Carles I i la “reactivació de de la llengua als Països Catalans”.
On sí que es posava d’acord l’independentisme, enmig d’aplaudiments, era en el suport al president Puigdemont i en culminar el camí cap a la República Catalana “a través del dret a l’autodeterminació”, proposta que comptava amb l’oposició dels comuns. El Parlament també votava a favor de reclamar una amnistia, facilitar l’articulació en el proper mes d’un Acord Nacional per a l’Autodeterminació i emplaçar als grups parlamentaris a tramitar una Proposició de Llei de l’Amnistia per a presentar al Congrés dels Diputats.
D’aquesta forma acabava un debat de política general intens, que havia de ser el mirall del que preveu aquest curs legislatiu que tot just acaba d’arrencar. Un president Aragonès amb una aposta ferma per la taula de diàleg, l’escepticisme de Junts i la CUP, la mà estesa del líder del PSC a Aragonès pels pressupostos i l’emprenyament dels republicans per “les polítiques de sempre” de l’anomenada “sociovergència”.