El 1798, el metge rural anglès Edward Jenner començà a utilitzar un nou sistema per prevenir la verola, que consistia a inocular a una persona sana la secreció d’una pústula d’un malalt, cosa que anomenà vacuna —de verola de la vaca o bovina, tal com la batejà, perquè havia observat que en les comunitats pageses en contacte amb vaques es patia una verola molt menys greu que l’altre tipus— i tot d’una rebé les crítiques dels que consideraven allò una violació del cos humà, al seu entendre una creació divina inviolable.
L’èxit de l’oposició a la vacuna fou tan intens que l’autoritat britànica la va fer obligatòria per llei. La Vaccination Act de 1840, amb reformes el 1853 i 1867, obligava els pares a vacunar els fills, sota pena de multes i fins i tot presó, cosa que olta gent considerà un abús intolerable del poder polític; i, en conseqüència, les raons religioses inicials es veren ampliades amb aquesta nova motivació. Just després de la llei de 1853 es fundà a Londres l’Anti-Vaccination League i després de la reforma de la llei de 1867 l’Anti-Compulsory Vaccination League. Quasi en paral·lel, en els Estats Units s’organitzaren grups socials que rebutjaven l’obligació de vacunar-se, tant per raons religioses com de llibertat individual: el 1879 es fundà l’Anti-Vaccination Society of America, el 1882 la New England AntiCompulsory Vaccionation i el 1885 l’Anti-Vaccination League of New York City, entre d’altres.
L’èxit d’aquests moviments als Estats Units es traduí en el fet que en un bon grapat d’estats es derogaren les normes que obligaven a vacunar-se. Durant tota la primera meitat del segle XX, en cada epidèmia i campanya de vaccinació apareixia el debat de l’obligació i, tot d’una, s’organitzaven moviments contraris. Després de la Segona Guerra Mundial la pressió contra els vaccins disminuí. Però, durant els anys setanta, revifà força tant als Estats Units com a la Gran Bretanya quan es va espargir un suposat informe mèdic que assegurava que la vacuna contra la diftèria, tètanus i tos ferina havia provocat vòmits, convulsions i espasmes en 36 nens. La polèmica fou tan amplificada pels mitjans de comunicació que, a pesar de les campanyes de vacunació, el percentatge d’inoculats va baixar prou tant al Regne Unit com —menys— als Estats Units. Episodis com aquests s’han seguit repetint en les últimes dècades. El 1998 va aparèixer a la prestigiosa revista mèdica britànica The Lancet —fundada el 1832— un article d’un grup de sanitaris, liderats pel metge Andrew Wakefield, que relacionava la vacuna contra el xarampió, parotiditis i la rubèola amb l’autisme i malalties del colon. L’escàndol fou majúscul quan es descobrí que el doctor citat tenia “interessos financers” que col·lidien amb el citat vaccí. Es rectificà formalment aquell article, però la inoculació de la vacuna contra les citades malalties va baixar força al Regne Unit.
A l’any 2000, en els Països Baixos aparegué un brot de xarampió a l’escola d’una comunitat religiosa contrària als vaccins. A Nigèria s’han incrementat els darreres anys els casos de poliomielitis pel massiu rebuig a la vacunació contra la malaltia. El 2005, a l’estat d’Indiana (Estats Units) s’esdevingué un brot important de xarampió en diverses escoles de comunitats que rebutjaven aquesta vacuna; també en els Estats Units, el 2014, es va viure un rebrot de la mateixa malaltia en diversos estats on les taxes de vaccinació estan entre el 50% i el 85%, prou per sota del 95% que recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per gaudir de la immunitat comunitària...
Contra les vacunes
Amb el pas del temps, els moviments contra els vaccins s’han multiplicat, però tots responen a cinc grans grups. Els que s’oposen a la vacunació obligatòria —sigui general per a tota la població o per a determinats grups, com és ara el dels sanitaris—, perquè ho consideren una violació dels seus drets; els que addueixen que no són tan efectives com les autoritats asseguren; els que asseveren que tenen més efectes negatius dels confessats; els que per raons religioses no les accepten, i, finalment, els que creuen que responen molt més al negoci farmacèutic que a la seva capacitat real d’evitar malalties.
Existeixen nombroses teories de la conspiració que són derivacions d’una o més d’aquestes raons base, com la que, respecte a l’actual vaccí contra la covid-19, assegura que amb cada inoculació s’introdueix un xip en el receptor. Alguns personatges públics promocionen això. El més conegut a l’Estat espanyol és Miguel Bosé, que arribà a assegurar que Pedro Sánchez està darrere d’una conspiració “macabra i supremacista” amb les vacunes. A la dissenyadora catalana Miranda Makaroff se li atribueix haver publicat a Instagram que “si de petites ens haguessin ensenyat a gestionar les nostres cèl·lules amb la ment, no necessitaríem ni vacunes ni medicines”. La rapera britànica Mathangi “Maya” Arulpragasam assegurà que “si he d’elegir entre la vacuna i un xip, elegeixo la mort”, apuntant-se així a la creença que les autoritats conspiren per ficar xips a tota la població mundial...
Aquests casos caricaturescos serveixen per atacar tots els moviments antivacunes. Tanmateix, hi ha persones d’alta formació que també han expressat dubtes, cosa que dona ales als moviments contra les inoculacions. S’han organitzat grups com Metges per la Veritat o Biòlegs per la Veritat que entren a discutir el que consideren la “veritat oficial”, que, al seu parer, no té sentit. Els responsables dels col·legials professionals no solen tenir manies a l’hora de reprimir aquests corrents crítics. El famós metge de Formentera acusat de negacionista de la covid-19, Ángel Ruiz-Valdepeñas, va ser suspès durant sis anys i multat amb més de 16.000 euros pel Col·legi de Metges de les Balears. Una metgessa de l’Hospital Mateu Orfila de Menorca fou suspesa sis mesos per expressar en públic dubtes sobre els efectes secundaris de la vacuna AstraZeneca. Fa dues setmanes, s’anuncià que el Col·legi de Metges d’Alacant ha obert expedient a dos col·legiats per motius semblants... En diferents col·legis professionals de biòlegs hi ha hagut sonores polèmiques per les opinions de col·legiats contra les mesures preses per les autoritats sanitàries per lluitar contra la pandèmia... A la regió de Milà, a Itàlia, les autoritats han suspès més de 1.000 treballadors del sistema sanitari —metges, infermers, psicòlegs, etc.— per no voler-se vacunar. A França s’ha aprovat una llei que permet sancionar amb suspensió, multa i fins i tot 6 mesos de presó als sanitaris que es neguin a vaccinar-se...
Aquestes mesures, entre d’altres, han ofegat el moviment antivacunes a l’Europa occidental. A l’oriental no passa igual. Les dades de l’organització internacional Our World in Data —’El Nostre Món en Dates’— mostren que les campanyes de vaccinació no van gaire bé a països com Polònia, —un 51% d’inoculats a 26 de setembre—, a Hongria —un 57%—... o van molt malament a d’altres, com a Bulgària on ni tan sols hi ha dades actualitzades i les de principis d’agost mostraven només un 15% de vacunats. És cert que els baixos índexs responen també a factors com que la vacuna Sputnik no ha arribat en la quantitat contractada als països que l’han comprada —segons informava la BBC el passat 5 d’agost, ha tingut seriosos problemes de fabricació— o a una mala organització de les campanyes de vaccinació, tot i que la penetració social de les idees contra les vacunes hi han tingut una part de responsabilitat.
A Europa occidental la duresa de les autoritats i responsables col·legials ha estat efectiva. Així ho mostren els percentatges de vacunats contra la covid-19 a Itàlia, 65%; França, 67,2; l’Estat espanyol, 77% ; Portugal, 84%; Alemanya, 65%; Regne Unit, 67% —on la situació s’ha invertit, ja que s’ha passat de l’escepticisme inicial davant la perillositat de la pandèmia a ser un dels països més vacunadors—... En aquests països els índexs dels ciutadans que es neguen a vacunar-se —per qualsevol motiu, també per fòbia o por a les injeccions— són estadísticament ínfims. A l’Estat espanyol, per exemple, només 327.129 persones havien rebutjat el vaccí a 26 de setembre, enfront de 36,5 milions de vacunats complets: un 0,8%.
A Amèrica les coses són prou diferents.
Antivacunes als Estats Units
El país americà amb més percentatge de població vacunada és Uruguai, amb el 74,1%; seguit de Xile, amb el 74%, i el Canadà, amb un 71%. Els altres grans estats continentals, Argentina, Brasil i Mèxic, estan molt per sota: 47,5%, 41% i 35%, respectivament. Per l’estil es troben Cuba, 46%; República Dominicana, 45%; Costa Rica, 39,7%... Pitjor és el panorama a Colòmbia, 32%; Bolívia, 28,5%; Perú, 30,7%, Paraguai, 26,5%... I dramàtic és a Nicaragua, 4,5%; Haití, 0,2%; ...
Aquests baixos nivells de vacunació no es poden imputar en exclusiva als moviments contraris. Tant Amnistia Internacional com l’Organització Mundial de la Salut han denunciat que la pandèmia té a tot Sud-Amèrica una cruel característica de segregació socioeconòmica, o sigui afecta més les comunitats indígenes, les grans aglomeracions en els guetos urbanístics, els pobres en general... cosa que llastra les campanyes oficials de vaccinació.
El cas dels Estats Units és diferent. Els moviments antivacunes s’han convertit en un malson per a l’administració de Joe Biden i són els responsables del fracàs dels objectius de la vaccinació massiva.
Quan el gener passat Biden prenia possessió del càrrec, el seu primer objectiu era impulsar la campanya d’inoculació. El 12 de febrer, segons publicava la CNN, assegurava que “tindrem immunitat de grup a finals de juliol”. Al cap de dos mesos situava l’objectiu del 70% de població immunitzada per a començaments de l’estiu. “Abans del 4 de juliol (festa nacional, dia de la independència) arribaren” a aquest percentatge, recollia el mateix mitjà.
Les autoritats federals adquiriren més de 300 milions de noves injeccions contra el virus. Un nombre que s’afegia a altres tants milions que s’havien comprat abans i que ja s’estaven inoculant. Durant els següents mesos, tot indicava que l’objectiu s’assoliria, perquè el nombre de vacunats pujava a un bon ritme sostingut. Fins que a molts d’estats les respectives campanyes toparen amb el que es podria dir el mur estadístic: la suma dels que no es poden vacunar —menors de 12 anys— amb els que no ho volen fer. Una adició que ha esdevingut un topall insuperable. Es va anar fent palès durant l’estiu, i a inicis del mes de setembre l’administració federal ho considerà una situació de màxim risc.
El percentatge d’immunitzats era a 26 de setembre —segons la font ja esmentada, Our World in Data— del 56% a tot el país. Insuficient. I a més, nombrosos estats estan molt per sota: Nou Mèxic, 35%; Montana, 48,5%; Idaho, 41,4%; Carolina del Nord, 46,2%; Carolina del Sud, 47%; Indiana, 48,3%; Texas, 51%; Arizona, 50,9%, Alabama, 42,3%; Mississipí, 43,1%; Arkansas, 45,4%; Tennesse, 45%... És vera que estats prou poblats com Nova York, amb el 63,5% d’inoculats, estiren del carro, però d’altres també d’alta demografia, com Califòrnia, amb el 58,8%, estan per sota de les previsions. La raó? Els moviments antivacunes.
Si bé és cert que allà on més força tenen els contraris als vaccins és en els estats republicans, en realitat la seva penetració social supera les fronteres polítiques. Per exemple, ningú s’esperava que la progressista Califòrnia s’estigués quedant enrere. Per la seva banda, a la republicana Virgínia Occidental, el seu governador conservador, Jim Justice, deia el passat 10 de setembre a la CNN: “estic frustrat” per “l’èxit de les teories conspiratives sobre la vacuna”, que, confessava, eren la raó del baix índex d’inoculació al seu estat, un 40,4%. Justice no és la norma. Més comú és que els governadors conservadors s’oposin a les campanyes de vacunació federals, com ho feia el passat 10 de setembre el republicà de Florida, Ron DeSantis: “Lluitaré amb totes les forces contra les obligacions” que el govern federal va anunciar aquell dia per lluitar contra la força negacionista.
En efecte, Biden, desesperat —tal i com recollia Euronews a la jornada citada—, identificà “els antivacunes” com un seriós problema: “Els que no us heu vacunat encara, què espereu? Les vacunes són segures, gratuïtes i convenients”. Molest, el cap federal compareixia en roda de premsa aquell dia per advertir que “hem tingut paciència, però se’ns està esgotant. La negativa (a vacunar-se) ens està costat molt a tots”, referint-se a la reactivació de casos de contagis i del nombre de morts. Anuncià l’obligació de tots els treballadors federals de vaccinar-se; i la mateixa condició es reserva a tots els concessionaris de serveis federals i a les empreses del país de més de 100 treballadors, o, en el seu defecte, els treballadors hauran de presentar un test negatiu cada setmana per poder fer feina; si no, la perdran. En total, uns 100 milions d’afectats. Això ha generat una enorme onada d’irritació entre els antivacunes, com és el cas citat del governador de Florida. Alhora és la prova fefaent de l’èxit dels moviments contra el vaccí als Estats Units.