L’instructor de la causa del procés al Tribunal Suprem, el magistrat Pablo Llarena, insisteix al Tribunal de Sàsser en l’entrega del president Puigdemont. Aquest dijous s’ha adreçat al tribunal sard d’apel·lació per justificar que l’euroordre contra el també eurodiputat de Junts per Catalunya continua activa des de l’octubre del 2019, dia en què el Suprem va publicar la sentència contra els impulsors del referèndum que van poder ser jutjats a Madrid.
Segons el jutge de l’alt tribunal espanyol, l’ordre de detenció contra el president continua en vigor i l’euroordre no ha estat suspesa pel plantejament prejudicial que el mateix Llarena va elevar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Concretament, tot i que la prejudicial suspendria un procediment de detenció estatal fins que es pronuncie l’esmentat TJUE, «les mesures cautelars no estan sotmeses a un règim de suspensió obligatòria» del procediment de detenció. Llarena interpreta que la recomanació número 25 als òrgans jurisdiccionals estatals en relació amb les qüestions prejudicials indica que «per a les decisions cautelars, s’esperarà al que decidesca l’òrgan jurisdiccional nacional».
Alhora, «l’ordre de presó de Carles Puigdemont adoptada el 14 d’octubre del 2019 té una indiscutible naturalesa cautelar», perquè «són decisions que serveixen perquè l’evadit quede a disposició de la justícia i puga abordar-se un judici que fins ara ha estat impedit per la fuga».
Pel que fa a la immunitat del president, el jutge assegura que aquesta va quedar suspesa després del tràmit de la sol·licitud emesa pel mateix Llarena, resolt a favor el 8 de març del 2021 al Parlament europeu. «La qüestió prejudicial no afecta a la validesa de la mesura cautelar de presó o de cerca i captura», sinó a «la interpretació del dret de la UE sobre determinats aspectes pels quals la col·laboració judicial pot ser denegada entre els Estats membres».
Tot seguit, en la interlocutòria, Llarena ataca frontalment l’Advocacia de l’Estat, a qui acusa d’emetre una informació «desajustada» que hauria afavorit el president Puigdemont. En concret, «en el procediment davant el Tribunal General de la Unió Europea, l’Advocacia de l’Estat va informar el Tribunal que estaven suspeses les euroordres de detenció emeses per aquest instructor. Com s’ha dit», continua Llarena, «això no és així. La decisió de suspendre una mesura cautelar executiva des del 2019 és una decisió d’aquest instructor i mai no ha estat adoptada. Aquesta situació no seria desconeguda per a l’Advocacia de l’Estat, atès que és part del procediment penal impulsat des del Tribunal Suprem d’Espanya i, com s’ha dit, mai no ha estat notificada l’Advocacia de l’Estat d’una possible decisió de suspendre les euroordres de detenció (...) aquest desajustament d’informació podria explicar la incorrecció que sobre la vigència de les euroordres de detenció apareix en una part de la resolució del TGUE del passat 30 de juliol». Per acabar-ho d’adobar, Llarena explicita, a la pàgina tres de la seua interlocutòria, que «l’Advocacia de l’Estat és un òrgan no judicial que depèn del Ministeri de Justícia».
Per tot això, Llarena considera que l’euroordre contra Puigdemont encara està en actiu, i fa un clam per la seua extradició: «es pretén dels Estats de la Unió que col·laboren amb la cerca i garantesquen que es puga seguir el procediment legalment previst per resoldre sobre la seua entrega». I el jutge assegura que la qüestió prejudicial només afecta el cas del president a Bèlgica, «on s’ha suspès el procediment de l’euroordre de detenció», al país en què, diu Llarena, «el pròfug va ser trobat». «Aquest procediment d’entrega és l’únic que està condicionat per la interpretació que puga oferir el TJUE respecte a les qüestions que se li van plantejar».
En resum, el procés d’extradició del president a l’exili només hauria de comptar amb el pronunciament del TJUE a Bèlgica, però en altres països la justícia d’abast europeu no és competent com per pronunciar-se, com seria el cas d’Itàlia. El cert, però, és que el president Puigdemont ha viatjat darrerament per molts altres països europeus sense que el jutge espanyol emetera cap euroordre de detenció, cosa que molts interpreten com una actuació estratègica de Llarena, coneixedor que els sistemes judicials d’aquests països no acceptarien l’entrega del president a l’exili.
D’altra banda, Llarena també exposa que si el TGUE suspèn la retirada de la immunitat de l’eurodiputat de Junts per Catalunya, que «quede en suspens la tramitació del procés d’execució i s’adopten mesures precises per garantir que es continuen donant les condicions materials necessàries per una entrega efectiva quan Carles Puigdemont haja deixat de gaudir del privilegi o immunitat».
En definitiva, el jutge instructor del Suprem encara vol lluitar per obtenir l’entrega del president català a l’exili després d’un primer intent fallit el passat cap de setmana.