Qui vulgui saber si Bulgària està en condicions d’adoptar l’euro hauria de parlar amb el ministre de Finances del país. Assen Vassilev ens rep en una gran sala de reunions que té una història interessant. Aquí el seu predecessor rebia bosses plenes de diners en metàl·lic. A canvi, suposadament concedia favors polítics.
Vassilev és un home reservat que parla amb veu suau. La imatge que dibuixa de la classe política del seu país, en canvi, és d’una honestedat brutal. Explica que durant anys es van assignar contractes públics sense organitzar un concurs prèviament. I afegeix que no hi ha controls efectius i que el blanqueig de capital és un gran problema.
Vassilev, economista titulat per Harvard, forma part des del maig d’un govern d’experts que ocupa el càrrec provisionalment. Vol posar fi als tripijocs del govern del primer ministre Boyko Borissov. Borissov va dimitir al febrer després de deu anys al poder quan el seu partit, GERB, va perdre molts vots a les eleccions.
Després d’una hora de conversa ens preguntem si la sol·licitud de Bulgària per entrar a l’euro és bona idea. A començament de juny, el govern va presentar un pla detallat d’admissió. El país vol introduir la moneda comuna l’1 de gener del 2024.
La probabilitat d’aconseguir-ho no és pas baixa. Bulgària compleix els criteris formals que preveu el reglament de l’euro. Pel que fa al dèficit pressupostari, el nivell d’endeutament i la inflació, fins i tot està més bé del que exigeixen les directrius. La divisa del país, el lev, està vinculada a l’euro.
Juntament amb Croàcia, l’any passat Bulgària va accedir a l’anomenat Mecanisme Europeu de Tipus de Canvi II i a la unió bancària. Així doncs, el camí d’entrada a l’eurozona és irreversible. Ara ja ni tan sols el Banc Central Europeu té dret de veto. Només queda pendent determinar quan tindrà lloc l’entrada.
L’ingrés de Bulgària a l’euro seria la primera ampliació de l’eurozona des del 2015, quan Lituània –ara el dinovè membre– va introduir aquesta moneda. Però realment té sentit admetre un país que té problemes de corrupció, de blanqueig de capital i una supervisió financera fràgil?
“Evidentment, Bulgària és benvinguda a l’euro, però ha de controlar els seus problemes en matèria de blanqueig de capital i de corrupció”, diu l’eurodiputat dels Verds Sven Giegold, que juntament amb el seu company de grup parlamentari Daniel Freund ha viatjat a Bulgària per a una missió exploratòria. La UE, diu Giegold, ha d’evitar que –com ha passat amb Xipre o els països bàltics– un país membre es converteixi en un centre de grans activitats de blanqueig.
Però la UE podria evitar el desastre? Quan un procés d’aquestes característiques està engegat, en general és difícil aturar-lo. A Bulgària i a Croàcia “se’ls continuarà donant suport en la pròxima i definitiva etapa del seu camí cap a l’entrada al territori de l’euro”, va declarar l’estiu de l’any passat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, abans i tot que assumís el càrrec el govern reformista.
Hi ha el perill que, voluntàriament, la unió es carregui sobre les espatlles un altre problema, ben bé com si no s’hagués après res de la crisi de l’euro.
Fins i tot destacats polítics del país creuen que l’Eurogrup hauria de reflexionar sobre l’admissió de Bulgària. “Aquí hi ha un seguit de sectors en què la combinació de corrupció, mala gestió i control estatal directe o indirecte ha conduït a una acumulació de pèrdues i a inestabilitat”, diu Hristo Ivanov, president del partit anticorrupció “Sí, Bulgària”. Ivanov i d’altres recorden el trasbals que hi va haver a l’eurozona després de l’entrada de Grècia.
Atenes va emmascarar el nivell veritable de deute i el dèficit pressupostari. Atès el perill de fallida estatal de Grècia l’any 2010, la crisi de l’euro es va agreujar. Tot i que l’economia grega és petita pel que fa al seu pes dins el conjunt de l’eurozona, el país gairebé va fer explotar la unió monetària.
Tanmateix, també es poden veure opcions a l’entrada búlgara a l’euro, com fa l’eurodiputat Daniel Freund. “L’evolució de Bulgària va en la bona direcció amb el govern actual”, diu Freund. La Comissió Europea i el Banc Central Europeu haurien d’aprofitar l’oportunitat de la introducció de l’euro per reflotar el sector financer.
Però això requereix que siguin els reformadors qui determini la política. Malgrat tot, el govern actual ni tan sols té majoria al parlament. I al novembre es preveu que hi torni a haver eleccions, les terceres aquest any.
Encara no és clar que Vassilev i els seus companys puguin continuar els seus plans de sanejament. És molt probable que GERB, el partit de Borissov, els diputats del qual formen part del mateix grup que la CDU i la CSU al Parlament Europeu, el Partit Popular Europeu, tornin al poder. I això seria un desastre per a Europa. Borissov ja afirma amb to de burla: “Si vosaltres no us en sortiu, veniu-me a buscar. Jo faré la feina per vosaltres”.
Borissov, que va encapçalar el govern durant anys, va soscavar amb determinació la democràcia búlgara. Va posar de part seva sectors del poder judicial i va proporcionar contractes públics a oligarques. Com que actuava amb més discreció que els governs de Polònia i Hongria, no va haver de patir les resistències de Brussel·les o Berlín. La seva herència continuarà marcant el país durant força temps.
Molts problemes no es podran resoldre de pressa ni tan sols posant-hi bona voluntat. Un dels personatges més sinistres, segons el parer dels defensors dels drets humans i de les iniciatives anticorrupció, és el fiscal general de l’Estat, Ivan Geshev. Mentre Geshev bloquegi les investigacions per corrupció i protegeixi polítics i oligarques, no canviarà res substancial, assegura Adela Katchaounova, del Comitè de Hèlsinki búlgar.
Probablement passarà temps fins que no millorin les coses, ja que el mandat de Geshev no s’acaba fins d’aquí a uns quants anys. No se’l pot destituir, i per ara fa cas omís de les reclamacions de dimissió.
Econòmicament, també hi ha moltes coses que van pitjor del que fan suposar les xifres. Si bé a partir de l’any 2000 el país va viure una dècada de gran creixement, després de la crisi financera mundial el creixement es va afeblir de manera notable. Segons estudis de la Comissió Europea i del BCE, l’evolució a partir d’ara és incerta. En aquests estudis es parla de “dubtes respecte a l’evolució de la inflació” i del fet que la situació de les finances públiques podria “empitjorar dràsticament”.
A la capital, Sofia, està naixent una petita indústria del software altament productiva, però a part d’això el turisme hi té un paper important, igual que en molts països amb dificultats estructurals del sud d’Europa. La competència als mercats de productes és “menor que en gairebé tots els altres països membres”, s’afirma en l’última avaluació de l’OCDE, una organització de països industrialitzats, del gener d’aquest any. I al sector bancari hi ha més crèdits incobrables que la mitjana de l’OCDE.
Però Bulgària es ressent sobretot del fet que les persones ben formades abandonen el país en massa. I al mateix temps molts joves que s’han quedat al país ni tenen feina ni una formació sòlida.
La introducció de l’euro podria agreujar els problemes, temen molts economistes. Això és el que va passar en altres països que van entrar a l’eurozona. Quan van deixar de servir les antigues monedes i bitllets nacionals, en molts llocs els preus van pujar, cosa que sobretot va afectar les classes socials més pobres. Per compensar la disminució, sovint els governs van apujar les prestacions socials.
Per això al Parlament Europeu augmenta l’oposició a l’entrada de Bulgària a l’euro. “Jo advoco perquè s’allargui el període d’espera”, diu per exemple l’europarlamentari i expert en finances de la CSU Markus Ferber. “Si no, Bulgària es podria convertir ràpidament en una segona Grècia”.
Té una posició encara més crítica Hans-Werner Sinn, exdirector de l’institut IFO de Munic. “Bulgària ha vist, amb l’exemple de la veïna Grècia, que està molt bé poder imprimir una moneda que altres països reconeixen com a mitjà legal de pagament”, explica Sinn. Aquest privilegi, afegeix l’expert, “provocarà també a Bulgària una gran inflació que finalment desposseirà el país de la seva capacitat competitiva i farà néixer un nou país pensionista de la unió de transferències europea”.
La pregunta és com es pot evitar a aquestes altures una evolució com aquesta. És poc previsible que la UE faci una pressió efectiva. En canvi, el govern nord-americà no deixa que li prenguin el pèl. Al juny Washington va incloure tres oligarques búlgars i 64 empreses en una llista negra en virtut de la Llei Magnitsky sobre drets humans.
Aquesta llei autoritza el govern dels EUA a congelar el patrimoni de grans criminals i tirans i a negar-los l’entrada als EUA. Les conseqüències per als afectats són considerables, per això la Llei Magnitsky és un instrument efectiu per combatre la corrupció. El nou govern búlgar es va mostrar satisfet amb la decisió.
En canvi, de la UE els reformadors no n’esperen res. Quan demana ajuda als nord-americans en la lluita contra la corrupció, al cap de dos dies ja la té, diu Vassilev, el ministre de Finances. Europa redacta informes que no diuen res i va esperant. D’Alemanya, diu el ministre, tampoc no en rep cap suport. “El fet que el govern búlgar hagi de demanar ajuda als nord-americans no és cap bon senyal per a la UE”, diu l’eurodiputat dels Verds Daniel Freund.
En un sopar amb diputats del sector reformista, un d’ells diu que a Bulgària es van fer reformes serioses mentre el país va haver d’esforçar-se per entrar a la UE. Però un cop va ser dintre la unió, el zel va decaure de seguida. Ara la preocupació és que amb l’euro torni a passar el mateix.
Traducció d'Arnau Figueras