El PSIB-PSOE té una relació ambivalent amb el procés de normalització del català a Balears. Per una banda, en teoria reivindica el mateix -o gairebé – que el catalanisme polític -Més per Mallorca, Més per Menorca, Gent per Formentera, el PI ... - i que el social -Obra Cultural Balear... - però, per l’altra, a la pràctica, quan governa, no acaba mai de satisfer aquestes reivindicacions que tant proclama quan està a l’oposició. Sempre havia passat així, però mai amb la intensitat d’ara. Últimament el catalanisme no guanya per ensurts. Cada dos per tres ha de reaccionar davant posicions polítiques socialistes envers el català que considera «incomprensibles».
Polèmiques. Aquest passat setembre ha estat molt fèrtil, en polèmiques lingüístiques protagonitzades pel PSIB de Francina Armengol. Just iniciat el mes saltava la notícia a través de les xarxes socials d’una denúncia a la Oficina de Drets Lingüístics perquè una metge no hauria volgut atendre en català a una pacient de 79 anys. El pitjor fou que la resposta de la Conselleria de Salut, presidida per Patricia Gómez, del PSOE: es va limitar a extreure el percentatge de queixes lingüístiques sobre el total «d’interaccions» entre metges i pacients: «suposen un 0,00058%», va explicar públicament, llevant importància a les reclamacions. La secretària autonòmica de Política Lingüística, Agustina Vilaret, de Més per Mallorca, s’indignà davant d’aquesta resposta: «això és gravíssim», advertí. «Qualsevol discriminació o agressió, de qualsevol tipus, és inacceptable», digué. El líder de la formació, Antoni Noguera, exigí una reunió al màxim nivell per tractar el problema. Finalment es va celebrar la trobada, amb la consellera i altres responsables de Salut, i s’acordà investigar els fets. Fins a la setmana passada no hi havia hagut cap conclusió de la investigació.
I quan encara coejava aquella polèmica, el PSIB n’encetà una altra. En aquest cas, a la Conselleria d’Educació, dirigida per Martí March. Des d’aquest departament, o per ventura de Presidència, es va filtrar la intenció socialista de presentar una esmena a la tramitació parlamentària de la futura Llei d’Educació de Balears perquè el castellà tingui més presència a l’ensenyament. I rebentà l’escàndol: de bell de nou el catalanisme polític i social esclatà contra l’actitud que mostra el PSOE cap al català.
Amb posterioritat representants socialistes explicaren extra oficialment que la intenció és «evitar recursos judicials» de l’estil dels que portaren el Tribunal Suprem a imposar el «25% en castellà». La tesi que defensen és que si algú va als tribunals -pensen en Vox, sobretot- i finalment s’imposa aquest mínim, con va passar a Catalunya, això serà més percentatge en espanyol del que actualment es fa servir a molts de centres. Per tant, defensen que si ara es pacta - amb el PP - «una mica» de presència del castellà superior a l’actual, al seu entendre es podria evitar «el futur 25%, com a poc». I recorden que «això no és Catalunya» i que una sentència per l'estil caldria complir-la.
El catalanisme, però, no en vol ni sentir a parlar. Més per Mallorca, que fa part del Govern, ja ha advertit que no pensa ni tan sols plantejar-se res per l’estil i que si el PSOE insisteix hi votaran en contra. El conseller, March, ha reconegut que «sense acord» no serà possible que vagi endavant la intenció.
Per la seva banda, el catalanisme sindical i social s’ha indignat altre cop i ara amenaça a les clares amb mobilitzacions. Dimecres passat es reuniren a Can Alcover, a Palma, seu de l’Obra Cultural Balear (OCB), Iñaki Aicart (exportaveu de l'Assemblea de Docents), Maria Antònia Font (STEI-i), Jordi Bardají (del sindicat Alternativa), Cristina Conti (vicepresidenta FAPA), Jaume Sastre (del sindicat Unió Obrera Balear-Ensenyament), Josep de Luis (president de l'OCB) i Aina Vidal (Coordinadora de l'OCB) per debatre sobre «l'actual situació de tímids avenços en alguns aspectes, d'estancament en d'altres i de retrocés en la presència de la llengua (catalana) a l'ensenyament». La conclusió, en paraules del president de l’Obra, Josep de Luis, és que «estem preparats» per sortir al carrer. Si bé va dir que «tan de bo no sigui necessari», també volgué advertir que si cal, no dubtaran en fer-ho.