–Vostè és alcalde des del 2015 i, per tant, exercia aquest càrrec el dia del referèndum. Com recorda aquell 1 d’octubre?
–El recordo entre alegria i plors. Soc una persona freda. Mai ploro. Em costa molt emocionar-me i exterioritzar els sentiments. I recordo que aquell dia, després de tot el que vam viure a Sant Julià de Ramis, em va venir un veí del poble, em va abraçar i vaig plorar. Mai no he arribat a saber qui era aquell veí. Em queien les llàgrimes per tot el que havíem viscut. I mira que he pensat en qui podia ser aquell veí, però mai no he arribat a saber-ho. Vaig plorar d’impotència per veure que veïns i veïnes del meu poble, gent amb qui parlo cada dia, estaven sent colpejats i arrossegats per la Guàrdia Civil. Gent totalment normal, famílies senceres il·lusionades per anar a votar, però la Guàrdia Civil ho va impedir. Recordo que vaig començar el dia molt content, perquè havíem treballat molt per preparar el pavelló a disposició dels veïns i veïnes, així com també del president Puigdemont, que havia de venir a votar a Sant Julià de Ramis. Però vam acabar el matí amb llàgrimes.
–S’esperava que el president Puigdemont votara a la seua localitat. Finalment va haver de fer-ho a Cornellà del Terri. Aquella intervenció policial va ser de les més dures que hi va haver aquell dia.
–No sé si va ser de les més dures, perquè hem vist imatges d’altres escoles on van actuar amb molta agressivitat. Però potser aquella actuació sí que va ser la més mediàtica, perquè com que hi havia de votar el president de Catalunya, tota la premsa estava al pavelló.
–Hi ha alguna causa oberta contra vostè per permetre aquell referèndum?
–Que jo sàpiga, no. Almenys de moment. Sí que m’han arribat coses, com ara que jo podria estar en la llista de persones contra les quals es podria acabar obrint una causa. Però de moment no hi ha res. I si algun dia m’arriba la causa, ho hauré d’acceptar i ho hauré d’entomar.
–Ara ha impulsat, des de l’alcaldia, una consulta vinculant perquè els habitants de Sant Julià de Ramis puguen exercir la sobirania fiscal. En què consisteix la idea?
–L’1 d’octubre del 2017 molts veïns i veïnes ens van ajudar a posar les urnes i a votar. Aquell dia tota la gent havia de decidir sobre el futur de Catalunya. Tothom havia de poder votar. Amb aquesta idea ens vam quedar el 2017. Per tant, com a Ajuntament, el que vam fer per recordar la violència d’aquell dia, així com per agrair a tots els veïns i veïnes que hi van ser, va ser tornar a celebrar consultes populars al mateix pavelló. D’aquesta manera, cada any, cada 1 d’octubre, celebrem una consulta. La primera vegada la vam fer sobre si volíem que Sant Julià de Ramis celebrés l’1 d’octubre com a dia festiu, i va sortir que sí. Per tant, aquest any és el primer en què a Sant Julià de Ramis l’1 d’octubre serà festiu. Al següent any vam fer una consulta al voltant de la plaça, sobre si volíem que es digués de la monarquia o de la república; i ara fem una consulta perquè preguntem als nostres veïns si estan d’acord o no que l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis pagui els impostos estatals a l’Agència Tributària de Catalunya. Si surt que sí, a partir del 2022 ingressarem els nostres impostos en aquesta entitat catalana.
–La iniciativa, per tant, s’insereix dins de les que vostè mateix va impulsar com a alcalde arran l’1 d’octubre del 2017.
–Sí. Un grup de veïns i regidors vam decidir que cada any faríem una consulta per preguntar al poble sobre algun tema municipal. I així ho fem. No sempre és fàcil trobar preguntes que puguen engrescar en l’àmbit municipal i que alhora puguin estar fetes en clau de país. La pregunta d’enguany repercuteix en el món municipal, però si tots els ajuntaments del país dipositessin els seus impostos a l’Agència Tributària de Catalunya, faríem que aquesta estructura, que ja hauria d’estar creada, es creés de manera forçada. I si ara compta amb quatre o cinc treballadors, potser faríem que n’hagués de comptar amb vint o trenta. De vegades, des del món municipal, ens hem de creure la força que tenim, que és poca, però si ens ajuntem entre tots podem fer grans coses. Tots són petits passos.
–Qui podrà participar en aquesta consulta?
–Els veïns més grans de 16 anys que estiguin empadronats al municipi i que porti el DNI el dia de la votació. Per no tenir problemes no tenim un cens, però sí que es controlarà, en el moment que vingui a votar, que el veí o veïna estigui empadronat i que tingui, almenys, l’edat indicada.
–Quantes persones constarien al cens?
–Tenim 3.515 veïns i veïnes. I d’aquests, uns 2.700 són majors de 16 anys. D’altra banda, votarem de quatre a vuit del vespre, perquè hem comprovat que la gent sol venir a votar quan acaba de treballar. Durant aquestes quatre hores hi haurà una mesa a Sant Julià i una altra a Medinyà que ens permetrà que els veïns i veïnes puguin votar amb comoditat.
–Tem conseqüències judicials per aquesta consulta?
–No.
–Ho dic perquè parlem d’una consulta que vostè presenta com a vinculant i que, evidentment, podria comportar reaccions judicials.
–Nosaltres farem una consulta popular i després, com a equip de govern, portarem el resultat al plenari. Com que hi tenim majoria absoluta, votarem el resultat. Per tant, serà un acord que es prendrà a nivell municipal en un plenari, i això té tota la legalitat del món. És vinculant perquè ho fem d’aquesta manera.
–La iniciativa s’emmarca molt en allò que pregonen entitats com ara l’Assemblea Nacional Catalana, que en canvi ha discrepat darrerament molt amb l’estratègia del seu partit, Esquerra Republicana.
–Una cosa és el partit i l’altra l’ANC. Jo formo part d’ERC i hi ha coses amb què puc estar a favor o no del meu partit, i d’altres amb què puc estar o no a favor de l’ANC. Durant els últims temps, l’ANC ha fet moltes coses que a mi no m’han agradat, personalment. Per això no soc membre de l’ANC i, en canvi, sí que ho soc d’Òmnium Cultural, perquè m’hi veig més identificat. Però en aquest cas, estem encantats que l’ANC estigui a favor de la consulta que farem nosaltres aquest 1 d’octubre.
–Compta vostè amb el suport explícit del Govern de la Generalitat i del seu president, Pere Aragonès, per dur a terme aquesta consulta?
–No he parlat amb el Govern d’aquesta consulta, que és d’àmbit municipal. Però estic segur que, si parlés amb el president, ell no veuria malament que consultem coses al nostre poble, perquè és una política que entra dins de la nostra tradició.
–Si el referèndum té un resultat afirmatiu, quan s’aplicaria el resultat?
–La nostra intenció, com deia, és portar els resultats al següent plenari municipal, que se celebrarà a final d’any, i en cas que el resultat sigui afirmatiu, caldrà resoldre-ho amb el regidor d’Hisenda per tal que tots els impostos que s’hagin de pagar es dipositin a l’Agència Tributària de Catalunya.
–Però l’execució d’aquesta mesura és senzilla?
–No és difícil. El que passa és que és una organització diferent a la de l’Ajuntament, perquè si nosaltres hem de pagar els impostos abans del dia 20 de cada mes, si els paguéssim a l’Agència Tributària de Catalunya els hauríem de pagar uns dies abans. Per tant, la gent que ens porta la tresoreria a l’Ajuntament ho haurà de tenir tot preparat deu dies abans per poder fer aquest ingrés a l’Agència Tributària de Catalunya. És un pur tràmit.
–Per últim, a nivell general, quina lectura fa del moment actual de l’independentisme, quatre anys després de l’1 d’octubre?
–En moltes manifestacions vam estar cridant «sit and talk» perquè l’Estat segués i negociés. Ara tenim una oportunitat, perquè l’Estat s’ha assegut a la taula. Soc conscient que serà molt complicat arribar a acords, però jo soc dels que pensa que si tenim aquesta oportunitat l’hem d’aprofitar. Si les negociacions no van bé, haurem d’explicar que no han anat bé. Però com a mínim que no puguin dir mai que la Generalitat i que el món independentista ha tingut l’oportunitat de seure a una taula i que no ens hi hem assegut. Perquè després, si algú de fora ens observa, ens ho recriminarà. Per tant, no podem donar aquesta victòria al Govern espanyol. Si tenim l’oportunitat de seure, seurem. Si veiem que no s’avança, ens n’haurem d’aixecar, dir-ho clarament, i buscar una altra via. Tots els partits independentistes, tant Junts, tant la CUP com ERC, hem d’anar tots a una. I si ara ens toca seure, hem de seure. I si ens toca aixecar-nos, ens aixecarem. Però ho hem de fer junts i no discutint.